tag:blogger.com,1999:blog-68529620507709334422024-03-20T14:21:46.927+01:00de dijous en dijousTretze personatges i una taula rectangularDaniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-17871721230595814492012-01-13T14:10:00.001+01:002012-05-23T22:37:50.152+02:00#12+1<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKFhlhQDQiDZsdiiTqUskyIpq13rLH1d6UXhYj4Ik2VvDaBkLWBTZZQeXwW7qqgYtMT8yXOuC-7PBNTur7M-KmYrYw5FrRHTjSaX2JlA_yll-a_xXJqDRIF9NnoJ3OFU0LXlV5O-r8wY/s640/blogger-image--1266140282.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKFhlhQDQiDZsdiiTqUskyIpq13rLH1d6UXhYj4Ik2VvDaBkLWBTZZQeXwW7qqgYtMT8yXOuC-7PBNTur7M-KmYrYw5FrRHTjSaX2JlA_yll-a_xXJqDRIF9NnoJ3OFU0LXlV5O-r8wY/s320/blogger-image--1266140282.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">(Finalment, doncs, aquest és el text que dotze amics (prèviament "personatgificats") em van regalar en forma de personatge número 12+1.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Trobareu l'autor de cada fragment als finals corresponents. Un autor ve referit sota pseudònim per tal de preservar la seva identitat ben protegida... )</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Tecleja les darreres paraules, que li vénen al cap com dictades per la providència i es plasmen ordenadament a la pantalla de l'ordinador. Està concentrat i enllesteix ràpidament. Finalment, prem la tecla de punt, amb energia i marcant exageradament els gestos del dit sobre la tecla corresponent, com si assagés una coreografia del dit índex de la mà dreta. I punt i final diu en veu alta, i es tira enrere a la seva cadira. Ja està, s’ha acabat. Si dugués les ulleres que hauria de dur, se les trauria i es fregaria els ulls. Com que no les porta, només es frega els ulls, amb un gest de cansament.El darrer dels seus personatges ja ha tingut les seves quatre pàgines de glòria. Només faltarà fer-ne una darrera ullada, buscar una foto apropiada i penjar-ho al bloc el proper dijous.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I ara... què? Els personatges dels dijous estan enllestits, el projecte del Pau també... encara dubta si fer el seu propi personatge o deixar-ho córrer. Té algunes idees al cap, però li sembla un gest una mica vanitós. Però és clar, si tothom del Taller ha tingut la seva història, no és d’una falsa modèstia esfereïdora inhibir-se respecte a la seva? També li agradaria començar un projecte nou: fa dies que li dóna tombs a una idea, una novel·la amb l’estructura del procediment ordinari del procés penal. Però com que potser és una mica enrevessat per als llecs en Dret, està mirant de reconvertir-la en el guió d’un musical. S’imagina la Gonyalons fent de jutgessa, més aviat lleugera de roba, i els Manel composant les cançons... mira l’hora distretament, i s’adona que se li ha fet tard. En qualsevol moment arribarà la Sílvia i el sopar encara està en la fase del “què faig?”. Tanca l’ordinador i comença a ordenar els seus pensaments cap al vessant gastronòmic, mentre s’aixeca per veure si les nenes ja dormen i fer-los un petó, un d’aquells plaers solitaris que cada dia té el luxe d’autosatisfer. Després, llegirà una mica de literatura jurisprudencial, fa dies que busca un argument pel cas aquell del boig que pretén denunciar la seva companyia asseguradora perquè li està caient el cabell i vol que li paguin un trasplantament i, a més, una indemnització.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es passa la mà pel cap. Ell encara no té aquest problema, almenys no d’una manera accentuada com el Sebastià, però potser podria crear un bon precedent per a defensar els drets dels alopècics del país, pobrets ells. En el moment d’aixecar-se, però, veu la imatge d’un home dins la pantalla de l’ordinador. Només és un instant, però la veu nítidament i s’emporta un ensurt de l’alçada d’un campanar. Què ha estat això? Mentre comprova que, realment, ha apagat l’ordinador, i mira de buscar una explicació racional a allò, la imatge torna a aparèixer. Un nou ensurt. Ara el cor ja va passat de revolucions, i la boca se li ha assecat com la llera del Francolí quan hi ha sequera. Ajuda’m, li diu una veu entre magnètica i rogallosa, i després de distorsionar-se com si hi hagués interferències, la imatge desapareix. Es queda garratibat. Revisa la pantalla, per davant i per darrera, el cablejat, tot és correcte. Què ha estat, doncs, això? Es tractava d’un home de mitjana edat que no recorda haver vist mai fora d’aquella pantalla. És</span><span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;"> </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">la típica cara amb dos ulls, un nas i una boca amb llavi superior i inferior. Una cara vulgar, vaja. Però no entén perquè se li ha d’aparèixer d’aquella manera tan poc usual i demanar-li ajuda precisament a ell.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mentrestant, se sent la clau al pany i unes passes al rebedor. Espantat com està, busca alguna cosa per poder colpejar l’intrús que forceja la porta del rebedor. Quan la Sílvia obre la porta i el veu armat amb la grapadora, a punt per llençar-li pel cap, també s’espanta. Després riu. Però encara està espantada. Que t’has begut l’enteniment? Li ho explica tot, però la Sílvia està cansada i té gana. Quan li explica que no ha fet res per sopar, s’emprenya amb ell. Tot plegat li sembla la típica excusa per no haver fet el sopar. Però veient l’estranya pal·lidesa de la seva cara sota la barba, l’expressió de terror i la tremolor de les mans, decideix fer-li una abraçada, ja soparan qualsevol cosa, no cal donar-hi més tombs. I es mira de cua d’ull, intrigada, la pantalla fosca del’ordinador.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Sebastià Martori)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Després de l'abraçada reconfortant de la Sílvia i de la comprensió que li ha semblat endevinar en la seva mirada, se sent millor. Però, encara, mig tremolant pretén explicar més detalladament, si és possible, el sorprenent succés. La Sílvia li prega que no hi pensi més ara i proposa preparar uns entrepans per sortir del pas i matar la gana. De sobte,ell reacciona amb energia:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—D'entrepans res de res, anirem a sopar al restaurant de la cantonada i demanarem el millor, tant de menjar com de beure, i després que la festa segueixi. Jo a casa , ara per ara, en aquestes condicions no m'hi puc estar, no cal reservar taula; per a uns bons clients i veïns com nosaltres ja tindran lloc. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Anem, de pressa.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">La Sílvia resta immòbil sense articular cap paraula.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Va, afanya't —insisteix ell.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Finalment ella mig quequejant respon:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Que no has pensat que no podem deixar les nenes soles?, si et sembla que t'ha d'anar bé vés-hi tu sol, jo ja em menjaré un entrepà i t'esperaré.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Josep M Roig)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Ha de rendir-se a l'evidència. No poden deixar soles les nenes, però tampoc vol sortir sol a sopar, perquè tenint en compte que ja els dijous acostuma a arribar tard i fins i tot alguna vegada, en dates assenyalades, és veritat, ha anat a sopar amb els companys del Taller, sortir avui ... qui sap ... podria considerar-se un <i>casus belli</i>. Així que convenç la Sílvia per almenys concedir-se el caprici de demanar una pizza a domicili i obrir una d'aquelles exquisides ampolles que guarda per a les ocasions especials. Així que el sopar es resol amb una pizza Clos de l'Obac de color molt cobert i brillant, carnosa i llarga en boca, complexa, densa, mineral i persistent al final, amb un postgust estructurat i expressiu, i un Priorat vegetarià gegant d'espinacs, pebrot i albergínia amb xili, mozzarella, sal i pebre al gust. O potser a l'inrevés. Després d'acabar amb tot el vi, cap dels dos sembla disposat a assegurar un repartiment concret dels constituents.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De manera que opten per la més prudent de les alternatives, que és la d'anar-se’n a dormir. <i>In dubio pro lecto</i>, com se sol dir, davant el dubte, al llit. En Dani pren abans, però, la precaució de tancar la porta del seu despatx, no sense prèviament fer una fugaç ullada a la pantalla, per observar, esfereït, com, només acostar-se, comencen a aparèixer-hi uns puntets blanquinosos que, estenent-se des del centre de la pantalla per tota la seva superfície, van configurant els boirosos trets d'aquella cara...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I és justament en aquest moment quan en Dani arrenca d'un cop tot el cablejat del'ordinador, es gira i sense mirar enrere corre cap a la porta del despatx, la tanca, creu sentir de nou que algú gira la clau de l'entrada de la casa, agafa a l'atzar un gruixut volum de dura <i>lex sed lex</i> i exalta el seu pes enlaire amb la seva mà dreta, amb l'aparent intenció de llançar-lo al cap de l'intrús, que ara comença a empènyer la porta cap a dins deixant veure primer una mà blanca i delicada, de dits llargs i artells suaus, després dos peus estrets i calçats amb unes botes Clarks de punta rodona, amb una cremallera lateral a la part interior, amb un aire col·legial, sòbries i informals a un temps, discretes però una mica atrevides també pels seus alts talons i el seu aspecte rock i <i>motard</i>, i finalment tota la resta: una figura femenina de llargs cabells castanys, suaument arrissats, d'ulls dolços i <i>en tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto</i>, però sense maquillar, o de manera imperceptible, una bellíssima jove de tot just vint anys que deixa sortir dels seus llavis encarnats unes paraules entretallades i sorpreses:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>—Però, pare! Que una altra vegada vols matar d'un ensurt la teva estimada Martineta!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Ramón Sanz)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">En Dani, entre sobresaltat i sorprès, se´n desentén del volum que té a la mà, que cau a terra obert per la pàgina 122, que tracta de les penes sobre terrorisme i abraça fortament la seva filla; en fer-ho, no percep el cos de la noia i tot seguit, tampoc la seva presència; s´ha esvaït, com el fum, com els diners els darrers dies del mes, allí no hi ha res; en aquell moment, s´incorpora sobtadament damunt del llit; la Sílvia dorm profundament al seu costat; li ve de manera confusa el record d´una figura a l´ordinador que li ha causat gran angoixa i a la seva filla Martina, arribant a casa, però ja gran, potser uns vint anys; això el mou a anar, primer de tot, a l´habitació de les nenes; allí hi són les dues, dormint plàcidament i potser, somniant amb els angelets, que és l´escaient a la seva tendra edat; tranquil·litzat per aquesta part, malgrat tenir la certesa que s´ha tractat d´un malson, va al despatx i obre la porta amb una revolada, amb l´esperit d´enfrontar-se amb el que trobi allí a pit descobert; no hi ha motiu d´alarma; l´ordinador és apagat, la pantalla negra, el cablejat endollat... tot en ordre.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Se’n torna al llit; en col·locar-s´hi, mig desperta la dona que li pregunta, com en un murmuri, que si li passa quelcom; ell li contesta que tenia set i ha anat a la cuina a beure aigua; la Sílvia ni li respon, perquè ja ha tornat a quedar dormida del tot. Ell també es deixa vèncer per la son.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mitjanit</span></b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">. En Dani es desperta esverat; està moll de suor freda; s´alça del llit i comença a donar tombs per l´habitació; es pregunta per què li passa això; tot ho tenia sota control; el cas l´havia estudiat a consciència; disposava de proves concloents, irrefutables; testimonis absolutament fiables; no existien llacunes i fins i tot tenia la seguretat que va sobreviure amb nota alta a la prova del sopar de grup que organitzà en J.Q. el passat dia vint-i-dos de setembre, on va desenvolupar una lliçó magistral sobre la procuradoria judicial, el penúltim esgraó<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per aconseguir l´anhelat nomenament d’una vicepresidència del bufet on treballava. Cal reconèixer que els companys es portaren força bé i cap d´ells intentà boicotejar-lo, ja que tenien gola avall que ho aconseguiria i per això cadascú va anar a la seva, amb aquelles converses intranscendents pròpies de sobretaula, en la que no hi mancava el vi i tampoc l´aigua, és clar.<b><o:p></o:p></b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aleshores, per què aquesta sensació d´inquietud, de malcontentament, de desassossec…?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que feia als alts i baixos de la Borsa, oscil·lacions que tenien a veure amb qualsevol pet o esternut fet per algun financer internacional o amb el fet que una Agència de qualificació del risc sortís dia sí dia també, amb unes dades per tocar els bemolls a qualsevol govern, sovint l´espanyol, res l´importava, ja que ell no hi jugava ni ho havia fet mai, i molt menys ara que tenia en les dues ninetes dels seus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ulls, la Jana i la Martina, el millor bé que li podia haver regalat la vida, amb l´indispensable participació de la Sílvia, la seva dona, és clar… ho tenia tot a punt i en ordre, perquè havia pres mesures per tal que res fallés… Així, doncs, què li estava passant ? D´on sorgia aquesta malfiança, aquesta pertorbació?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sortí del llit i albirà el seu voltant; de prompte, la vista es posà en un penja-robes de nit que hi havia a l’habitació: s’hi atansà i veié posada una camisa amb el coll blanc i el cos d’un color rosa pàl·lid de Jofre; així mateix, al braç del moble, hi havia una corbata de color vermell amb ratlles blau cel de Pull&Bear; als peus, unes sabates negres Loewe, que, com la resta de peces descrites, mai abans les havia vistes… continuant amb la inspecció visual, s´adreçà a l’armari i fent córrer la porta dels vestits veié una americana i uns pantalons, de color marengo, amb la firma d´Armani<i>..</i>. Ja havia descobert la raó del seu esverament. Ara ho tenia clar. Què s’havien cregut, que sortiria al carrer amb aquella indumentària esgarrifosa, com si d´un Petroni, o el Gran Gatsbi o, per no anar tan lluny, un Arturo Fernández es tractés…? Abans d´això, renunciaria a la vicepresidència que se li oferia i per la qual tant havia lluitat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Matinada</span></b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">. S´alçà bruscament; gotes grosses de suor li solcaven el rostre; no recordava els detalls però era conscient que havia tingut més d´un malson; li venien vagament algunes imatges; quelcom relacionat amb el seu ordinador, després amb la seva filla Martina, si bé no com era ara sinó més gran; també li venia el record d´una corbata llampant, vermella amb ratlles blaves i sobretot, que estava neguitós per guanyar un cas que el podria dur a aconseguir una vicepresidència en un bufet d´advocats. Quines bestieses es poden arribar a somniar... Realment, l´encadenament de tants somnis portava al seu pensament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquelles sessions contínues de cinema de la seva infància</span><span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;">. </span><b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Matí.</span></b><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> Poc a poc, s´anà asserenant; abandonà el llit i, com feia sempre, engegà la “tele”</span><span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;"> </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">i sintonitzà el programa Els Matins de TV</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Verdana;">3</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> perquè l’acompanyés mentre es dedicava a les ablucions matinals; certament li agradava més quan el conduïa en Josep Cuní, si bé per l´horari i els tertulians, el seguia sintonitzant. Després de vestir-se com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cada dia, pantalons –avui de color beix, després de dubtar un moment entre aquests i uns texans–, camisa fosca i jersei de migtemps, també fosc, es prengué un desdejuni frugal, com de costum, i mentre la Sílvia acabava de preparar-li les nenes per portar-les al “col·le”,s´assegué davant del receptor i seguí el programa. L´advertiment de la dona que les nenes ja eren a punt, el va apartar de l´atenció a la “tele”, carregant-se la petita al coll i agafant de la mà la gran, sortí de casa, agafà el cotxe del pàrquing i les deixà a l´entrada de l´escola l´una, i de la guarderia l´altra.<b><o:p></o:p></b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Era aviat; al despatx no hi anava fins a les deu del matí, així que va pensar que era un bon moment per anar al perruquer per fer-li cas a la Sílvia, que feia temps que li deia; tingué sort; l’empleat que sempre el tallava estava acabant un servei i tot seguit l’agafaria; es va asseure i es posà a llegir l´<i>Ara </i>i a la secció d´internacional, li va cridar l´atenció la notícia d’un avió no tripulat nord-americà que havia abatut i mort el tercer cap d´Alqaeda, en ple carrer de Ramallah. S’hi afegia una fotografia on es veia el rostre de l’individu, amb un cabell arrissat i negre com l’atzabeja i una barba, també completament negra, força abundosa, sense arribar a tapar-li el coll. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Just acabar de llegir això, el perruquer havia enllestit la persona amb qui estava treballant i el va convidar a asseure al lloc que quedà lliure; en aixecar la vista en Dani veié el seu rostre reflectit al mirall, amb el seu cabell arrissat i negre com l´atzajeba i una barba, també completament negra, força abundosa, sense arribar a tapar-li el coll. El perruquer, després de posar-li el pentinador, li féu la pregunta típica: <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Què, com sempre, una mica retocat pel clatell i les puntes de la barba? I el Dani, posant-li un èmfasi desconegut en ell, li etzibà:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—No paris fins que no quedi ni un sol rínxol ni al cabell ni a la barba!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En sortir de la perruqueria, aixecà la vista al cel; era un dia núvol i gris; malgrat això, li semblava resplendent, lluminós; no hi havia cap avió dins de l´espai que abastava amb la vista, però pensà que encara que n’hi hagués ell no seria el seu objectiu.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot cofoi, va abandonar el carrer Amargura i travessant el passatge S. Seguí i Rubinat, agafà el carrer Llovera fins a arribar al seu despatx, content com un gínjol.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Josep Llurba)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">El Dani no sap que al cap de breus instants passarà quelcom que canviarà la seva vida, per això fa el que fa sempre, prémer el botó de l’ascensor i esperar. Avui a més, es passa la mà pel cap pelat i somriu. Aquell tacte vellutat, com de pell de préssec l’omple d’optimisme. Últimament, les coses li surten bé. Des que es va permetre de sortir de l’armari dels escriptors frustrats i compartir la seva novel</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Verdana;">·</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">la amb la penya dels lletraferits, que se sent més segur com a escriptor… La colla dels dijous són poc fiables, però de tota manera són força diferents entre unes i altres i tots l’han omplert d’elogis, fins i tot el profe, pensa. De fet la feina d’escriptor té un horari molt més flexible que la d’advocat i això li permetria estar molt més amb les nenes i anar sempre amb les samarretes que parlen, oblidant la formalitat i l’exigència de les camises, recuperar els horaris de Londres i refer les llargues xerrades de fum i alcohol amb els culpables, el Ramon i el Sebastià. I la Sílvia. Ara que hi pensa millor, no és tan recent la seva sort, que ja ve de la Sílvia, es diu, la testimoni, l’acusada, la fiscal, la jutgessa, la víctima, la sentència, la còmplice de la seva vida.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Treu de la butxaca el clauer, però no li cal buscar la clau, la porta és entreoberta, hola! Saluda en entrar, però per tota resposta obté un fort cop al cap. En tornar a obrir els ulls s’adona que està lligat a la cadira, i que tot està absolutament remenat. No hi ha ningú més a la sala, que pugui veure des del racó on l’han posat. Aguanta la respiració, per fer silenci pararia els batecs del cor, i el bum-bum que sent al mig del cap. Per un moment pensa que és un nou somni de la nit que ha passat tan agitada…. Però no, perquè ara el pot veure, el té davant, fosc i familiar.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Cristina Garreta)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">En Dani es fa l’adormit. Immòbil, amb el cap penjant i els ulls tot just entreoberts, veu com l’home, d’esquena, està escorcollant un dossier. El reconeix. El dossier, vull dir. És el d’aquell client que havia comprat un puzle de cinc mil peces i quan l’acabava de muntar en faltava una. Recorda que el client volia que l’empresa Ensenya li pagués a preu de salari mínim interprofessional les dues mil hores que, segons ell, havia invertit fent el trencaclosques. Tan baix han caigut les empreses de joguines educatives que lloguen perdonavides per solucionar les reclamacions? Què fa ara? Llença el dossier? No, que conté les quatre mil nou-centes noranta-nou peces i després les hauré de comptar, no fos cas que se’n perdi alguna. En Dani no pot evitar-ho i crida:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—No!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’home que remenava el dossier es gira. Du el cap cobert amb un passamuntanyes negre i el seu aspecte li és familiar, però no sabria dir de què.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—<i>Parece que el calbito se ha despertado</i> —diu amb fort accent estranger, potser albanès. I amb un gest teatral acaba llençant el dossier, escampant les peces pel terra de tot el despatx.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>«</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Malparit</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">, pensa en Dani, abans d’encarar-se al malfactor. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Qui és vosté? Què hi fa aquí? Pensi que estem esperant una parella de mossos que han de venir a preparar la declaració per a un judici. Potser encara és a temps de fugir.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’home no fa cas d’aquestes paraules. S’asseu a la butaca del president i posa els peus damunt la taula de caoba. En Dani veu unes botes militars plenes de terra i pensa que el president es posarà fet una fera quan vegi que li han ratllat la taula. L’home fa petar els dits i una mà d’algú altre agafa el coll d’en Dani. És una mà forta, de dits gruixuts i plens de durícies. L’home del passamuntanyes pregunta:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—¿<i>Dónde está Daniel Recasens</i>?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En Dani està desconcertat. El busquen a ell i no el reconeixen? Uns professionals el busquen i no l’han vist en cap fotografia? Els de les pel·lícules van més ben preparats. I llavors recorda que s’acaba de tallar la barba i de rapar el cabell, tots els rínxols, al zero. Potser és per això que no el reconeixen. Serenitat, Daniel, has d’improvisar. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—<i>No vendrà hoy, se ha cogido unos días de vacaciones... para ir a buscar rovellones. Le gustan mucho los rovellones y ahora es la época, ¿sabe? Debe estar en La Mussara... O Quizás ha ido al Pirineo, que allí se encuentran más... Sí, al Pirineo. Seguramente en el Bergadà, pero no sé exactamente en qué sitio. Estos rovelloners, ya se sabe. Nunca dicen donde están las rovelloneras que conocen. Para que no vayas tu, los cojas antes y los dejes sin rovellones, ¿sabe?</i><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els dos homes riuen. El que l’agafa pel coll mostra la segona mà amb un enorme ganivet. És un ganivet semblant al que duia en Rambo a les pel·lícules on matava vietnamites de quinze en quinze, i l’acosta al coll d’en Dani mentre el del passamuntanyes diu:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—<i>Sólo lo preguntaré una vez más: Donde está Daniel Recasens?</i> <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Josep M. Llort)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">En Dani pensa ràpidament en les seves opcions. És evident que aquells trabucaires no s'estan d'històries. No creu que sigui convenient donar-se a conèixer, però ha de dir alguna cosa convincent.... I si els diu que el Dani vindrà d'aquí a mitja hora i així mentrestant guanya temps i pot rumiar alguna altra solució? Per altra banda, justament d'aquí a uns vint minuts té donada hora a un client, i es tracta d'aquell boig que vol que l'asseguradora li pagui un trasplantament de cabell més una indemnització per haver-se quedat calb. I ara va i passa això; avui que hauria anat tot com una seda, perquè ja havia trobat la millor manera d'enfocar la demanda per a tenir possibilitat de treure'n alguna cosa. Va tenir la sort de trobar, casualment, un cas similar en una revista jurídica americana. Ja se sap que les coses aquí no són iguals, però cada cop més la justícia</span><span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;"> </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">i la injustícia són més universals. Aplicarà la mateixa estratègia, retocant algunes coses, clar, i tampoc en traurà la milionada que van aconseguir els americans, però creu que una bona picossada sí. No vol ni pensar </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">què podria passar, què farien aquests animals al client, si quan arribi, ells encara són aquí. Potser el millor fóra...</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> Però abans que pugui badar boca una veu d'home procedent d'algun lloc fora del seu angle de visió, diu: <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Inútils!, esbrineu qui és ell, escorcolleu-li les butxaques! <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La veu li resulta vagament familiar, és més, està gairebé segur que l'ha sentida en algun altre lloc. Una veu ronca, no en el sentit d'una veu profunda de tenor o baríton, sinó més aviat com d'algú acostumat al mam. És evident que qui parla no és estranger com els altres, no té cap accent foraster, però des d'on és no el pot veure. Ara, el del ganivet li llença la cartera que ha pres a l'altre, que és més enrere, i aqueix la deu haver portat a l'home de la veu enrogallada, perquè el sent que diu: </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Ah! Daniel Recasens Salvador, col·legiat nº xxx, amb domicili particular al xxxxxxxxxxx nº xx, de Reus</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">.</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Així que t'has pensat que amb un canvi de <i>look</i> ens podries despistar? Et penses que som imbècils?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Però què diu, home! —el Dani ara tot enfadat— Jo no sé qui sou vosaltres i ni tenia idea de la vostra existència abans que vinguéssiu a atacar-me al meu despatx, però per què no ve aquí al davant meu i parlem cara a cara?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Ah! amiguet, és molt millor per a tu que no em vegis la cara, creu-me. I ara anem al gra. Et diré el que necessitem de tu. Volem que ens diguis on para el Najib, sabem que després que va sortir del pis tutelat on tu feies d'educador, va trobar una feina, el vam tenir un temps controlat, però ara li hem perdut la pista i volem que ens diguis on és. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Però, qui és el Najib? No sé de qui em parleu!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—No facis l'orni. —I dirigint-se a un dels seus—: Tu!, ensenya-li la foto.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Dani es mira la foto que li porta el del ganivet. Coneix el noi, però no es deia Najib. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Què li voleu? Què us ha fet? Fa molt de temps que no l'he vist. Ara mateix no us puc dir res d'ell.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—No n'has de fer res del que li volem. Només ens has d'investigar on és ara. Farem una cosa. T'afluixarem els lligams perquè et puguis alliberar tot sol, una estona després de marxar nosaltres. D'aquí a tres dies ens posarem altre cop en contacte amb tu i volem que ja sàpigues on podem trobar el Najib, entesos? No facis rucades, no vagis a la policia. Sabem trobar-te, et tenim vigilat des de fa uns dies, fins i tot sabem el que fas quan ets dins el despatx de casa teva, tenim sofisticats sistemes d'espionatge per a tenir controlada la gent, així que vés amb compte amb el que dius, no expliquis res a ningú.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dit això se'n van, i en Dani no pot evitar pensar en aquella veu i aquella imatge fugisseres de l'altre dia a l'ordinador de casa seva...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Roser Rojals)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">La imatge que apareixia a l'ordinador era la del Najib, nom que li deien els que el cercaven.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Daniel —li va dir a través d'internet—, guarda't! Van per tu. Et consideren amic meu i es pensen que tu saps on jo m'amago. No et posis en perill tu ni hi posis la teva dona i les teves donetes. Dóna'ls la informació que tens de mi al teu ordinador i et deixaran en pau.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L'havia sorprès aquell noi d'aspecte àrab, ingressat feia poc al centre tutelar dels sense sostre, però no s'imaginava que li donaria una sorpresa rere l'altra.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L'havien trobat ajagut a terra, tremolant de febre, al sopluig d'un caixer automàtic; no duia documentació ni tampoc cap pertinença amb ell. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">És dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que diuen carretera i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>manta</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">, va pensar el Dani en veure el seu posat de jovenot rebel.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Qui ets? —li va preguntar.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Jo sóc tu —li va respondre el noi i seguí amb els coneguts versos de Victor Hugo—: <i>Malhereux de toi</i>, si creus que tu no ets jo.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>«</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Ostres! un afeccionat a la poesia</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»,</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> es va dir l'advocat poeta Recasens. A continuació li va preguntar:</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—On tens les teves coses o és que no duies res amb tu?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El noi àrab respongué amb uns altres versos:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Si buides estan les meves pobres mans / em queda l'alegria / que Ell, que al reis dóna vans tresors / als captaires pau de l'ànima els envia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al Dani Recasens li semblava que eren versos d'un poeta persa, potser Hàfiz?Estava admirat i va dir: <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Aquest xicot el portaré al taller de literatura del Centre que el coneguin<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els lletraferits de la colla.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L'havia sorprès la primera vegada que el va veure. És un rodamón, es va dir, però després de tenir-lo tractat el meravellà la seva cultura i el seu domini de les llengües i va pensar que era un hippy tardà, potser el fill d'un magnat àrab del petroli, que rodava perdut de la seva tribu urbana.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però aquell noi vingut de no se sabia d'on, li donaria més sorpreses. Va demanar de fer servir l'ordinador del Dani i es va passar tot el dia enviant missatges i rebent respostes... i després desaparegué misteriosament.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Va tornar a saber d’ell a través d'Internet.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Dani s'apressà a rastrejar l'ordinador i el que va descobrir el va deixar glaçat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La vertadera personalitat del noi emergia a través dels correus electrònics. Era un activista destacat de les revoltes del món àrab. Pel que semblava s'havia salvat <i>in extremis</i> dels atacs de mercenaris fugint en una barcassa només amb el que duia posat. Pels correus també es deduïa que el cercaven els serveis secrets dels països implicats en el merder del nord d’Àfrica.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ara comprenia per què l'havien atacat, a ell, el Dani, aquells sicaris, ben segur membres d'una brutal policia de vés a saber quin país. Però estava tranquil, quan tornessin es limitaria a obrir-los l'ordinador i que ells mateixos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recollissin la informació que allí apareixia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El va tornar a obrir, volia rellegir aquells correus apassionants, però just començava a llegir que l'ordinador li va fer figa. S'havia espatllat! Li calgué recuperar el disc dur.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Cap problema —li van dir els tècnics—, li deixarem el disc com a nou. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I tant si li van deixar com a nou, nou per estrenar, totalment verge ja que tot el contingut estava esborrat. Adéu poesies, adéu novel·les, tota l'obra literària en curs del poeta, perduda... Ah! i els e-mails del Najib. El Dani pensava entregar-los als sicaris per salvar-se. Que faria ara? Angoixat ho explicava tot al seu amic, l'escriptor Marc Tori, que l'escoltava amb un guspireig a la mirada i una rialla per sota el nas. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Quina formidable novel·la en sortiria d'aquesta història! Quin <i>best-seller</i>! Però s'ha de veure com acaba, que no es cagui les calces ara el Dani, cal que això continuï</span><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">». I </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">li donà una afectuosa palmellada al seu amic encoratjant-lo:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Sigues valent, Dani, no et rendeixis, defensa't!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Josef K.)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> </span></o:p></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">En Dani no acabava de comprendre la reacció del seu amic Martori –el que signava les novel·les amb el pseudònim de Marc Tori, perquè li donava més volada. Aquella rialla per sota el nas... És que no podia analitzar res, sense veure-hi un fil d’humor més o menys negre, irònicament o sarcàstica? Com podia aconsellar-li tal cosa en aquells moments tan delicats? És que no havia captat que el que ara necessitava era un altre suggeriment, per sortir-se’n?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Nerviosament, regirava el seu voltant amb els ulls tot cercant una altra solució més convenient per a l’ocasió. Amb aquest mirar-ho tot sense veure res es fixà en els seus antics <i>walkmans</i>, abandonats en un racó del prestatge més alt. S’hi atansà i mig acaronant-los, per allò de <i>o tempora o mores,</i> els encengué, es posà els auriculars a les orelles i comencà a sentir <i>Here’s where the story ends</i>. Ai! els Sundays, els Sundays... quins records li evocaven...Per uns instants s’oblidà del tràngol pel qual passava, però de sobte aquella veu metzinosa que tant l’havia acompanyat en altres moments el retornà a la realitat i la cançó es transformà en el crit planyívol de: “Ajuda’m!, ajuda’m!”, sorgit de l’ordinador en mala hora, quan tot semblava que començava a rutllar. L’angoixa li retornà amb més força. El poc temps que li quedava perquè tornessin els sicaris amb armes –potser ara més maquiavèl·liques que abans i amb l’expressa finalitat de coaccionar, cohibir i obligar sense condicions– s’escurçava i encara no tenia la solució. Mentre aquest pensament el mortificava i no deixava lloc per a cap altre, sonà el telèfon. Era la Sílvia que li recordava que passés a buscar les nenes un quart més aviat per portar-les a les activitats del Centre. Assentí sense cap compliment i penjà. A l’oïda encara li ressonava aquella veu virulenta i com un flaix l’associà tambéa la de Najib. Quin embolic! El cap li bullia; <i>Das Schol</i></span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Verdana;">ß</span></i><span lang="EN-US" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Verdana;"> </span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">de Kafka al costat del que li passava era una història infantil. El jove Najib, els sicaris, el boig del puzle, la imatge de l’home de l’ordinador, el disc dur en blanc... I si tractava de buscar a l’ordinador de la seva filla, que casualment el portava a la bossa perquè l’havia anat a buscar al taller de reparació? Però què hi buscaria? Najib, activistes àrabs, policia afganesa...?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Maquinalment va escriure Marc Tori al cercador i trobà el <i>facebook </i>d’un seu homònim, amb foto inclosa, que tenia la fesomia del mateix que no l’havia deixat fer el sopar aquell primer dia, quan l’ordinador del despatx de casa seva havia començat a angoixar-lo. El subjecte portava barba de pocs dies, es veia corpulent, però força comú. L’única anotació que hi havia era:<i> “Texes Hold’en Poker. Sex offenders in prision shouldnt have facebook”</i>.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Assumpta Roig)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">La Sílvia entra a l’habitació 313 de l’hospital de Sant Pau acompanyada del cap de Toxicologia, el doctor Canut. Sempre havia pensat que feia com a gràcia que el cap d’aquella especialitat tingués precisament aquell cognom, però ara no n’hi feia gens ni mica de gràcia de ser amb ell allí, davant del llit on el Dani estava delirant, ple d’aparells i de sondes.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De vegades havia pensat que un dia o altre es trobaria amb la circumstància de tenir algun familiar o amic ingressat en el seu centre de treball, però que fos en Dani i per allò, superava les seves previsions.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> </span></o:p></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sort que les nenes i ella no n’havien menjat, ja li va dir que potser passats els trenta no era oportú començar a caçar bolets per molt que tinguessin la guia de caçadors de bolets.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Diumenge feia tot just quatre dies, tot i que ara a ella li semblava que havia passat un mes, s’havien llevat d’hora i amb un cistell i uns entrepans havien anat a fer un vol per la Mussara</span><span lang="EN-US" style="color: red; mso-ansi-language: EN-US;">;</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> a la part dels Motllats li havien comentat, al Dani, que ja se n’havien plegat desprès de les últimes pluges.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al vespre, a ella i a les nenes no els va venir de gust menjar els bolets, sort! En Dani, però, es va fer un remenat amb els que estaven una mica tocats i ho va acompanyar d’una amanida i una copa d’aquell vi ecològic d’Ulldecona que havien encetat divendres. En anar a dormir li va comentar el content que estava pel dia que acabaven de tancar, els quatre junts per la muntanya i, a més, havia sopat tan de gust.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Devien ser passades les tres de la matinada, que es va despertar pels crits del Dani; estava completament xop i li costava respirar; va veure clarament que allò era seriós i va trucar al 112. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Feia tres dies que li havien fet un rentat d’estómac però continuava delirant. De vegades s’entenia alguna de les paraules que murmurava: Gonyalons, els Manel, Sílvia, Martina, Jana, botes Clarks, barba, Londres, Mussara, Marc Tori, Najib, disc dur, Kafka. De ben segur que els seus companys de l’escola de lletres en farien un bon escrit de totes aquestes paraules inconnexes, va pensar la Sílvia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El doctor Canut li acabava de dir que la norbaeocystina que contenen alguns bolets com ara els Conocybe, Psilocybe, Pneolu i tants d’altres acostumava a eliminar-se de l’organisme amb el tractament de desintoxicació que li estaven fent; segurament aquella mateixa tarda començaria a despertar-se.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Laia Morell)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">«M’està quedant força bé», va pensar; a l’editor li agradarà i segurament podrem repetir l’èxit de vendes que va tenir <i>Els culpables</i>. I, amb aquest convenciment, prem la tecla de punt amb energia i marcant exageradament els gestos del dit.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] es-ratrepsed [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —Ai! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] a airaçnemoc [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —Què passa<i>? </i></span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] adrat axietam alleuqa [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —El cursor està tirant endarrere! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...]</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> <i>senen sel euq troS [...]</i></span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —La intoxicació de bolets? </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] .koobecaf... on inaD nE [...</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">]</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —El Marc Tori ha desaparegut! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] !t'asnefed ,íxia... egtami aL[...]</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> <i>inaD lE[...]</i></span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> </span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">—El Najib, la seva història de revoltes, s'esborra! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] ?snesaceR [...] inaD nE [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —Ah! no puc parar el cursor, va cap enrere i no para! Els malfactors, l'atac al despatx. No! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] .lojníg...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>inaD nE [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —El barber, la corbata llampant, el bufet d'advocats, tot s'està esborrant, no ho puc aturar. Nooo! </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] !atenitraM... ed revah aV[...] sérpseD [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> —El sopar, el Priorat vegetarià d'espinacs i la pizza Clos Obac, esborrats! Nooooooo! És inutil, no puc fer res!</span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> </span></o:p></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>«</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] .tid led sotseg sle tnemadaregaxe tnacrami aigrene bma ,tnup ed alcet al merp [...]</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">—Ei! Què passa ara? El cursor de la pantalla s'ha aturat i comença a escriure de nou l'última frase esborrada, ho reescriurà tot una altra vegada?</span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"> «</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">[...] <i>p r e m<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>te c l a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d e<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>punt, amb energia i marcant exageradament els gestos del dit. </i>[...]</span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"> </span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">—No! Aquí s'atura el cursor. La pantalla es va tornant negra, excepte per uns petits puntets lluminosos que cada vegada són més nombrosos i que poc a poc, davant dels seus ulls astorats, van prenent la forma d'una cara<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–prou coneguda en la seva imaginació– que li diu:</span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Aquesta frase ja l'havies escrit, has de començar de nou, xato!<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Pau Roig)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> </span></o:p></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">I el Dani ho vol fer, ho ha de fer. Creu que necessita tornar a escriure allò que ha perdut, li sembla important fer-ho. Haurà de trobar el començament i segur que després tot anirà sortint sol. Com anava tot plegat? Què i de qui estava escrivint? S’hi esforça però no pot reconduir els pensaments ni pot centrar l’atenció. Alguna cosa el destorba i no sap què és. Potser si es concentra...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">«—<i>Quin salt, carai quin salt, de saltadors que salten salts.</i>»<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Doctor Canut, vol dir que el meu home no s’hauria d’haver despertat ja?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">«—<i>Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó.</i>»<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt 35.4pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">—</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">No passis ànsia, Sílvia, les anàlisis han sortit bé, no pot trigar a fer-ho.<i><o:p></o:p></i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">«<i>—I, de vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, de vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.</i>»<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—M’amoïna veure’l tan neguitós, tan enderiat i, a la vegada, tan lluny d’aquí.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">«<i>— Agafa’t fort i si pots cau amb els dos peus i en un lloc pla. Que bonic, que bonic, que bonic</i></span><i><span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-US;">»</span></i><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">, m’he dit.»</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">—Els deliris anguniegen però no<i> </i>has de patir. Tan bon punt es desperti tornarà a ser el Dani de sempre, dona, en pots estar ben segura.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">«<i>—Qui s’arrisca a fracassar, qui saltarà sense xarxa?»</i><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">—</span></i><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Necessito creure’l, doctor Canut, perquè<i> ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí</i>.<i> </i>Esperi... miri... sembla que vol tornar!<i><o:p></o:p></i></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Dani no sap ni entén què veu ni què està passant. Què fa la Sílvia al costat d’un senyor amb bata blanca? Per què han deixat de cantar els Manel? On és l’ordinador i tot el que ja no recorda però creu que ha escrit? Què hi fa en un llit estrany d’una habitació blanca i anònima? On són les nenes?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Enmig de la boira que ocupa el seu cap es mira als ulls de la Sílvia i s’hi reconeix. Li tornen les certeses, la seguretat, sap que al seu costat és a casa. Sigui el que sigui que hagi passat ha deixat de tenir importància. El seu món el té al davant, preocupada i força demacrada, i respira alleujat abans de dir el seu nom com un sortilegi.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mentrestant a Reus, en un ordinador tancat, una cara vulgar amb dos ulls, un nas i una boca amb llavi superior i inferior somriu per sota el nas.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(Carme Simó)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><o:p><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"> </span></o:p></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Curiós —i podria dir-se que fins i tot incaut— lector: segurament has estat esperant amb expectació creixent el final d'aquest relat, i en no poques ocasions hi haurà cregut el teu agut enteniment que les no vulgars aventures d'aquest singular personatge homònim teu estaven arribant al final, perquè totes les coses acaben alguna vegada, o almenys no està permès que les obres dels fills dels homes trenquin aquest principi. No hem pogut, però, contravenir tampoc el mandat de la seva naturalesa, en què cada cosa engendra al seu semblant i el seu successor, com fan el Fènix o el Simurgh, i així, cada paraula ha anat sembrant la paraula de la següent fins arribar aquí.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Esdevé sovint que un pare tingui un fill lleig, ximple i sense gràcia, i l'amor que li té li posa una bena als ulls perquè no vegi les seves faltes, i fins i tot les considera virtuts i les exhibeix davant els seus amics com si fossin mèrits i subtileses. Però nosaltres, que, encara que semblem pares, som fills també d'aquest relat, al qual han precedit altres dotze dels que abans vam ser també interessats lectors, no volem deixar-nos arrossegar pel corrent de l'ús, considerat i benvolgut lector, i t’eximim i fem lliure de tot respecte i obligació, i així, pots dir de la història tot allò que et sembli, sense por que siguis calumniat pel mal ni et premiïn pel bé que diguessis d'ella, doncs aquí, com en la història del Simurgh, els dotze som un, i fins i tot els tretze. I tota la resta és literatura.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"></span></span></span><br />
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">rejectio</i> de Ramón Sanz)<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-33615889545250238912011-12-20T11:34:00.000+01:002011-12-20T11:38:23.808+01:00<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivdiP_EWbxE6IU8oQY-RRmfPAfdqleKGsJecnkIcyYpl2BqN1YkW4FrcBNESpkZm6Tg9IgIcNb3-8Mo6cEb4FZqalPpPtw2ZRgrBeBadMNZVZSu2RoigVgsbHKcOTomgNdSITUee5-NwQ/s1600/if%25C3%25B2niques+%2528954%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivdiP_EWbxE6IU8oQY-RRmfPAfdqleKGsJecnkIcyYpl2BqN1YkW4FrcBNESpkZm6Tg9IgIcNb3-8Mo6cEb4FZqalPpPtw2ZRgrBeBadMNZVZSu2RoigVgsbHKcOTomgNdSITUee5-NwQ/s320/if%25C3%25B2niques+%2528954%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Arribats aquí, els dotze personatges, a la meva esquena, es van conxorxar per escriure el relat del personatge número tretze, és a dir el meu, per oferir-me'l com un present encantador i inoblidable. Ho van fer aportant cada un d'ells el seu propi fragment per això quan el pengi, de seguida que pugui, hi llegireu doncs fins a vint-i-quatre mans però un sol perfum. I aleshores sí, tot allò que un dia va començar, s'haurà d'acabar...</span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-51489769809682238502011-12-09T14:36:00.001+01:002012-01-17T15:01:53.057+01:00#12<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV9t0_-xUcYNJISiEK0kj5JpanR-rVp0V8CjAWwejV9eHlC_lgYI91q0V0MIpsL06lDYTmZC-VraSnVG7vTscXoex3QmOAU4olEcFv0y6yeupK1FIKuLdp9kP340_QwIfs_mePQJikUVA/s1600/fotos+d%2527aquelles+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV9t0_-xUcYNJISiEK0kj5JpanR-rVp0V8CjAWwejV9eHlC_lgYI91q0V0MIpsL06lDYTmZC-VraSnVG7vTscXoex3QmOAU4olEcFv0y6yeupK1FIKuLdp9kP340_QwIfs_mePQJikUVA/s320/fotos+d%2527aquelles+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Tothom estima <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> i vull dir no solament
la canalla. Tothom estima <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la
Carme</st1:personname> de cal Simó i ella estima tothom. Per això s’atabala si
un giravolt no li surt prou bé o si s’inclina més que no caldria. I posa bona
cara i somriu i es deixa tocar tant com calgui i aguanta amb el mateix posat
amable totes les fotografies. Any rere any. I no li sentireu mai que es queixi
si la deixen anar massa de cop o si es mareja amb la segona tornada. És igual
que plogui o faci sol; ella hi és sempre que la necessiten. Fins i tot ara que
fa un temps que no està bé. Hi ha una ànsia que no la deixa reposar. I ja ho
sap que ella és el que és, que és limitada, com tothom. Que la seva naturalesa
no ho permet perquè no ho pot permetre, que és impossible. Però ella no pot fer
altra cosa que donar-hi voltes, no pot pensar en res més. Tots aquests anys
fent de mestra, què vols? Tants anys de fer riure criatures de totes les edats,
de veure’ls badar la boca i picar de mans. Que els desitjos no es demanen,
arriben quan els sembla i ja no se’n volen anar. I ella, que mai no ha desitjat
res a la vida, ara ho necessita tan sí com no. I potser és per això que fa
setmanes que no surt. El darrer cop va ser per festa major, la festa petita.
Aleshores va caure llarga com és i es va trencar el braç i tothom al seu
damunt, tots patint per ella. Però el mal no és res perquè el dolor que de debò
l’omple de neguit no ve pas del braç sinó que ve de dins, de molt endins. I
ella calla i fa bondat que ha de reposar. Aquí tancada, reposa com li han dit
que faci. I quatre parets poden ser una presó i un amagatall, un refugi pel mal
que ningú no li podrà guarir.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van encarregar <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> a un escultor de la
ciutat que tenia molt bona reputació tot i ser un recent llicenciat el qual,
conscient de la importància de la comanda i, contra tot pronòstic, va rebutjar
una beca d’estudis a l’estranger que li havien concedit amb tots els honors, i
posà tot el seu talent en construir aquella figura immortal. Es va fer envoltar
dels millors per acabar conformant un veritable equip d’elit. De seguida va
tenir modista i perruquer, joier i tapisser per a la seva obra. Noms il·lustres
de cada ofici que hi volien ser, que volien afegir el seu cognom a la
immortalitat que els prometia la figura. Les quatre sederes locals van posar a
disposició el material que fes falta, va triar el fuster que va voler i
serrallers de tota la comarca el venien a veure dia sí dia també. Només calia
fer petar els dits i allí hi havia el bo i millor, a disposar. L’artista va
veure de seguida que el poble sencer hi estava abocat i se li va acudir de
correspondre’ls obrint el taller de bat a bat. Cèntric com era, treballava nit
i dia amb portes i finestres obertes, a vessar d’ulls esbatanats i llavis
cosits que guardaven un silenci gairebé reverencial. La ràdio local decidí
enviar-hi un redactor a jornada completa que retransmetia els esdeveniments a
temps real per a tots aquells que s’havien de conformar a seguir el procés des
de casa o la feina. L’activitat era frenètica. Martori, un diplomàtic italià retirat,
virtuós amb el piano, havia fet portar el seu Steinway al taller i tocava sense
aturador tots els Brahms, Schumanns, Debussys o Saties i qualsevol altra
petició que el gust refinat del jove escultor li feia arribar. L’Ajuntament
s’hi havia afegit, tot cosint d’altaveus el centre de la ciutat que enamoraven
l’empedrat amb aquelles melodies de fusta madura que es barrejaven amb
l’enrenou de la creació.</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ara torna a ser al taller després de
l’ensurt. L’activitat no és la mateixa ni tampoc l’atenció per part del poble
encara que, força sovint, reben la visita d’escolars que s’atansen a preguntar
per la reparació. L’artista fa temps que és mort però el seu equip continua
escoltant el número dos de l’opus 118, treballen amb la perícia del mestre i
l’orgull del deixeble i saben que, en acabat, <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> tornarà a lluir
esplendorosa. La de cal Simó ha fet amistat amb una gegantona que enllesteixen
per un brivall de Poboleda. Ella i la rateta Neus s’engresquen amb xerreres que
s’allargassen nits senceres quan els artesans reposen. En una d’aquestes ha
confessat per primer cop el corcó que la travessa: vol ser mare; quin acudit! Una
mestra sense càtedra ni matriu, que a aquestes alçades de la vida s’ha obsedit
en un impossible.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I l’altra la fa riure
parlant dels formatges que mai no es cruspirà s’expliquen l’una a l’altra quan ningú,
llevat d’elles, no les escolta. I a cops s’adormen i s’imaginen com serà el
retorn, el dia que haurà de conèixer el nen que somnia en ella. Adrià –li han
dit que es diu- quin nom tan bonic, oi? Que té set anys. I com deu ser?</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’escultor tenia clar, d’entrada, cartró
pedra pel cap i fusta de xiprer per unes mans que haurien de ser enormes.
L’estructura naturalment també calia que fos de fusta igual que els cavallets,
encara que això l’hagués de convertir en un bon pes pesant. Curosament
entapissada a l’alçada de les espatlles, <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> havia d’acabar passant dels quatre metres i
un pes devora els cent quilos. Així que, sens dubte, no resultava lleugera ni
fàcil de conduir ni falta que feia. La seva, seria la geganta més impressionant
que els carrers i les places del nostre país veurien mai i, no una geganteta de
pa sucat amb oli que es penja a l’esquena com una bossa! La votació popular, amb
més participació que es recorda, havia conclòs que la figura representaria una
mestra. Una tria espontània que havia convençut tothom, conscients que el
prestigi d’aquell ofici tan imprescindible passava hores baixes. La van vestir
amb una bata ratllada amb dues butxaques immenses a l’alçada de les cuixes, de
les quals sortien un llibre en català en una i un compàs en l’altra, en
representació de les ciències i les lletres. A la seva mà esquerra, sostenia
unes ulleres fines i delicades com permetent al personatge un toc de vanitat
necessari, per mostrar al món aquells ulls de mar mediterrània. L’altra mà romania
oberta tan ampla com era, com en un gest d’atenció i proximitat. Amb el pas
dels anys, no hi hauria criatura que no volgués tocar aquells cinc dits o s’hi
retratés un o altre cop. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La rateta no sap l’origen del seu nom
per bé que s’hi sent d’allò més a gust, explica. Ella, en canvi, li assegura
que del primer moment ningú no havia dubtat que s’hauria de dir Carme, en
record de la difunta esposa del seu autor. El dia que la van presentar, la gent
cridava el seu nom a la plaça i picava de mans i l’escultor ―sentint-lo del
balcó de l’Ajuntament estant― no va poder aturar una petita llàgrima agredolça
que li lliscà galta avall fins a anar a petar als cabells de la figura, per
dibuixar-li per sempre més una taca, que només els més entesos encerten a
trobar-li a l’alçada del clatell. Ella parla sovint en aquestes nits de taller
d’aquella posada de llarg. El dia més feliç de la seva vida. Havien triat el
dia de <st1:personname productid="la Festa Major" w:st="on">la Festa Major</st1:personname>
i, de seguida que el fum de la tronada es va començar a esvair, l’ombra de <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname>, com una aparició, va
entrar a plaça sortint de la porta de <st1:personname productid="la Casa" w:st="on">la Casa</st1:personname> de <st1:personname productid="la Vila" w:st="on">la Vila</st1:personname> sobre les espatlles del batlle en persona,
que va preferir les faldilles de la geganta que no pas el vestit de festa. Es
va aturar, féu mitja volta i saludà en Simó que es tapava la cara i aplaudia
des de la balconada municipal. El director de l’Escola de Música havia compost una
tendra melodia que els tres grallers de més talent, especialment escollits,
encetaven suaument. Aleshores pressenties només que s’hi anaven afegint un
parell de tabalers que esgarrapaven l’instrument en un crescendo que donava
entrada a la caixa tronadora que finalment esclatava en néixer una tenora
melosa que ja feia ballar tota la plaça i convertia la cançó en el clàssic que
tots coneixem. I <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname>
recita, per a la rateta Neus, la lletra que els poetes del Centre hi van posar
molt més tard i no se’n vanta, però no pot amagar l’orgull que fa saber que
totes les escoles es coneix el ball Simó. Va fer tants giravolts ―recorda mig
envermellida― que no es poden ni comptar i, fins a deu portadors, van rellevar
l’alcalde que en tota la seva vida no havia suat com aquella nit. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">De fet, aquella fou una vesprada
eterna. Per un moment, va ser com si no existís desgràcia prou terrible per fer
apagar la il·lusió de tot un poble que ballava i saltava amb la seva geganta i
aquell nou himne de festa. Perquè al capdavall, <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> de cal Simó ja no era
només una geganta sinó un símbol, una força comuna, una possibilitat nova, una
promesa de dies millors. Ben perfumada i enjoiada però tan propera com la tieta
de tots els vilatans. Aquella nit, la ciutat fou una gran família que es
recordava com era somiar. I fora conya, hi va haver qui va proposar de
convertir-la en la patrona, enlloc dels altres dos venerables i, si al final no
va poder ser, fou perquè no hi va haver manera de trobar-li el miracle que la
santifiqués, que fins i tot el pare Abat de Sant Narcís del malnom havia posat
fil a l’agulla. Bé vaja, per això i perquè, no ens enganyem, els somnis
s’acaben l’endemà al matí, quan els escombriaires recullen la brossa i les
persianes de les botigues tiren amunt. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">I al taller són totes dues a punt. I
no es voldrien dir adéu i, com si ho sabessin, algú ha tingut la pensada de
presentar-les alhora. Els pares de l’Adrià han proposat a la colla de <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> que la geganta els
faci de padrina de la seva rateta Neus. Una festassa plena de gegants de tot
arreu, que coneixen en Perot de can Serrat ―que també fa de padrí― un gegant
que no s’acaba, que fuma amb pipa i fa un posat seriós, d’home de món. I vet
aquí que els fan ballar ben junts, tan arrapadets que tenen por i tot de caure.
I en Perot i <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname>
es fan ulls i, malgrat que cap vailet se n’hagi adonat, hi ha hagut un moment,
perdut en la memòria, que les seves mans han fregat fugisseres; no res, un
instant només. I veuen els altres gegants que han vingut de dos en dos, sempre
per parelles; i ells dos somriuen, potser ja una mica en confidència i la
rateta que se’ls mira tramposa festejant amb el seu ninet de set anyets, que no
hi toca de veure la seva gegantona i uns padrins tan eixerits que ballen i
giren per a ell. I de tant com ballava ni ho sap que les colles d’un i altre
s’han posat d’acord i decideixen de trobar-se sovint i assagen un ball plegats.
I comencen a fer sortides conjuntes. Els demanen arreu i ells que van on els
volen. I els han preparat una trobada amorosa. Altra volta per <st1:personname productid="la Festa" w:st="on">la Festa</st1:personname> gran, la música marca
l’inici dels primers temptejos d’en Perot, que es va apropant des del final del
carrer amb un balanceig de cerimònia dolça i ella l’espera a tocar de la
porxada fent anar la bata de forma gairebé imperceptible i, de seguida que ell
arriba, arrenquen una passejada l’un al costat de l’altra per tota la plaça com
per apamar-se, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i diríeu que parlen si no
fos que són dos gegants de cartró pedra. I amb la corranda ja és ben clar que
s’han enamorat i ballen lleugers com les fulles de novembre fins que arriben
els giravolts que ho certifiquen cada cop més encisats, cada cop més ràpids, cada
cop més engrescats i el seu amor d’altura es segella tan sí com no.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre els desaven, <st1:personname productid="la Carme" w:st="on">la Carme</st1:personname> ha sentit com els
portadors parlaven entre ells d’un vailet —Serrat Simó— que reposa a mig fer al
taller; un capgròs amb aires de filòsof que es diria com el noiet de la rateta.
I s’endevina que és feliç perquè a l’alçada del clatell, aquella taca menuda,
com un cap d’agulla, fa mal als ulls de tant com resplendeix.</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-18486125547035661102011-11-02T22:05:00.001+01:002012-01-17T15:05:26.624+01:00#11<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNXeErSLUd1DPjhbcWnUKGt7FAsCtO9fN-g_b-eFNzjj_bQi5RwD7jLhvQPiKg_K0iYYtpmB-0m9wBK2ghyeurHnRfowrFj0M2Moz3NpOuVVOCOgHoKZujbYqzL_s9bFWVPu15PTCNFdI/s1600/despintat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNXeErSLUd1DPjhbcWnUKGt7FAsCtO9fN-g_b-eFNzjj_bQi5RwD7jLhvQPiKg_K0iYYtpmB-0m9wBK2ghyeurHnRfowrFj0M2Moz3NpOuVVOCOgHoKZujbYqzL_s9bFWVPu15PTCNFdI/s320/despintat.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Havia esperat tota la vida un encàrrec
com aquell. Qualsevol hagués dit que ho havia fet tot, que ja no quedava res.
Però ell esperava. I havia esperat en silenci, com s'esperen les coses bones,
el silenci del qui sap que arribarà, del qui no defalleix ni fa concessions, el
silenci dels grans de debò. Perquè en Pau és gran. Enorme. Conegut arreu i
convertit amb el temps gairebé en icona nacional, és present a totes les planes
de cultura, escoltat pels acadèmics i estimat pel poble. Se'l pot veure a la
pantalla i de convidat a qualsevol esdeveniment que vulgui poder-se
substantivar com a tal. Per bé que autor d’una obra prolífica, se’l rifen les
sales i els grans museus busquen els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">calers</i>
perquè s’encarregui d’esborrar-los el seu fons permanent. La crítica n'espera
sempre la darrera, els grans l'adoren i els joves o bé l'han copiat, o bé el
copiaran. Artista total, creador absolut d'un nou estil, en Pau esperava amb
delit el dia que arribaria aquest encàrrec. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Havia començat de ben jove. Perquè els
genis neixen, mai no es fan. A casa tenien un bar i ell n'havia decorat les
parets, primer com uns gargots infantils pels quals va rebre no poques estones
de càstig fregant gots, després com unes traçades irrepetibles que gent de tota
mena venia expressament i discreta a admirar. Entretenia la clientela amb
històries que s'inventava, sovint curtes o amb acudits prenyats de surrealisme
que els altres celebraven ben bé sense entendre'ls. Es va comprar les primeres
pintures i fins i tot els primers paquets de tabac que va fumar, venent
dibuixos mínims ―pràcticament esquelets del que seria molt més tard la pròpia
obra― als passavolants de l'establiment que cada dia s'omplia més. Inquiet, més
per naturalesa que no pas per edat, es permetia de remoure el mobiliari del bar
tants cops com fes falta fins a trobar el punt exacte, on semblava que les
consumicions prendrien ―per fi― sentit. Penjava cartells amb ofertes
inexplicables que renovava constantment, abans i tot que calgués explicar-les.
Organitzava vetllades sense objecte definit que sempre s’omplien. Amb tot, el
seu bé més estimat ―amb diferència― era la pissarra que cada matí reposava a
l'entrada. S'inventava un brevíssim aforisme, un haikú exquisit o tan sols un
mot i aleshores dibuixava un gest, una instantània per acompanyar el menú diari
que convidava a entrar al més escèptic o mancat de tota gràcia. Per en Pau, el
moment més feliç consistia però en l'instant precís en què calia esborrar el
guix. Just quan els pares feien caixa i anaven recollint cadires i andròmines,
ell s'asseia en un racó i, amb un drap que va anar perfeccionant, esborrava
delerós la pols. Poc a poc. Curosament. Fins a tornar a descobrir aquell color
negre vestit de verd, aquella tela perpètua. Aquell no-res. S'entretenia
variant l'ordre d'aquell exercici, prenyant de sentit l'acte d'esborrar. No era
igual començar per un color o per un altre. Era infinitament diferent fondre
una lletra abans que una altra. Calia aplicar una força determinada, una
agilitat concreta a l'hora d'esborrar convenientment i assolir l'excel·lència
que és un reservat només per als escollits.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De seguida va entrar a treballar a l'empresa
d'arts gràfiques que el va veure créixer. Guanyar-se la vida amb el paper i els
colors, amb l'olor de la tinta, envoltat d'armaris i sales plenes de material
d'oficina havia passat de la utopia al paradís, per això el podíeu veure el
primer d'arribar a la feina i el darrer d'anar-se'n. Els companys se'n feien creus
que les hores del dia poguessin donar tant de si, perquè en Pau treia temps de
sota les pedres i el transformava en un ésser viu capaç d'infinites mutacions
fins a esdevenir art, el mateix art que sempre l'acompanya. Fou en aquesta
etapa que començà a jugar amb la informàtica com una eina que permetia
traspassar gèneres i disciplines. Esgotava el programari, obria trenta
finestres alhora, pervertia píxels i embolicava formats i, de seguida que la
xarxa esdevingué un fet, escampà pel món la seva inèrcia creativa com una taca
d'oli. I, amb bona lògica, no va trigar a arribar l'esclat d'exposicions que
situà el seu nom en tots els mapes coneguts. Allunyat dels estils i les
escenes, les seves exhibicions es vestien sempre amb el perfum de les coses que
no es poden explicar, una aroma passatgerament perdurable, un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">persempremaimés</i>. La gent va perdre la
por i va començar a comprar-ne l'obra molts cops immaterial, molts cops
fugissera, conscients que la bellesa no es pot encapsar. Et podies trobar una
tela immensa i un cartró ploma mínim, una videocreació de tres-cents minuts o
bé una cançó visual sense títol, una pluja encapsulada o l'estoig virtual per
una joieria casual, performances irrepetibles o la portada per un disc que
només el seu audiòfon podria copsar. No hi havia tanques que poguessin encabir
el món d'en Pau. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I va anar a Cuba. En un dels seus
viatges (coneixereu les seves famoses <i>llibretes programàtiques per a una
visita a l'estranger)</i> es decidí per l'illa del Carib on la terra fèrtil és
abundant per tal de conèixer de primera mà un color únic que s'hauria descobert
en aquell racó del Carib. Un xic decebut per la substància de la
tal troballa cromàtica, compartia rom amb els companys i es disposava a
encendre un havà, fumador impenitent com era. Amb la primera alenada, el visità
una revelació. Aquell seria el darrer cop que s'ompliria els pulmons de
nicotina i, sobretot, sobretot aquell seria el darrer cop que faria servir el
color, en sentit estricte, vull dir. Amb la copa en una mà i el cigar en
l'altre, assegut de cara al mar, el fum espès li havia obert una cortina davant
dels ulls que a mesura que s'esvaïa obria, al seu torn, un nou horitzó, el de
la panoràmica que per un moment havia desaparegut. Després d'un parell de
pipades més, per assaborir aquell efecte del color que tornava quan tot el fum
desapareixia, esbocinà el tabac al cendrer i s'aixecà d'una revolada corrent
fins a la platja. Els que l'acompanyaven, que ja el coneixen, més encuriosits
que sorpresos, se’l miraven, des de l'ombra d'una palmera gegant. Aquell home
agenollat a la sorra, fa anar les mans amunt i avall com si escombrés, com el
gos que fuig i busca, obsedit i posseït per l’esperit de la genialitat. Aquell
home que ara corre cap aquí amb la seva passa característica i mostra orgullós
quelcom que fa ballar a la seva mà, potser una petxina o una pedra, qualsevol
cosa. Aquell home que seu i els parla de la seva pissarra, de la pissarra que
cada vespre esborrava al bar dels pares. El veritable acte de la creació. I ara
els altres es miren entre ells, astorats i riuen. Han entès ben poca cosa, però
ho festegen plegats de tota manera mentre alliberen Cuba amb les seves rialles. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I després de l'episodi d'ultramar, va
començar la seva nova etapa creadora. Inicialment, feia proves al propi taller,
esborrant les obres que reposaven pels racons, provant tècniques,
perfeccionant-les. El següent pas fou convidar la premsa a presenciar en
directe aquella nova realitat. Escollí un retrat de grans dimensions que penjà
al bell mig de la sala gran i encetà tot el procés que s'allargà al voltant de
les tres hores. Emprava materials desubicats, substàncies estranyes, fora del
seu entorn natural, i anava desembolicant la revelació del seu nou mètode:
retrobar la certesa de l'obra, la simfonia dels colors que desapareixen per a obrir
pas al que roman darrere ―el veritable color, l'obscenitat de la tela
pretèrita. Despintar. S'embrutava, somreia, es girava als presents i els
anunciava un pas i un altre, i a cops aplaudia o saltava de l'emoció; gratava
aquí, reprenia allà. Fins al seu primer final en públic. Un moment que quedà
immortalitzat en la famosa fotografia que tots coneixereu, la que surt quan
parlen d’ell a la viquipèdia. L'endemà, els mitjans anaven plens del gir
essencial en l'obra del nostre personatge i, de fet, de <st1:personname productid="la Història" w:st="on">la Història</st1:personname> de l'Art en
general, si més no, tal i com l'havíem entès fins aleshores. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De seguida, els propietaris del
catàleg d'en Pau es van afanyar a sol·licitar-lo perquè els despintés el seu
material. A desgrat d'en Pau, que hagués preferit potser un altre terme,
despintar era la forma comunament acceptada per tal d'identificar aquell nou
esglaó en la cultura. Van aparèixer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">despintors</i>
per totes les cantonades, seguidors o bé imitadors que maldaven per apropar-se
al geni, per esgarrapar la pols de la glòria. Naturalment se'n teoritzà, se
n'estrenà simposis i assignatures en els nous programes de les escoles de
Belles Arts i algú en féu la primera tesi i aviat la primera càtedra. La gent,
engrescada, despintava grafits de les parets o bé intentaven, a les seves cases,
de despintar aquell sant sopar omnipresent mirant de fer-lo créixer, transmutant-lo
en quelcom nou, quelcom al dia. En Pau no parava de treballar, en destaca la
gran despintada de la capella sixtina sota el patrocini del mateix Vaticà o bé
el treball complet desvestint de dalt a baix el museu Van Gogh per encàrrec del
govern holandès. Es parla força de la conversió del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gernika</i> en una pau perpètua, o se'l recorda prenent de la mà a Dalí
a la seva infància, despullant Lucian Freud, omplint de llum les cambres
fosques de Hopper, retornant a Hockney el coneixement secret, remolcant de debò
a dic sec el temerari de William Turner, indultant els morts de Goya, responent
amb un silenci etern al crit de Munch, perdonant les cames dels ciclistes de
Casas, fent conseqüent Tàpies, apagant la llum de Viola i engolint Hirst a la
memòria del seu tauró. Va tenir temps de tancar les portes per sempre als
interiors de Vermeer i se'l convidà a despintar Pollock (una feina ben
complicada, d'altra banda), un Duchamp canonades enllà, Warhol en els seus
minuts de glòria i a empènyer el passejant de Friedrich a la pròpia boira. No
s'està de tornar a Seurat tots els seus punts remullats d'Asnieres i els blocs
de colors primaris de Mondrian al Broadway de debò ni de tancar els llavis del
somriure més famós del planeta. Una tardor especialment freda, decidí de
concedir intimitat als amants de Klimt i ajudar a parir d'una vegada per totes
la pobre dona Arnolfini i, just l'hivern següent, va rebre una quantitat
indecent per posar fi al ball del Moulin de <st1:personname productid="la Galette" w:st="on">la Galette</st1:personname>, molt més que per
omplir de fum la pipa, que no és tal, o per soterrar l'erotisme tens d'un
parell d'en Schiele sota els llençols, despintar Kandinsky, esborrar Matisse.
Despintor enciclopèdic, pràcticament, fins que, al final, què si no?, li arribà
l'encàrrec. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Per això ara en Pau és aquí, assegut en un
tamboret no massa còmode i els ulls clavats en un bisó encongit que decora
d'una forma primària i salvatge la cova d'Altamira. Fa tanta estona que hi
medita i reflexiona que podríem dir que no és el nostre Pau i, tanmateix l'és
més que mai i és potser per això que s'aixeca, surt de la cova, demana una
cigarreta a un dels seus ajudants al mateix temps que remuga si, al cap i
a la fi, tot plegat, val la pena.</span> </span><o:p></o:p></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-67858398524578748512011-10-02T11:08:00.003+02:002012-01-17T15:12:01.370+01:00#10<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqOLbvb7xlCcETUtCns0HVLcYalsfEzHlUAmdNpaG71iThp3_wYMDKFMFGt4gKct1y2DP6W9mGrRyB_eLxtfT4osZEwcqqZdPQ9XdgTsKKs8qdoCJVkyZl8PI0H_cqSvOcEI97QuAqKM0/s1600/if%25C3%25B2niques+%2528755%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" kca="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqOLbvb7xlCcETUtCns0HVLcYalsfEzHlUAmdNpaG71iThp3_wYMDKFMFGt4gKct1y2DP6W9mGrRyB_eLxtfT4osZEwcqqZdPQ9XdgTsKKs8qdoCJVkyZl8PI0H_cqSvOcEI97QuAqKM0/s320/if%25C3%25B2niques+%2528755%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<personname productid="La Laia" w:st="on"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La Laia puja cap a Siurana. És dalt
d’un cavall però són els seus cabells llargs, d’euga salvatge, els que fan
enjogassar el vent. L’animal la porta més que no pas a l’inrevés, perquè no es
tracta d’una afició que ella practiqui sovint, sinó d’una mena de regal
d’aniversari que li han fet i ella té aquella edat en què els anys encara són
tresors per descobrir. Com que encara no som a l’època dels telèfons mòbils,
aquest és un instant només per a ella sola. No hi haurà fotografies
desenfocades penjades a la xarxa ni trucades de darrera hora que globalitzin el
moment. Per això ella sap que les muntanyes s’esforcen a lluir per la seva
escenografia i no hi ha música, tot i que fàcilment imaginareu Barber conduint
l’orquestra que en fa avançar l’adagio per cordes, des del fossar. Ella és la
princesa envoltada de cortesans. Ella és els dies que passen, les estacions,
ella és el futur. Dalt d’un cavall. </span></personname><br />
<br />
<personname productid="La Laia" w:st="on"></personname><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Se’ls creua un Mehari a tota velocitat
que fa emprenyar l’animal i ella somia accidents eterns i ferides per curar.
Se’ls creua un Mehari a tota velocitat que fa emprenyar l’animal i ella somia
una cursa inesgotable que l’acaba de coronar. Però l’olor de gasolina cremada
no deixa que li fugin del tot els pensaments i pren fort les regnes i la bèstia
obeeix i reprèn el pas, la passejada. El poble es presenta de cop, en girar un
revolt costerut i ella es dibuixa al moment que haurà de descavalcar i ja
comença a riure. Un dels companys se li apropa i ella prefereix no explicar els
motius de la riallada que ja s’encomana i els vells que seuen a l’entrada fan
travesses per entendre aquesta cavalleria riallera que els envaeix la vida. I
ella els saluda amb el gest i la mà, els bufeteja amb la seva joventut insolent
i, tot seguit, com per fer-se perdonar, se’ls adreça metzinera amb paraules
dolces que ells de seguida adoren. Una salutació clàssica. Un comentari
còmplice sobre el sol que els clivella. I, sense adonar-se’n, ja seu amb ells i
no és fins molt després, menjant les postres, que es fa el càrrec que ha
desmuntat d’improvís, com qui no vol la cosa i els altres tampoc no saben ara
perquè omple el menjador amb aquest somriure universal. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’hora de les postres, han fet
desfilar un pastís enorme amb massa espelmes, pel seu gust. Les ha bufades i ha
demanat el mateix desig que demana cada cop que se li presenta l’ocasió i tots
canten i aixequen les copes i brinden en el seu nom. A la tarda, algú s’ha
encarregat que vinguessin a recollir els cavalls i passegen pel poble
explicant-se bajanades, els uns als altres. <st1:personname productid="La Laia" w:st="on">La Laia</st1:personname> sent una mena de remor per dintre, un no-sé-què
estrany que la incomoda, però no massa, com quan surts de casa amb un neguit
que no es concreta fins que no t’adones que encara vas amb espardenyes, que
t’has oblidat de calçar-te, o t’has posat els pantalons sobre el pijama. Mentre
els companys li van xerrant vés a saber de què, ella analitza, medita,
reflexiona què deu ser això que la ronda. Es repassa la roba, la bossa penjada.
Treu la llibreta on ho apunta tot, passa pàgines, llegeix notes, revisa les
frases ratllades. Tot correcte. Tot a lloc. Desencisada, es deixa anar i
s’afegeix a la colla que proposa de seure a prendre unes canyes al bar del
poble. </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Un cop asseguts, ella treu un paquet
de tabac i comença a fumar. El noi que té a mà dreta, un tipus esprimatxat, que
no coneix de res, amb ulleres minúscules i barba a mig fer, li retreu la
cigarreta. La resta, com si algú hagués donat l’ordre al cor, en veure les
pipades de <st1:personname productid="La Laia" w:st="on">la Laia</st1:personname>
s’exclamen, obrint els ulls com taronges, i s’enceta un torn obert de precs i preguntes
sobre el temps que fa que tragina tabac. Ella aixeca les celles, veu allò
fumejant a les mans i, igual que si s’hagués enrampat, ho deixa caure sobre el
cendrer. És absolutament cert. Ella no fuma. No ha fumat mai, oi? I aleshores,
què hi feia la capseta en qüestió a la seva bossa? Els altres se la miren com
esperant una resposta i ella inventa una excusa matussera per sortir del pas i
canvia de tema i de seguida passen a una altra cosa. Tots menys ella. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’esprimatxat li agafa la mà sobre la
cuixa i la prem lleugerament. Però, no havíem quedat que no el coneix de res? I
els seus amics, no s’adonen que aquí hi ha un paio que fa manetes com si fos la
cosa més natural del món? Per què no diuen res? Calla, ara que hi cau..., ho ha
dit molt ràpid que tota aquesta gent que seu al voltant de les cerveses són els
seus amics. D’on<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han sortit? Aquest
senyor elegant del bigotet podria ser el seu pare i el paio de la barba espessa
s’ha d’haver escapat d’alguna selva o altra, per no parlar d’aquest tan
simpàtic que per força ha de ser funcionari. I la noia que fa ganyotes amb les
ulleres de pasta? Ja et dic jo que no n’hi ha ni un que hagi anat amb ella a
l’escola. Això ho sabria, no? Perquè, a veure, aquests ulls blaus entremaliats
que parlen de gegants tampoc no li diuen pas res. Que no, que no, que aquests
no són els seus amics, que ella ha pujat a Siurana amb els de sempre. Collons!,
que se’n recordaria com es diuen. I aleshores, on són els seus amics? Què hi fa
aquí asseguda amb aquesta gent? De tota manera, ja ho veu que no és moment de
preguntar-los massa cosa perquè xerren animats i no hi ha qui els aturi la
conversa; menys encara quan es dirigeixen a ella amb acudits que ningú —que no
fos de la seva corda— no li faria. Escolta, i altres confiances que ni te les
explico. I ella fa que sí. I somriu. I, ja posats, perquè no fer un glop a la
franciscana que tampoc no recorda haver demanat i encendre un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marlboro</i>; tens foc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">carinyo</i>? I es deixa anar. Total, que no és ella que fa l’aniversari? </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan s’aixequen, algú proposa d’anar a
veure si encara troben dormint el dinosaure i agafen les bicicletes muntanya avall,
fins a l’embassament. Diria que ha estat el de la veu greu que ha començat a
cantar però ara tots criden alhora «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">si
vas a París papá cuidado con los apaches»</i> i ella pensa per un moment que no
sigui una mena de broma dels seus col·legues però, per si de cas, no deixa de
pedalar i, si m’apures, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">si vas a París
papá cuidado con los apaches</i>, i sí que deixen les bicis i al molt malparit
se li veu la cua, collons l’animal!, que ha de fer cinquanta metres, pel cap
baix. Val més que dormi, que si no dorm ja m’explicaràs, ni bicicleta ni d’aixonces
amb vinagre. Un d’alt i guapot, que es veu que hi entén, els explica
científicament tot el tema aquest d’un dinosaure en ple segle vint i, per
acabar de perfilar-ho, apaguen els llums i la saleta es queda a les fosques i
amb el portàtil enceta unes projeccions d’allò més interessants; la Laia, un
xic carregada, ni escolta ni pensa escoltar. Es fixa en l’avió dibuixat a la
pissarra i en una inscripció amb el nom d’una capital de l’Amèrica del Sud, i
pregunta a la seva companya de seient, si falta molt per arribar. Al Marroc,
vull dir. I com que l’altra és amable de mena i la veu així, més aviat
estressada, li enceta una capsa de bombons, que sempre fan de bon encetar, i
també una mica de conversa animada sobre les maduixes de Canet; que si s’acaben
la capsa, tampoc no cal patir perquè l’hostessa ja ens n’hi durà més, que paga <st1:personname productid="la Rodoreda" w:st="on">la Rodoreda</st1:personname>, es veu. Però ja
et fotran. Tant d’enrenou no podia ser bo i una esquitxada els fa entendre que
visca la revolució, que el dinosaure ha dit que prou, que si no el deixen dormir,
aquí no dorm ni déu i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tonto </i>l’últim,
que la meva té cinc marxes, ja em diràs el què. </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En fi, des de darrere no veu qui és
que condueix el monovolum i amb la música tan forta tampoc no se sent els
pensaments i s’entotsola mirant per la finestra i s’adorm. D’aquella manera,
tampoc no us penseu, que si passen els alumnes i la veuen adormida... tampoc no
és això. Posem que dorm i no dorm, i sent que n’encarreguen «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tres d’espinacs i tres de recapte</i>», que «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la quiche no és lorraine</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">però la porta l’artista</i>». I unes llums
blavoses fan que el conductor trepitgi el fre de mala manera i tots ara
endavant, ara endarrere. L’agent els enlluerna amb la seva llanterna potent,
però de seguida els deixa continuar la marxa perquè la terrorista que busquen
va a l’altre cotxe —però això només ho sap ella, no pregunteu. I com que els
deixen aparcar dins de la zona residencial, cadascú recull la seva bicicleta
tan bé com pot, ben aferrada al muret i, ja dintre l’aigua, ni s’adonen que la
sorra de la platja cremava massa per ser nit fosca, encara que —ben mirat—
tampoc no tenen notari ni procurador i el pinar no badarà boca. Com a mínim
fins que no faci la primera comunió. L’agent els enlluerna amb la seva potent
llanterna i els fa baixar i a fer flexions, en sèries de deu, però no els
demana el carnet d’identitat, perquè coneix de memòria els noms de totes les
persones que surten en aquesta història. No és per mala bava, però no el
conviden a sopar, que el vi és del bo i la policia ni de nit ni de dia. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I ara <st1:personname productid="La Laia" w:st="on">la Laia</st1:personname> veu que altra volta
s’han posat tots a cantar l’aniversari feliç i encara l’esperen per allò del
desig; però ella no es decideix i se’ls mira. Quin<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>goig, tenir-los aquí, tots reunits! Infla les galtes i es diu per
dins que estaria bé, un cop a la vida, ser el personatge d’algú, i desitja ser
la protagonista, que l’autor pensi en ella quan escriu, posem, un conte curt. I,
ara sí, això s’acaba i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deixa anar tota
la bufera i apaga les espelmes. Sembla que el conte ha arribat a port, però el
típic “fos a negre” no indica el final, no pas del tot o exactament; vull dir
que no hi ha la típica el·lipsi per tal que tothom entengui que sí, que tot plegat
era un desig i tal i que —collons!— total, per això. No senyors. El “fos a
negre” és de la Laia. Recordeu quan pensava que no tenia ni la més remota idea
de com baixaria del cavall? Exacte. Ni la més remota idea. Per això el mastegot
que s’ha clavat, quan ha caigut, és d’antologia. I el “fos a negre” del
coneixement, del que ha perdut.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></div>
<span style="font-family: Arial;"></span>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-67657733358833281312011-09-23T14:04:00.000+02:002012-01-17T22:51:27.645+01:00#9<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJARJAWMSn2_DRMcFmTrqxGOMmyDAxdxYy94PgENCFjdfSUgmM2wiPYhQwfpYk7pWD102GERtqlRroBo0tlbvE-rwo44ko3r1bgb9tnzqgxbIaRfjwHBoyutXYBYoxAol1pWncvv8vHLg/s1600/IMG_7357.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hca="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJARJAWMSn2_DRMcFmTrqxGOMmyDAxdxYy94PgENCFjdfSUgmM2wiPYhQwfpYk7pWD102GERtqlRroBo0tlbvE-rwo44ko3r1bgb9tnzqgxbIaRfjwHBoyutXYBYoxAol1pWncvv8vHLg/s320/IMG_7357.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">A Canet encara no era l’àvia. A Canet
era l’Assumpta. Si de cas es podrien citar alguns renoms pels quals tothom la
coneixia però no aportarien res a la història i prendríeu una cosa per l’altra.
A banda que, als pobles, ja se sap. Tampoc no us penseu res de l’altre món,
ara. No és que no es pugui dir ni res per l’estil, només que aquí qui mana sóc
jo i vull encetar el relat simplement recordant-vos que, a Canet, l’Assumpta
encara era l’Assumpta i no l’àvia que podríeu trobar passejant <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> pels carrers de Reus.
I valdrà més que no us comenci a parlar de <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> perquè aleshores sí que no ho acabem. Anem
per feina que es tracta tan sols d’un retrat curt d’un dels meus personatges.
De tota manera (deixeu-m’ho dir) <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la
Maria</st1:personname> és una nineta encisadora amb el poder fantàstic de
convertir el temps en records i això, a aquestes alçades, ja ho explica tot. En
fi. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’Assumpta és jubilada. No sigueu
tafaners. Per què la voleu saber la professió que tenia? Això no obstant, em
permeto de filtrar-vos que sempre ha pintat i que domina aquesta nostra llengua
amb una naturalitat clamorosa. Feu el que vulgueu, jugueu a l’endeví o
continueu llegint. Sentir-li la veu, de fet, és com tastar el cafè just
l’instant després d’abocar-hi el sucre, quan encara us podria escaldar però no
te’n pots estar. No són les paraules que fa servir o la mena de discurs on les
trobareu, sinó la manera com li pertanyen quan les deixa anar a passejar i
aleshores somriu i aleshores riu i aleshores, no falla, tornen amb ella per a
ser dites altra volta. I es mig amaga rere aquesta clenxa rebel tan fina i tan
blanca que recorda l’Assumpta que corria per Canet quan estava tot per fer i
ningú havia aixecat encara les llambordes per trobar-hi sorra de platja. Potser
és aquesta lleugeresa dels cabells que es converteixen en cascada esquitxant-li
el front que em permet imaginar-la empaitant companys de trapelleries pels
jardins de <st1:personname productid="la Miseric�rdia" w:st="on">la
Misericòrdia</st1:personname>, però m’ho invento com m’invento tot, quan
gargotejo aquesta llibreta i per això sé que no són veritat aquestes bajanades
que us explico. O potser sí. Si més no, ho podrien haver estat. Perfectament.
Jo la vaig conèixer abans d’ahir, com aquell qui diu. Tampoc no era àvia
encara, però poc li faltava. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El primer cop que va dur <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> a Canet feia tanta
calor que l’ombra s’amagava. Les terrasses eren plenes amb la gent que fuma i
la gent que es deixa fumar però, com que encara no havia arribat l’estiu, el
poble no feia soroll de turista i el vent recordava només les músiques
conegudes. Va demanar una cervesa i va obrir el llibre que llegia. La nena
s’havia adormit i senyorejava les pestanyes a qualsevol que les pogués
aguantar, de manera que l’Assumpta va aprofitar el descuit per encendre una
cigarreta i avorrir la xafogor amb l’escuma de l’ordi. I entre pipada i pipada
que aixeca el cap i el veu. Igual de cepat. Com si hi hagués esquenes que
s’haguessin dissenyat per carregar històries. Igual de llarg. Com si la mida
d’un pogués avisar-te del perill que carrega. Li coneix els ulls. D’un blau que
arrossega les ones cap a la platja, uns ulls per fer mal, fins i tot quan no et
miren, fins i tot ara que no es pot negar que s’han fet grans, que ja han vist
el que els tocava de veure. Líquids. El vestit fa la cosa. Sobretot quan l’has
dut a totes les festes. I tanmateix, ella ja no és capaç de tornar a la
novel·la. Ja no hi haurà manera que s’escapi d’aquest conte. Potser és per això
que s’assegura de dur les ulleres de sol posades. No el vol veure. El vol
mirar. Després de mitja vida sense saber-ne res, és possible que hi tingui
dret. A mirar-se’l, vull dir. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ell no la veurà perquè ja tira riera
amunt. Ha creuat la plaça amb aquella parsimònia que l’edat et permet. L’edat i
el vestit de fil. Com és que ningú m’ha dit que és al poble? Però de seguida
s’adona que no hi ha ningú que hi pogués trobar un motiu per comentar-li que
ell ha tornat. Si és que ha tornat. Ningú que no siguin els pins o les maduixes,
ara que els clavells ja no hi són. Es deu estar a la casa del carrer Ample. I
pensa si ell també deu fer servir el correu electrònic. Encara que, ben mirat,
tampoc no gosaria enviar-li res. Cada cop que engega l’ordinador li entra un
virus. Tampoc no hi ha massa res a dir, oi? Que no ho van dir tot? Que no ho
van callar tot? Quins acudits, es retreu. I encén la tercera cigarreta. O la
quarta. I ell encara és el punt de fuga. I la nena encara dorm. I la cervesa ja
és calenta. Potser se li ha mort algú. Això potser sí que ho sabrà esbrinar. I
mira de recordar el país on se suposa que havia de ser. Si més no, que ella
sàpiga. Però no té el cap per pensar i això la fa sentir tan ruc que obre el
llibre i fa veure que llegeix. Fins que es cansa que totes les frases parlin
d’ella i tanca el llibre, l’enfonsa a la bossa, paga el beure i s’aixeca d’una
revolada empenyent la cadireta de <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la
Maria</st1:personname> en direcció contrària. A la d’ell, s’entén. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Per celebrar que l’estiu s’escolava
sense remei, havien preparat un sopar a l’aire lliure al castell. S’havien
esmunyit pels jardins en un racó que només ells coneixien, des d’on la remor
del mar els emparava la clandestinitat. De fet, un dels amics era parent dels
amos, així que el risc era molt més controlat del que pretenien. Xerraven de
política. Tothom xerrava de política en aquella època. Sobretot els joves, com
ells. Ell s’hi havia afegit a darrera hora perquè els cosins l’havien convidat.
Encara parlava amb aquell accent dels americans que tornen i defensava unes
postures tan allunyades de les d’elles que es va trobar, de sobte, escoltant-lo
amb més atenció del que hauria volgut. No hi podia estar d’acord de cap de les
maneres però, així i tot, gaudia amb la seva resolució, amb el fervor amb què
es defensava dels atacs de la majoria de la colla. Duia una barba impròpia
d’algú de la seva edat i els seus cabells de palla. Seia recte, com si dugués
una estaca clavada a la columna i no sabia on posar aquelles cames tan
llargues. A cops s’aixecava i gesticulava amb violència, però de seguida
tornava a seure i amollava la veu com si fos a punt d’explicar secrets d’estat.
El petit de can Matoti va tenir l’acudit de posar en marxa el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pickup</i> i la conversa es va anar
esbravant, perdent-se com si haguessin tret el tap de la banyera. L’Assumpta
patia pel volum de la música. Ella era la més petita del grup i s’havia mig
escapat per pujar a Santa Florentina amb els altres. Potser per això no gosava
ballar. Ell tampoc no ballava. Segurament s’havia quedat a mitja argumentació i
es diria que encara hi donava voltes. Es va encendre una cigarreta i li va
oferir a ella cridant-la pel nom i allargant el braç fins a toca-la. Ella no va
saber dir que no per bé que no havia fumat mai i se li va encendre la cara quan
la maleïda tos del principiant va revelar el seu secret. Els ulls d’ell van
somriure i, encenent-se una altra cigarreta, va encetar una conversa que es va
estirar eternament fins que algun dels brètols l’afità proposant de baixar a la
platja i van aixecar el campament. En les corredisses, es van quedar els
darrers de la fila i només la nit es va adonar que ells dos anaven agafats de
la mà. Només la nit, i encara, sap que abans d’arribar a la sorra ella el va
besar entre un silenci i un altre. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ara <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> s’ha despertat perquè
mai no es recorda de posar el mòbil en silenci, perquè el maleït aparell
s’entossudeix a jugar a l’amagatall per tots els racons de la bossa i continua
cridant la seva melodia insolent que només decideix aturar, curiosament, just
al moment que ella per fi l’ha caçat i ja el té a les mans. S’està de deixar
anar tots els renecs que li vénen al cap perquè la nena se la mira amb aquells
ullets perversament innocents i continua empenyent la cadireta riera avall
fent-li festes a la criatura. Quan arriben a casa, ella s’asseu a la cuina amb
la princeseta a les cames i es veu a la porta del forn, l’àvia gronxant la néta.
Se li escapa una cançó de falda que <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la
Maria</st1:personname> agraeix amb un ball que les remou senceres i un cop
d’aire permet que les cortines s’apuntin a la festa. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’endemà ell no era a l’Espanyol com
tots els altres. No va preguntar, però va sentir que el de ca L’inventor deia
que la família havia marxat a primera hora. I ella va riure quan els altres
encetaven una picabaralla per qui l’havia fet més grossa aquella nit passada.
Quan a l’estiu següent ell va tornar, encara un pam més alt, ella ja festejava
i l’altre va començar a fer el ruc amb una divorciada estrangera que ensenyava
els pits a la platja. De tota manera, sortien ells dos a passejar converses pel pinar que ningú coneixia i tornaven a punt per abraçar-se amb els seus a la
cantada d’havaneres i obrir les boques d’”os” i “us” pels castells de foc.
S’escrivien algunes cartes, tampoc tantes, durant l’hivern i ella li recomanava
lectures que després ell comentava, o criticaven els del poble, que mai no
canviarien. Si algun estiu ell no venia, ningú entenia que ella gairebé no
baixés a la platja i el mateix any que ella es va casar ell va venir a passar <st1:personname productid="la Setmana Santa" w:st="on"><st1:personname productid="la Setmana" w:st="on">la Setmana</st1:personname> Santa</st1:personname> al poble amb la
seva promesa, una nina de mel i mató. Però encara feien alguna pipada a primera
hora quan ell sortia a córrer i ella anava a buscar el diari. Ell es posava els
dos cigarrets a la boca, els encenia alhora i tot seguit ella n’hi prenia un i
parlaven de tot i de res fins que <st1:personname productid="la Pubilla" w:st="on">la
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pubilla</i></st1:personname><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> de <st1:personname productid="la Costa" w:st="on">la Costa</st1:personname> </i>els recordava que les hores no els
pertanyien. I hi va haver un any, ella encara hi vivia, que ell ja no va tornar
a Canet. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Pentina <st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> i tornen a sortir. De
poc que oblida que volia dur-la a sentir contes a la biblioteca. Ja sent <st1:personname productid="la Cristina" w:st="on">la Cristina</st1:personname> demanant a la
mainada que obri la capsa màgica i tregui la pols a les orelles d’elefant.</span></span></span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-74881674235559489152011-09-06T16:45:00.000+02:002012-01-17T22:29:18.549+01:00#8<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA-qKaORPQzSg6BynQIpe5NGEWNtCuZsSCpTSlJbNifVB-SFkr_-9mziihiJqyGXAq_thLO6cBuycgzOBQPMV6t2kz3kcwf1Mnz6FnvJKRNBcjqCEjPnV6THekxNntctM4b6vGE8zHxgY/s1600/IMG_7895.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" nba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA-qKaORPQzSg6BynQIpe5NGEWNtCuZsSCpTSlJbNifVB-SFkr_-9mziihiJqyGXAq_thLO6cBuycgzOBQPMV6t2kz3kcwf1Mnz6FnvJKRNBcjqCEjPnV6THekxNntctM4b6vGE8zHxgY/s320/IMG_7895.jpg" width="320" /></a></div>
<br /><br />
<div align="justify">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Deu fer, com a mínim, vint minuts que
és aquí assegut. Impassible. És el primer cop que ho fa d’aquesta manera. Havia
sentit a dir que la gent ho feia, que era habitual, però ell no ho acabava
d’entendre. Són maneres. N’és conscient. Que cadascú baixa les escales com vol.
O com pot. I malgrat tot, ell té tota una altra rutina que mai no passa per
seure a esperar. Té paciència, no em mal interpreteu. És l’home més pacient del
món, ell. Però la contemplació comporta un temps i li han ensenyat que el temps
és fet d’or, que no s’ha de malversar. Que el temps no torna. Prou que ho sap
que, de tota manera, amb els anys, un s’adona que tot és molt més relatiu i
precisament el temps n’és l’exemple més clar. Ha acabat per entendre que seure
no sempre és mandrejar, que menjar no és un simple acte reflex per alimentar el
cos, que veure i mirar són verbs que parlen dels ulls però de formes tan
diferents que un se’n faria creus. I per això ho ha provat. Ha agafat
l’indispensable i ha vingut a trobar el lloc escaient. Ha girat a dreta i
esquerra, dret i assegut. Ara diria que ho té; podríem dir que ja és a punt i ,fins
i tot, s’ha plantejat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de començar d’una
vegada per totes, però encara respira fondo i continua esperant que el moment
arribi per ell mateix, com una carícia o com un cop de puny; però que arribi. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ha esmorzat com cada dia i ha anat a
fer una passejada, també com cada dia. En Josep, com tants altres jubilats, ha
fet de la passejada un ritual i un art. Potser no és un atleta i no avança a la
velocitat de la llum però les cames funcionen prou per dur-lo tota la setmana a
caminar d’una punta a l’altra. A l’estiu, aprofita que són a l’apartament per
canviar l’empedrat de la ciutat per aquesta sorra fina, que li omple els ulls
cada matí. Abans es descalçava però ara ja no; que un dia es va clavar alguna
cosa —la naturalesa de la qual encara està per acreditar— que el va deixar a
mig gas, ben bé una setmana. Ell sempre ha estat un home actiu. No sé si us
podria enumerar els projectes que ha endegat i les iniciatives en què s’ha
implicat tots aquests anys, sobretot perquè no crec que tinguéssiu temps de
llegir-los. Mai no en va tenir prou només de la feina en aquella entitat
financera. Li calia fer i desfer, xerrar amb els d’aquí i conversar amb els de
més enllà, anar d’una banda a l’altra, enriquir l’ànima. Fins i tot quan la
canalla era petita i els dies es mesuraven en unes altres coordenades,
allargassava vint-i-quatre hores tant com podia. No cal dir que eren altres
temps, que les presses eren presses d’anar per casa comparades amb les bogeries
d’avui dia i que la ciutat ha canviat de cara completament. Ja no es coneixen
tots o, si de cas, no com abans. Que els companys s’han fet grans i la majoria
no estan per romanços. Els que hi són. Alguns, no cal dir-ho, han començat a
faltar i han evidenciat que ells ja són a primera línia de foc. Però mentre el
cos i el cap aguanten s’ha de tirar endavant, què dic tirar endavant?, s’ha
d’anar a totes, pensa. I recorda fa uns estius quan de sobte el cos li va dir
prou i se li quedà quiet. Una part d’ell mateix que no responia, s’amotinava
anguniosament i no estava per orgues. La seva mateixa pell, una meitat de boca
idèntica a l’altra meitat Però se’n va sortir. Com no podia ser de cap altra
manera. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La ratlla que fa el mar es baralla amb
la ratlla que fa el cel. O potser no es barallen, potser és només que s’han fet
amigues i juguen a confondre’s i compartir tonalitats igual que aquests
brivalls vora l’aigua que aixequen castells amb una pala i un cubell descolorit
pel sol. La platja encara és mig buida. Les vacances es lleven tan tard com
poden. I encara. Una petita embarcació dibuixa perfils d’escuma tan fràgils com
una respiració d’abans-d’ahir. Van fer malbé el retrat de la costa tant com van
poder i, encara així, continua essent un paisatge increïble que el corprèn cada
matí. Repassa les edificacions per l’època que devien ser construïdes i de
l’alçada de cada pi en fa una mesura. Hi ha coses tan lletges que no s’explica
com les deixaven fer. No pot ser pas feliç una família passant l’estiu en disbarats
d’aquesta categoria, ni empaitats per l’excusa de la salabror! <i style="mso-bidi-font-style: normal;">S’hi està bé, aquí, a mig asseure</i>, es
diu. I es guaita les mans encara al seu lloc. I es guaita les cames, amb els
peus ben clavats a terra. Té una vida seva, ben a la seva mida. Una vida que li
pertany, una vida que, vulguis o no,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>haurà merescut. La seva. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I pren el llapis. El fixa davant dels
seus ulls i mira. No sap del cert si serveix per res, però ho ha vist fer i ara
ho prova. Calibra perspectives, basteix impressions. Davant seu, entre el
llapis i la panoràmica dels seus estius, una tela de primera comunió. Ni gran
ni petita i vestida de blanc a punt pel compromís. Fa quatre ratlles i la
perverteix. Res decidit. Res prou cruel. Fa servir la traçada més àgil de què
és capaç i, conscient de la seva certesa, encara gargoteja una altre feix més. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comença així una obra</i>?, es demana. I
torna a fer seu l’horitzó apamant-lo, reglant-lo, empetitint-lo al rerefons de
la seva retina. El llapis només juga amb dos colors i tanmateix composa
universos cromàtics inabastables amb habilitat. No us espanteu. Té les pintures
a punt i els pinzells i la caixa sencera amb els elements necessaris que
l’ocasió requereix. No obstant això, aquí assegut, guaita els primers dibuixos
dels seu llapis i s’adona que el mal ja està fet, que no hi ha volta enrere,
que ha esquitxat la tela de vida només de ratllar-la amb un llapis del dos —un
bastó innocent amb bata d’escola que no en té prou, que en vol més. I ara
s’inventa unes roques i ara prepara un banyista que no gosa, que és tan freda
l’aigua com si fos plena de blau. I somriu. S’ajusta aquestes ulleres de pasta
i acluca els ulls per somriure. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Perquè d’això que avui ha provat en
diuen “sortir a buscar tema<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”</i>. Com si
calgués. Com si no fos tot ple d’assumptes per resoldre. I pensa en la novel·la
de misteri que va escriure fa una eternitat, durant la qual ningú que l’hagi llegida,
n’ha resolt l’enigma. Un sopar s’hi va jugar, un bon sopar. Res. Ni així.
Tothom, és curiós, pensa que no pot ser tan complicat, que tan bon punt l’hagin
llegida seran ells qui descobriran l’assassí. I assaja un somrís —com
l’entremaliat que no va tenir prou temps de ser de menut— tan segur que no
haurà de convidar ningú, com del seu nom. I no hi ha trampa, ni canvis a
darrera hora. Allò que es veu és el que hi ha. Però no l’encerten. I torna a
remugar: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assumptes per resoldre</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El món en va ple. Ja veus. Per què els fills
no són mai com un pensa que seran? Per què no es converteixen en allò que un
havia planificat? Per què la força d’esperit no lliga mai prou amb la força de
la pell? I ja posats, què li passa a la pell que ja no tiba i esgarrapa el
dies? Per què no el van poder tenir ells un Barça com aquest que vesteix el futbol
de blau i grana? Per què es penja sempre l’ordinador en el pitjor moment? I les
impressores, què es pot dir de bo de les impressores? Quins deures presentarà
per al taller d’aquest dijous?</i> I s’adona que el mecanisme continua en
marxa, que potser tots aquests assumptes, encara per resoldre, n’omplen el
dipòsit i es presenten sense avisar durant la pintura, com un exercici de
solitud tan dolç i sever, la maquinària dels pensaments que cadenen lògiques
invisibles, les mateixes que ara el fan creuar i barrar la tela amb un blau que
encara taca del dret i del revés i, de sobte, tot recomença.</span></span><o:p></o:p></div>
</div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-50657024205843053882011-07-16T13:44:00.000+02:002012-01-17T22:46:18.270+01:00#7<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEtoizzGPjOuNqZA35T89pdmAuQm11cDN250KDn2WDyUhdTKpAAvqh3p-20SLashY38B8UBr7xm-sg4azEhhfNGHsqim_a6Z6xhdh9o2Cbxfr1DZD1bzFZCfiCbi1JoZMxxirVDw9Quik/s1600/fotosd%2527aquelles+%2528178%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" m$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEtoizzGPjOuNqZA35T89pdmAuQm11cDN250KDn2WDyUhdTKpAAvqh3p-20SLashY38B8UBr7xm-sg4azEhhfNGHsqim_a6Z6xhdh9o2Cbxfr1DZD1bzFZCfiCbi1JoZMxxirVDw9Quik/s320/fotosd%2527aquelles+%2528178%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Retinguda a l’aeroport, <st1:personname productid="la Roser" w:st="on">la Roser</st1:personname> pensa en el seu fill.
S’ha fet tan gran que, de vegades, mentre hi parla, perd el fil i s’adona que
li mira les mans, els nusos dels dits, el nervi que s’esfilagarsa braç amunt. I
veu els petits plecs al voltant dels ulls i les marques de l’afaitat al coll. I
no se’n sap avenir que aquell home que té al davant es correspongui amb el nadó
que acaronava aferrat al seu pit, que un i altre siguin la mateixa persona.
Però com que l’és, el seu fill li parla i ella torna a les paraules i deixa
estar els records. Li agrada tant quan seuen plegats i ell li explica coses de
la feina com qui parla a un company, així, de tu a tu, que per això es torna a
perdre en la memòria i el veu assegut a la seva falda llegint-li un conte o
clavant-li la cullera de farinetes boca enllà; això, una més i ja està. I no se
sent gran, sinó forta. I no la fa sentir vella, sinó orgullosa. Ja ho entén que
han passat tants anys que ara creua l’oceà i vola més de catorze hores per anar
a veure’l, però quan el té davant per davant, penseu el que vulgueu, és com si
el temps no hagués passat, si no fos que el cabell d’ella ja griseja i que la
mà del seu fill en fa dues com la seva. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">L’ha dut amb cotxe fins a l’aeroport i
queia la nevada del segle. Els han assegurat que l’avió sortiria de totes
maneres i el noi ha hagut de marxar a contracor, per si feien esperar la seva
mare, però aquests dies ha estat per ella i la feina se li ha acumulat sobre la
taula. Ella el tranquil·litza amb les mateixes paraules que ha fet servir
sempre i aquell to de veu amable que no ha perdut amb els anys, ans al
contrari. Ara seu en aquesta sala esquifida on l’han fet passar un cop ja havia
facturat. Coneix l’idioma però no el domina, així que li han assegurat que
enviarien un intèrpret tan aviat com els fos possible. Tot i les paraules
amables, aquí sola se sent petita, tan petita com la saleta grisa on s’espera.
Un parell de cadires, una taula i quatre parets pelades. Tot allò que dèiem del
temps resulta absolutament diferent aquí asseguda. Es diria que fa una
eternitat que seu sense fer ni dir res i, total, han d’haver passat només una
colla de minuts. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ben curiós això del
temps</i>, es diu. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mentre, repassa aquests dies de
vacances. Recorda el Vall de <st1:personname productid="la Mort" w:st="on">la
Mort</st1:personname>, tan gran i tan sec. Si no fa ni dos dies el sol
espetegava el rocam solemne, quasi vanitós, d’on deu haver sortit aquesta neu
que avui ho empastifava tot? Encara bo que no ha estat fins al darrer dia que
el clima se’ls ha girat en contra. Quants anys devia fer que no hi nevava, a <st1:personname productid="la Costa Oest" w:st="on">la Costa Oest</st1:personname>? Encara que,
ben mirat, també hauria estat bé veure San Francisco nevat o la ciutat de Los
Angeles vestida de núvia<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. </i>Res,
ximpleries, encara bo que hem tingut sol dia sí dia també<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>pensa. Ha fet més quilòmetres en quinze dies que en els darrers
cinc anys i això que ella ja fa temps que volta món i trepitja empedrats
estrangers. I fotografies? En deu haver fet milions. Les hores que es passarà
girant-les i endreçant-les asseguda davant l’ordinador. Sempre ha pensat que
tot plegat també forma part del viatge, com un epíleg, oi? Un fa fotos per
recordar o recorda perquè té les fotos? Segurament tot i tot. Quan ella era
petita, no hi havia tantes fotografies com ara i guarda, en canvi, tants
tresors a la memòria com per omplir uns quants discos durs. Però no la molesta
en absolut, la revolució tecnològica; ni molt menys, se la va fer seva des del
primer dia. Ni se’n recorda de quan li van instal·lar internet a casa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ara ha entrat una senyora llarga i
prima només per recordar-li que s’ha d’esperar, que de seguida l’atendran. Li
porta un cafè d’aquell tan dolent —tot aigua i sucre— i només té un segon per
preguntar pel seu vol, abans la dona no desaparegui deixant la pregunta a
l’aire, sense resposta. I es pren el cafè de la resignació amb el seu aire
optimista però amb la cella un xic aixecada. Repassa si ha comprat prou
souvenirs per a tothom. Sobretot per als del dijous. A principi de curs, quan
va ser a Portugal, ja els va dur uns imants ben curiosos i ho ha volgut
repetir. Va trobar-ne uns amb una panoràmica preciosa del desert de Mojave i no
se’n va poder estar. En fa el recompte mentalment, són dotze. Tretze si es
compta ella mateixa. Tretze malalts de la literatura que es troben cada dijous
per escoltar-se els uns als altres els exercicis que, convinguts amb un tast de
teoria, els proposa el jove professor, un poeta enigmàtic ple de Borges i
Cortázar que es veu que fins i tot toca el violí. Ja fa dos anys que es troben
i ha esdevingut un ritual que de gust ha afegit a les seves setmanes. Que
recordi, ella ha escrit sempre. Però mai abans ho havia compartit com ara. I
només això, només el fet de llegir en veu alta les pròpies paraules, ja paga la
pena. Sobretot quan els companys ho comenten i fan grossa l’autoestima que
s’enfila cel enllà com un globus. A veure? Sent soroll, potser ara li diran
alguna cosa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ha tornat a entrar la senyora d’abans,
la del cafè, acompanyada d’un negrot cepat que vesteix de policia i porta una
carpeta grisa, no massa plena, sota el braç. S’asseu i la dona se li queda al
darrere, més llarga que un dia sense pa. Tots dos davant per davant amb posat
greu, encara sense mirar-la. I de cop engeguen un discurs que l’agafa
d’improvís i no entén res de res d’aquest anglès ras i tallat. Per això, quan
l’home fa un respir, <st1:personname productid="la Roser" w:st="on">la Roser</st1:personname>
aprofita per deixar anar la seva frase de socors, l’utilíssim «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">no parlo anglès»</i>. I el gegant amb els
botons de l’uniforme a punt per saltar pels aires es mira la seva companya amb
reprovació exagerada; i l’altra xiuxiueja i ell s’aixeca i encara sense
dirigir-li la mirada la tornen a deixar sola amb el got de cafè i les parets
per decorar. <st1:personname productid="la Roser" w:st="on">La Roser</st1:personname>
sospira, creua les cames, desencreua les cames i torna a sospirar. Tampoc és
tan dolent com això, aquest cafè. S’aixecaria i faria quatre passes per
desentumir-se però l’espai és tan petit que, sense voler, es queda clavada al
plàstic ridícul de la cadira. L’han deixat ben atabalada, aquesta gent.
Trucaria al seu fill però prefereix no amoïnar-lo. Trucaria al nen però el
telèfon és allà fora, en algun lloc desconegut. Si la saleta tingués alguna
finestra, per petita que fos, veuria la neu com cau, si més no. Però encara és
en aquest forat. Tancada i avorrida. Ajusta els ulls, s’aguanta el cap amb els
colzes a la taula i torna a sospirar. Pensa en la cançó. Sospirs. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Per fer-se passar l’angoixa que
comença a donar tombs al seu voltant pel recambró, mirant-se-la
apassionadament, decideix fer poesia. Serà difícil. D’una banda perquè els
versos no han estat mai de la seva família i, de l’altra, perquè no té ni tan
sols un trist bocí de paper. S’imagina engegant una sextina i llegint-la el
proper dijous davant dels altres explicant-los les circumstàncies en què va
haver de teixir-la. Però de la sextina prefereix passar al sonet, molt més
precís i acurat tenint justament en compte les circumstàncies. S’enreda tant en
la primera estrofa i troba la rima tan infantil i forçada que ho deixa estar. <st1:personname productid="la Poesia" w:st="on"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Poesia</i></st1:personname><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> per als poetes</i>, pensa. I, tot i no
haver-ho dit en veu alta, de seguida se’n penedeix. <st1:personname productid="la Poesia" w:st="on"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Poesia</i></st1:personname><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> és de tots</i>, es corregeix. De tots i per
a tots. Però també d’aquestes paraules no dites se n’ha de penedir. L’aïllament
et fa dir rucades, troba. Una rere l’altra. I s’aixeca i espera que entrin a
dir-li alguna cosa d’una vegada per totes, en prosa o en vers, però que vinguin
ara mateix a explicar-li perquè carai és en aquest coi de saleta mal
il·luminada. On són els altres passatgers? Quan ha de sortir el seu vol? Podria
fer una trucada? Durarà gaire això? I és a punt de sortir, però pren
consciència que és retinguda i que hi ha estat tot aquest temps. La porta és
tancada. Absolutament i cruel tancada. I començaria a picar-la histèricament
com ha vist fer tants cops abans a les pel·lícules però, com que no va amb
ella, dibuixa un somrís nerviós, aixeca les celles, pica de mans i torna a
seure. A esperar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com que ha après a ser optimista de
mena (a força de decepcions, és clar), es promet que demà, si fa no fa a
aquesta mateixa hora, riurà a cor què vols de l’ogre negre, de la dona girafa,
de la neu que aïllava aquest aeroport internacional, del cafè, de la poesia o
dels imants panoràmics que de ben segur hauran perdut amb l’equipatge. De fet,
ja se li comença a escapar un somriure que, inopinadament, es converteix en una
riallada que arrenca del ventre mateix i puja rabent fins a la boca com un
guèiser que no es pot sufocar. Les parets retronen amb el seu riure
forassenyat. Tant, que en pren consciència i el rubor li omple les galtes d’un
roig cridaner, gairebé artificial. I es tapa la cara i somriu encara i pensa si
n’és de beneita, així, de vegades. Només de vegades. Però no pot perfilar el
pensament perquè l’home immens entra a la saleta. Aquest cop ha canviat la noia
torre per una joveneta d’indubtable aspecte llatí, que arrenca el cerimonial
d’abans (es diria) en un castellà falcat d’exotisme gutural, que de seguida la
fa pensar en les pel·lícules per nens; aquells dibuixos animats on les
princeses afectaven la parla i es posaven a cantar i ballar en qualsevol
moment. Però la noia no és cap princesa sinó la intèrpret i, pel que sembla,
espera una resposta per una pregunta que <st1:personname productid="la Roser" w:st="on">la Roser</st1:personname> no ha escoltat, atrafegada com estava a
endreçar ninots que canten i ballen. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En vista de l’èxit, la noia li allarga
uns papers i un bolígraf senzill i repeteix la cantarella que resulta que són
els drets que l’assisteixen. Els escolta amb atenció ara i espera que, al final,
algú li expliqui perquè els necessita ella tots aquests drets, si només cal que
la deixin pujar a l’avió, que la deixin tornar a travessar núvols de cotó fluix
per damunt l’oceà. Que potser ha fet alguna cosa? Instintivament es mira la
roba i troba que va impecablement conjuntada i les ungles polides i el cabell
com cal i a lloc, tan ben pentinat com sempre. S’apuja les ulleres amb un gest
nerviós i li torna a pujar el color a les galtes quan s’adona que ha fet servir
el dit del mig, ben isolat, per al gest de les ulleres. L’armari mirall amb
placa de policia escura la gola i fixa els ulls d’àmbar primer en els d’ella,
després als de la intèrpret i, seguidament, als papers que esperen signatura.
La jove dolceja la veu i retoca els papers fins a fer-los arribar ben bé a
l’alçada de <st1:personname productid="la Roser" w:st="on">la Roser</st1:personname>
que, quin remei, se’ls mira, llegeix, esbufega, rellegeix i signa. I de sobte,
sí, és com si tots plegats s’haguessin tret un enorme pes de sobre. La parella
somriu i ensenyen les dents més blanques del món i li allarguen la mà per una
encaixada forta i cordial, que hores d’ara encara no entén, sobretot quan
surten i la tornen a deixar aquí tancada. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Sense temps per a més reflexions, la
noia llarga i prima torna a entrar. L’acompanya un noi jove i clenxinat que es presenta,
amb un castellà immaculat i seductor, com el del seu advocat. I ella s’esglaia
en sentir-li la professió i s’aixeca i s’asseu i s’aixeca i s’asseu i el jove
surfista amb vestit impecable la tranquil·litza i li parla d’errors i
burocràcia, terrorisme internacional i fins i tot d’unes vacances a Sitges que
va fer quan encara estudiava amb uns seus amics. La noia girafa li retorna la
seva bossa de mà i se n’acomiada educadament. Veus? Ara ha deixat la porta
oberta, això sí que s’entén i la remor entra a la saleta com un cop de puny i
assegura que encara són a l’aeroport, que el temps no havia estat detingut.
L’advocat l’acompanya a la sortida i puja amb ella fins a la porta
d’embarcament, sempre amb un somriure californià amb regust d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aftersun</i>; li fa saber que tornarà a casa
en primera i que no s’amoïni per res que; ell mateix ha revisat que l’equipatge
i totes les pertinences fossin a lloc. I tal com ha arribat, a remolc d’un
sospir, se’n va. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Sobrevolant ja espai internacional,
èbria de llibertat i a punt de pesar figues es recorda d’una ficció desbarrada
i poca-solta que parlava de bombes i atemptats terroristes que un dijous va
llegir als companys; i es pregunta si pot ser que, d’alguna manera estranya del
tot impossible d’explicar, algú hagués tingut accés a aquell exercici i
l’hagués tret de context. Però sap que no pot ser. Sap que ficció i realitat van
paral·leles, sempre hi han anat, riu avall, sense intersecció. I tanmateix
decideix que, a partir d’ara, tan sí com no, escriurà només poesia. Poesia i ja
està.</span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-46531356072066987282011-07-08T16:27:00.002+02:002012-01-17T22:58:49.312+01:00#6<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrYR3ehVi31Ec6aV0dHhqlOdTmAjhyphenhyphenbCJCwcREEZ3PsXTQd6OGqnAgcuY8O6OawD-mj7g6pdkyePB08TUvDTwhQD-ybOz6FTLKW3DOoDKpm9vQTxmrNKVtZW_-GuMXr14jdVSYCRumUw/s1600/fr_235.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" m$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrYR3ehVi31Ec6aV0dHhqlOdTmAjhyphenhyphenbCJCwcREEZ3PsXTQd6OGqnAgcuY8O6OawD-mj7g6pdkyePB08TUvDTwhQD-ybOz6FTLKW3DOoDKpm9vQTxmrNKVtZW_-GuMXr14jdVSYCRumUw/s320/fr_235.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Començarem el nostre relat sense el
protagonista. És fora. Acaba de sortit a fer un encàrrec d’allò més important.
De fet, l’encàrrec de la seva vida. D’entrada no us diré de què es tracta per
tal de mantenir en certa manera la intriga que aquesta història no ha de tenir.
Però tampoc no us penseu que us mantindré expectants fins al darrer moment, en
què un gir enginyós us deixi bocabadats. No passarà, sobretot perquè no en sé.
Diguem que jo sóc un narrador discret i trampós al servei d’un autor exactament
igual de discret i trampós, amb la qual cosa, la prestidigitació literària
queda naturalment fora del nostre abast. Així i tot, concediu-nos cert crèdit i
escolteu això que us explicaré d’en Josep perquè, tant si el coneixeu com
si no, podria arribar el cas que el seu exemple pogués ser-vos d’utilitat a les
vostres pròpies existències, per fer-les molt més reals i, per tant, en absolut
artificioses. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">A casa, esperant-lo, dues criatures i
una dona. Tot endreçat, el diari sobre la taula de la cuina i les trucades
fetes. Com que no fa massa que va arribar el segon, encara hi descobrireu certa
fragilitat de moviments en l’arquitectura familiar però haureu de fer un esforç
perquè, a simple vista, ja us dic, tot és a punt, tot al seu lloc. Han previst
de sortir tots quatre a caminar per la muntanya de seguida que ell arribi i, el
cas és, que no pot tardar. El dia es mereix una reconquesta i les vacances no
duren per sempre. Carregaran el menut a la motxilla i l’altre anirà espavilant-se,
com fa sovint, per fer-se cuidar. La idea és ser a casa per dinar i per això
només prenen quatre ametlles i una ampolla d’aigua. Feia una bona temporada que
no sortien. En Josep ensenya biologia a l’Institut i les avaluacions fa
temps que els endreça el calendari, però els agrada sortir a caminar i, com que
no són de defallir, aquest estiu reprendran els bons costums. Pujaran al poble
i duran la canalla a la piscina, soparan amb els vells amics i es colraran la pell
pujant pels turons i suant per les valls, provaran algun vi dels bons i els
portàtils es quedaran a casa. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Presentem-lo com Déu mana. En
Josep és professor de biologia, però un d’aquells professors que gaudeix
ensenyant-la. Té bona planta, uns ulls bonics i una edat madura gens carregosa.
Diguem que és més jove que gran, però tampoc tan jove com això. S’entén amb la
tecnologia i conserva la memòria en un estat envejable. Amant de la història,
recorda noms i dates que els altres sovint passen per alt i es permet de
relacionar unes èpoques amb les altres, sense que li grinyoli la coherència per
enlloc; ans al contrari, és capaç d’explicar uns fets a partir d’uns altres
encara que entre els primers i els segons hi hagi mig segle. Marcat per una
tradició familiar immersa de ple en el sentit de l’humor, no pot evitar els
jocs de paraules i una fina ironia, per bé que sol passar per una persona
seriosa. Fins que ja te l’ha clavada, vull dir. En fi, un protagonista com Déu
mana, oi? S’entén que la família ja tingui ganes de sentir-li les claus al
pany. Però encara ha de trigar. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fa un parell d’anys, en Josep es
va apuntar a un taller d’escriptura que s’impartia a l’ateneu de la ciutat. La
seva novel·la històrica estava gairebé enllestida (sempre gairebé) i havia
pensat en el taller com en l’eina que podria fer servir per a polir-la. No és
que li calgués, li havia donat tombs del dret i del revés i qualsevol que hi
tenia accés li envejava l’estil i la força d’uns personatges que semblaven tan
vius, com tu i com jo. Així i tot, no s’estava de retocar-la. Reescrivia
capítols sencers i afegia i treia passatges d’un dia per altre. Era conscient
d’aquesta urgència que sentia a la pell que feia que cada minut lliure de la
seva vida anés a parar a la novel·la. Fins i tot havia manllevat temps a la
quotidianitat per regalar-lo als seus protagonistes, sobretot al principi, quan
resultava inevitable posar blanc sobre negre a tot allò que se li anava acudint
i no podia deixar escapar. Més endavant, tot fou més planer, menys agosarat i
patològic. Un cop el cos bàsic del text fou enllestit, s’acabà la desesperació,
però s’encetà el neguit. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Com que en Josep no arriba i no
contesta al mòbil, la seva dona distreu la canalla. Són tots tres asseguts a la
catifa del menjador mirant una pel·lícula al televisor. La mare se la sap de memòria,
la qual cosa li permet fer-los companyia i al mateix temps pensar en les
pròpies coses. Pensa que és estrany que no hagi trucat i que tardi tant si,
total, només havia sortit a fer un encàrrec. Prefereix no donar-hi més voltes i
es perd en l’animació que omple de colors vius l’habitació. Jo també em pensava
que el nostre protagonista arribaria abans. Si hagués sabut que trigaria tant,
m’hagués esperat una estona a començar el relat, que potser tampoc no està bé
parlar d’algú que no hi és. Sortiré a buscar-lo, si d’aquí una estona encara no
ha tornat. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquell taller el va captivar més que
no es pensava. Tant, que va decidir apuntar-s’hi un segon any. La mateixa
dinàmica de les trobades setmanals li conferien una mena d’espiritualitat
literària que ell hauria menystingut fins aleshores i que ara valorava molt
positivament. Si en sortir d’una d’aquelles sessions, s’hagués trobat algú pel
carrer que li hagués preguntat a què es dedicava, hauria respost —no en tingueu
cap dubte— que era escriptor i, aleshores, hagués afegit que es guanyava les
garrofes ensenyant biologia en un institut. Perquè se’n sentia. Fins i tot
havia atorgat un valor nou a les publicacions divulgatives que havia fet fins
aleshores. Més enllà de la ciència que tan pedagògicament s’havia abocat, ara
hi descobria també una cadència narrativa que per força havia dut dins tot
aquest temps. Havia tret la pols de vells contes que guardava al disc dur del
seu ordinador, històries de la família i del poble que havia escrit fa temps i
que ara rellegia amb uns altres ulls, descobrint-hi recursos d’estil que potser
ni s’havia plantejat. S’hi coneixia un humor fi i un dictat àgil i viu. Va
tornar a llegir tot allò que va trobar i més; i la novel·la va rebre més
reconstruccions que mai. No se’n sabia estar. No se’n podia estar. Si era
possible fer que un diàleg prengués una nova versemblança molt més acurada, per
què no havia d’intentar-ho? Si li havien descobert com una enumeració podia
despertar els sentits, com havia de deixar-ho estar? S’abocà absolutament a la
novel·la i en llegia passatges als companys, aprofitant els exercicis proposats
per cada dijous; acceptava la crítica constructiva del mestre de taller i els
aplaudiments generalitzats dels condeixebles. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">La dona veu que la pel·lícula és a
punt de dir prou i s’aixeca a posar aigua a bullir. Després decidirà si pasta o
arròs però així, pel que pugui ser, ja tindrà la feina encaminada. L’home no
arriba i no sap si fer-li un truc o no. Tampoc no voldria amoïnar-lo i, de fet,
no passa res, ja hi aniran a la tarda a fer un volt per la muntanya, que no es
mourà de lloc. Però se li fa estrany, perquè juraria que només calia anar a
portar una cosa i tornar, i el seu marit no és dels que s’entretingui per
qualsevol rucada. En fi, agafa el telèfon i truca. Que no els van inventar per
això, els mòbils? Un truc, dos, tres. Res. A la cinquena desisteix. Fixa els ulls
a la pantalla per assegurar-se que no ha marcat malament i ho torna a provar.
Però a la cinquena trucada sense sentir la veu del nostre Josep, torna a
penjar. No és que s’atabali però gràcia no li’n fa. Va a la cuina i, com que
l’aigua ja bull, tira un plec d’espaguetis per tres; el petit hores d’ara ja ha
pres tota la llet que volia. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Acurada i precisa, aquella novel·la
històrica veu com el seu autor no acaba de deixar-la anar. L’havia deixat
reposar un temps al calaix, com havia sentit que calia fer amb les obres un cop
enllestides, però l’havia reprès tan aviat com la pròpia dignitat li ho va
permetre. La repassa, retalla adjectius, els torna a afegir, escurça línies al narrador
i les concedeix als personatges que troba més simpàtics, revisa la part més
documental, la torna a llegir. S’atura. Després de gairebé deu anys tenint
aquell material a les mans és lògic que no se’n sàpiga desprendre. Però com que
tothom amb qui parla, tothom qui ha llegit el manuscrit, ja sigui gent de
lletres com gent de ciències li diu que ha arribat l’hora, s’adona que
certament ha arribat el moment. Acceptada la proposta editorial, prepara un
relligat adequat al seu material i es disposa a enviar la seva obra al món.
Aquest és l’encàrrec que havia de dur a terme. Lliurar, per fi, la seva
novel·la. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Com que la família ha començat a dinar
sense en Josep, trobo que ha arribat el moment de sortir a buscar-lo. En un
sentit figuratiu, vull dir. S’entén que com a narrador omniscient sé molt bé on
és i què li passa, només que encara no us ho havia explicat. Som-hi! Baixem al
carrer i seguiu-me. El nostre amic és aquest noi que seu al banc amb un paquet
al costat. El coneixeu pel tallat curt de cabell i les cames llargues i sí, ho
heu encertat, el paquet és la seva novel·la històrica encara per entregar, tot
i l’hora que és. L’editorial és davant mateix, aquesta entrada de vidre i
marbre que l’espera com una promesa de l’èxit que ha de venir. Qualsevol que no
fos un de vosaltres pensaria que és només un professor de biologia que, en
sortir de l’institut, s’ha aturat un moment abans d’arribar a casa. Potser
l’havien trucat o potser ha estat ell que s’ha assegut a fer una trucada. Però
vosaltres no, vosaltres li coneixeu aquesta mirada perduda i el gest neguitós i
de seguida heu vist què li passa. No cal ser una llumenera, de fet. Ja us havia
avisat que no hi hauria final amb sorpreses. En Josep porta tant temps amb la
seva novel·la que no se’n sap avenir que l’ha de deixar anar. L’emancipació del
text propi l’amoïna i l’obsedeix. I no és pas nou. Que no deu ser per això
mateix que no ha estat fins ara que l’ha donat per acabada? Que no ha estat un
compàs d’excusa tot aquest temps? I ara és aquí, com qui lliura una filla al
nuvi, com qui a la pantalla els títols de crèdit li asseguren que sí, que acaba
de veure l’últim capítol de l’última temporada de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lost</i>. Calla, que s’aixeca. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Agafa el paquet, es la motxilla a
l’esquena i comença a caminar. El semàfor és vermell i l’obliga a aturar la
passa i deixar que la cadena de pensaments es posi de nou en marxa. N’és
conscient que no és un final sinó un principi. Ho sap que és just ara que tot
comença, que el treball de tants dies s’omple ara de sentit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però aleshores, per què se n’ha de
desprendre? Per què ja no serà mai més seu i només seu? Què en farà ara de les
paraules quan l’assaltin entre son i malson? Què els llegirà, als companys,
quan arribi el proper dijous que, per força, ha d’arribar? El vermell s’ha
tornat verd i no li queda més remei que travessar el carrer i entrar a
l’editorial. Sent les pròpies passes retornant-li les passes de traïdor, passes
de botxí, passes d’autor. La secretària li allarga la mà i ell sent la seva tan
fràgil i esgotada, que fins i tot se n’avergonyeix; però aquella de seguida
l’ha reconegut i somriu, fa estona que l’esperen, truca i el fa passar.</span></span><o:p> </o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-28397494847829302302011-06-23T14:44:00.000+02:002012-01-17T22:38:47.616+01:00#5<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNMr8pRXC6BDmj5uTjx2hfYZqwBg6n6ZzAb3M8ABySg4HRbBqOHTLBJkTjG8lLcdg1Jg3ycyp8xzo041DYBCwqM-Yitf73RybnL1c72bjBuCF2Vjxi_OiPvHPYYXvFmwqoTkbfMZpBPo/s1600/IMG_5123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNMr8pRXC6BDmj5uTjx2hfYZqwBg6n6ZzAb3M8ABySg4HRbBqOHTLBJkTjG8lLcdg1Jg3ycyp8xzo041DYBCwqM-Yitf73RybnL1c72bjBuCF2Vjxi_OiPvHPYYXvFmwqoTkbfMZpBPo/s320/IMG_5123.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La Cristina s’ha llevat com cada matí
amb el peu dret. Quan ha arribat a la cuina, ja duia les ulleres posades i, en
mirar per la finestra, ha observat satisfeta que el cel li prometia un dia net
i clar que ella ha acceptat com un present, mentre enllestia amb la urgència
pròpia dels matins dels qui tenen canalla. Avui, ara que ja han acabat les
classes a l’Institut, els grans li duien la petita a l’escola i el seu home
s’espolsava la son i li enviava un petó, de la porta estant, abans d’anar-se’n
atabalat com sovint feia. Potser per això, trobant-se sola encara un moment,
asseguda a la cuina, s’ha permès d’esmorzar amb tranquil·litat, sense mala
consciència. S’ha concedit, fins i tot, tornar a fullejar el diari d’ahir,
rellegint amb atenció aquella columna d’opinió que sempre se li resisteix.
Somriu i es disposa a acabar d’encetar la jornada. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Se’n va cap a la feina en una
passejada àgil i decidida que podríem dir que la caracteritza. Mentre camina,
pensa en el text dels dijous. Ja el té mig embastat però no acaba de lligar. Li
agrada, no es vol enganyar, però diria que encara bull i no voldria covar-lo.
Saluda algú, amb aquell somriure seu que omple memòries, i se’n torna al seu
relat. Es va apuntar al taller sobretot perquè li costava d’acceptar que disposava
d’una tarda lliure però també perquè ja feia massa temps que havia oblidat com
li agradava escriure. I ara es troba com si hagués tornat a estudiar i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cada setmana l’esperessin els deures. No
s’atabala, tot al contrari; aquest joc setmanal li ha omplert la sang de
paraules. És només que ara cal posar-les en l’ordre adequat i el d’aquest
dijous no li acaba de fer el pes. Com ho diria. És com si d’una manera
inexplicable estigués desordenat. Traspassa el passeig. L’estiu és ben a punt
d’arribar, el respira. Ara prefereix deixar reposar els pensaments perquè ja és
gairebé a la feina. Aixeca els ulls i es mira l’edifici. Els ulls se li
esbatanen. Un parell de cotxes de policia custodien l’entrada encara amb els
llums fent ballar la seva blavor. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">S’identifica com a treballadora i la
deixen passar. Naturalment pregunta què passa però no li saben dir gairebé res,
encara que tampoc no cal perquè només entrar ho descobreix per ella mateixa. <st1:personname productid="La Biblioteca" w:st="on">La Biblioteca</st1:personname> és buida,
ben buida. Absolutament buida. Buida del tot. Les prestatgeries es mostren tal
i com eren abans d’educar-se i semblen tristes i avorrides o potser plenes
d’estranyesa. Encara no parlen, és clar, però tot aquest exèrcit de prestatges
bé els podria dir alguna cosa, per petita que fos, que els ajudés a entendre
què deu haver passat. Perquè alguna de grossa n’ha passat. Ahir mateix, ella
fou dels darrers a sortir i els llibres encara inundaven aquest espai que ara
sembla immens, inabastable. Saluda els companys que s’apleguen a l’entrada en
capelletes xiuxiuejant, compartint la pròpia sorpresa. Ningú té la més remota idea
de què ha passat. S’enreden a parlar de política i gestió però prou que saben i
entenen que els esdeveniments no poden haver estat burocràtics sinó enigmàtics.
Com pot haver desaparegut tot d’un dia per l’altre? I ella passa al seu món
quan entra a la sala infantil. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Hi ha els dibuixos penjats a les
parets i els cartells que anuncien lectures i activitats, les pel·lícules i els
cedés. Però ni un sol llibre. Han desaparegut tots i cada un dels contes, igual
que la resta de llibres de la biblioteca. De sobte el buit li pren l’estómac.
Vomitaria. Deixaria anar un crit. I s’adona que és incapaç d’aturar el
repertori de ganyotes que se li van dibuixant al rostre. Asserena’t. Es
col·loca les ulleres de pasta al lloc i prova de reflexionar. No sap si riure o
plorar. O potser sí que ho sap però no gosa. Per això no riu ni plora sinó que
s’apropa al mostrador i parla amb la companya que seu immòbil amb la vista
perduda. Hi parla. Aquella per descomptat tampoc no sap res. Li ha passat com a
ella, que ha trobat l’abisme obert quan ha arribat a la feina i, sense saber
avenir-se’n, s’ha assegut al mateix lloc on seu cada dia, a esperar. Esperar
esdeveniments. Els que fossin. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I el primer que li ha passat ha estat
la Cristina, per això li proposa de recórrer plecs i cantonades per tal
d’inventariar el desastre. L’altra accedeix de mala gana, empesa sobretot per
la posició jeràrquica de la qui ha proposat. Repassen calaixos i armaris,
despatxets i racons. Res. Esfereïdorament res. Ara seuen les dues amb la
mateixa impavidesa. Algú els porta un cafè que, de tant calent, reconforta. Els
posa al dia de les hipòtesis que s’estan plantejant, però certament no sembla
que cap respongui encertadament a la tragèdia. Encenen l’ordinador i el
registre els recorda com era el món d’abans, quan a cada número, li corresponia
un exemplar físic; a cada referència, un llom per classificar en un lloc o
altre d’aquest immens edifici tan inútil. I se li acut si aquell haurà estat un
mal només seu o bé una epidèmia en tota regla; així que truca a un parell de
biblioteques de la ciutat i li confirmen la pitjor de les sospites: els seus
llibres també s’han fet fonedissos. Truca a un parell de llibreters, amb qui té
amistat, però malauradament les notícies que rep són del mateix signe, l’estoc
sencer els ha desaparegut. Aparadors i magatzems són ben plens de pols.
Definitivament, n’ha passat una de grossa. Enorme. Encara amb el telèfon a la
mà, enllesteix les trucades picant el número del director de l’escola, on porta
la nena, i a l’Institut dels bessons, que tampoc no s’expliquen com pot haver
passat. Els llibres ja no hi són. Ni un de sol. Amics i familiars confirmen que
els llibres particulars s’han esvaït igual que els altres. Torna a la pantalla
d’ordinador i les xarxes socials van plenes de l’enrenou que és d’abast
nacional. En tot el país no queda un sol plec lligat. De fet, les màquines de
les impremtes s’han aturat i no hi ha manera de fer-les anar; així que no
sembla possible, ara per ara, que es pugui publicar res de nou. Els llibres,
tal i com els coneixem, han fugit. Qui sap on paren. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Convocats pel supercap, tots pugen
dalt al seu despatx i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seuen per
compartir cabòries plegats. Sembla ser que el desastre és tan gran com
s’imaginen; més i tot. Els queda, algú diu, l’esperança de la paraula escrita i
la tradició oral. Circula que els textos digitals no s’han esborrat i per això es
diu que els del llibre electrònic, finalment, ja es freguen les mans. Inexplicablement,
diaris i revistes haurien subsistit i algú explica que ja s’ha començat a
treballar amb possibilitats i alternatives des de les esferes més altes. De
moment, el seu superior els anuncia que es prenguin el dia de festa. No cal dir
que hauran de mantenir-se a l’aguait del correu electrònic però que no es
descarta gens ni mica que la situació pugui allargar-se indefinidament. Baixant
les escales, cadascú hi diu la seva, però per desgràcia a cada nova pensada
s’hi entortolliga una nova decepció. Els llibres no hi són. No cal donar-hi més
voltes. Recullen els trastos i surten en eixam, travessant el cordó policial
que també retira. Entren al cafè del davant perquè, sense que ningú ho hagi dit
en veu alta, els cal compartir l’estona. La sorpresa i la por inicials, fins i
tot aquella absurda indignació, ara s’han vestit d’incertesa i impotència, de
manera que no els queda altre remei que demanar entrepans i cafè per fer-la
petar. Miren de parlar de qualsevol cosa que no siguin els llibres però no els
consolen ni rumors ni petites tafaneries; la majoria no entén de política ni
d’esports i aviat està dit que fa calor d’estiu. Tampoc no ajuda el televisor
encès que només parla del que ja s’ha anomenat, a aquesta hora del matí, Cas
Guttemberg. I les imatges de sales i sales de lectura rematadament buides i
solitàries d’arreu del país els colpegen un per un. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En acomiadar-se, <st1:personname productid="la Cristina" w:st="on">la Cristina</st1:personname> ha decidit passejar
per la ciutat. Entra al seu quiosc habitual i no pot evitar que li parlin del
tema en qüestió. La visió és terrorífica. Només hi queden revistes i diaris. El
lloc reservat per als llibres és un forat negre. Un sot immens. I surt i
continua passejant i guaita per les finestres pensant si potser hi descobrirà
algun moble de menjador amb una vella enciclopèdia o un grapat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">best-sellers</i> que ningú mai no ha llegit;
i pensa com de lògic resulta que, a aquesta mena de llibres, els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diguin “els més venuts” i no pas “els més
llegits”. Els noms de les coses no són pas casuals. I tanmateix ni en un país “de
cortines” com el nostre no es pot amagar una desaparició tan brutal. I de sobte
es recorda del primer llibre que devia llegir i, tot seguit, hi va afegint cada
episodi que un llibre li havia de monopolitzar el gest i l’esma. Pensa en
autors i en dies de sant Jordi. Recorda el primer conte que els va llegir als
bessons o en aquell que sovint mossegava la petita quan encara no sabia dir el
seu nom, però preferia el llibre enlloc d’un xumet. Somriu quan li ve al cap el
prestatge de la seva habitació del seu pis d’estudiants. Tots aquells llibres
barats ben arrengleradets, amb una història per cada un, com petits tresors que
ningú no entendria. Però s’entendreix i decideix abandonar els memòries en
adonar-se que els records són fets de fusta i cremen cada any per Sant Joan.
Treu el paper de la bossa i asseguda en un banc repassa el text que estava
enllestint per aquest dijous. Encara és aquí. Que en són de precioses les
paraules posades així, unes darrere les altres! En recorre la pròpia
cal·ligrafia. Arrodonida i constant. Precisa i dolça. El seu home sempre li
deia quan encara festejaven i ella estudiava fora. No sé si m’agraden més els
teus ulls o aquesta lletra teva que llegeixo delerós en les cartes que
m’envies. I, sense saber com, es posa a plorar així que s’aixeca d’una
revolada, perquè se sent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ruc i es posa a
córrer cap a casa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ara seu al despatxet. Els altres
dormen i ella s’ha arraulit davant l’ordinador per posar els correus al dia i
acabar d’una vegada per totes, els deures d’aquesta setmana. Obre els blogs que
segueix i la il·lusiona la idea que, ben mirat, no està tot perdut. La xarxa va
plena de l’afer dels llibres. Dos dies després, tot segueix exactament igual,
sinó pitjor. El Conseller de Cultura ha emès un comunicat oficial més aviat
desesperançat i el mercadeig de la lectura digital ja fa angúnia. Si n’és de
ràpida l’oportunitat, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el món és ben ple
d’espavilats</i>, es diu. I fa petar la llengua i es posa dins el seu text i li
agrada que l’estil li surti sense ni adonar-se’n. Potser som el que escrivim,
pensa, i per això ella és com és, senzilla però tan complicada, tan plena de
matisos. Corregeix el final i tot pren sentit. El torna a llegir i s’enfada
quan l’ortografia la traeix amb un accent pervers, però li agrada allò que ha
llegit. Ho imprimeix i ho torna a llegir encara una altra vegada i s’inventa
les cares que faran els companys de taller quan haurà esgotat el seu torn de
lectura. Això que li passeja per l’espinada ha de ser bo. El buit al prestatge,
no.</span><o:p> </o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<o:p></o:p><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">I fa un bot que no es pot explicar i
se’n va corrents a l’habitació dels mals endreços i comença a remoure tot allò
que se li posa pel davant i llença i fa saltar tot el que no és allò que cerca.
S’atura. Medita. Ja sap que és impossible i el que és impossible no pot ser.
Però torna a la càrrega estripant papers i plàstics i es detura davant d’una
capsa ni gran ni petita, una capsa. La va folrar a quinze anys amb retalls que
anava guardant. I se sent un xic avergonyida però tampoc tant. És la seva capsa
de tresors i com que és seva, i només seva, ningú no n’ha de fer res dels seus
gustos. Amb tota la solemnitat de què és capaç, l’obre. Lentament i pausada.
Treu sobrets de sucre, entrades del cineclub i programes de teatre. Treu
postals d’amics que no recorda i postals d’amics que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recorda massa. Acaricia retalls de diari i fa
petar les claus del pis compartit i les del primer cotxe. Un paquet de tabac
buit i un paper rebregat amb un poema que prefereix no rellegir i,
efectivament, és aquí; no s’ho acaba de creure però hi és. Hi són. Els bens de
Gal·les. El primer exemplar dels bens de Gal·les. El conte per a infants que li
van publicar ja ni recorda quan. I, no pot evitar-ho, plora. Plora molt. I de
sobte, no pot evitar-ho, riu. Riu molt. Potser només és un començament. Potser
només és un final.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></span></div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-82203884937230455982011-06-13T17:39:00.000+02:002012-01-19T22:32:46.331+01:00#4<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhetKBFBkWyvGDtRGQSSoMghIGQ4iU6epOTfFc0Fin7VkqX8wqtBWGDSkf2kw91MPNZak4ubO95tQW00u2gwbYQSfvWJUM7srTDByQXtE6IcnSooAKzaw1T6-TAR4d8uOod6jJCGSoQs/s1600/llurba+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhetKBFBkWyvGDtRGQSSoMghIGQ4iU6epOTfFc0Fin7VkqX8wqtBWGDSkf2kw91MPNZak4ubO95tQW00u2gwbYQSfvWJUM7srTDByQXtE6IcnSooAKzaw1T6-TAR4d8uOod6jJCGSoQs/s320/llurba+3.jpg" t8="true" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></div>
<span style="font-family: Arial;"><div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
realitat, que no s’hi ha dedicat sempre a ajustar els comptes? Es mira al
mirall i s’agrada. No ho hagués dit mai que es veuria vestit així, però
s’agrada. Li escau el color i aquesta costura a mida, mentre que la lletra
brodada hi posa la classe. On és la diferència? Abans de jubilar-se, a la
gestoria, ajudava els altres a fer que els números sortissin com cal. Els
ajudava amb documentació empipadora o a aclarir-se amb Hisenda o amb
tramitacions que els anguniejaven. La gent entrava amb un problema i sortia amb
una solució. Aquest ha estat sempre el seu paper. És veritat que aleshores
ningú no el veia com un superheroi sinó més aviat com un funcionari del sector
privat, que enriquia el patrimoni propi a partir de les febleses alienes. Però
ell, la seva tasca, la va desenvolupar sempre amb estricta cura per a l’ètica i
la justícia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Perquè l’ètica i la
justícia sempre han tingut més d’una cara, no és això? </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El
dia que es va jubilar no es va jubilar. Tornava al despatx cada dia i
s’encarregava d’expedients encara pendents i sovint sortia a saludar clients
que ja no el buscaven igual que abans. Somreia, llegia els diaris, feia un cafè
a la mateixa hora que sempre l’havia fet i s’interessava per expedients
d’altres, aconsellant xifres i procediments. S’escolava en les reunions de
dimarts a la tarda i guaitava fugisserament els documents de la safata de
sortida. Ningú, que no fos de la seva gent, no hagués pogut assegurar que
s’havia jubilat. I els seus tampoc no se n’haurien adonat, ja que el seu horari
havia resultat invariable i el seu volum de feina potser encara era superior.
De manera irrellevant, aleatòriament, i sense que ningú li ho demanés, es
posava a tot arreu. Es va convertir en un cap insuportable, en el cap que
tothom espera que es jubili, sobretot si ja n’ha arribat el dia. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Certament
va trigar a adonar-se’n o potser és que no n’havia tingut mai la intenció. La
cosa, però, va arribar al punt insostenible de no retorn. Sentia que havia
començat a destorbar i que fins i tot la seva dona li buscava feinetes per tal
d’esbocinar-li aquell seu fals horari. Però aquestes feinetes i no res era tot
una, excuses que ell esbandia en un obrir i tancar d’ulls, acostumat com estava
als encàrrecs de debò. De tota manera, a la fi, va deixar d’anar al despatx a
les tardes. Fou una decisió dura i tràgica, però presa amb prou determinació.
Allò s’havia d’acabar i seria ell qui ho acabaria. Provà d’exercitar-se com a avi
d’una manera més professional una bona temporada, però els néts se’n van atipar
que no els deixés respirar, ja fos amb regals o amb més deures de matemàtiques
que la mateixa professora. S’hi havia abocat en cos i ànima i això, en
determinats àmbits, està més aviat mal vist. Aleshores s’inicià en el model
arquetípic del jubilat. Això és, passejava per la ciutat, xerrava amb altres
jubilats que igual que ell passejaven i xerraven amb altres jubilats que, igual
que ells, passejaven i xerraven amb altres jubilats que, igual que ells. En
fi. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un
dia, al matí, no pas casualment, després de vestir-se amb roba un xic menys
formal del que li és pròpia canvià la direcció habitual de les seves passes.
Per comptes de vagarejar per places i construccions, d’apropar-se als altres
jubilats afegint-se als planys i les discussions bizantines, es passà el matí
caminant vers un objectiu prefixat, una direcció llunyana, aleatòriament
escollida, que naturalment va assolir amb no massa esforç. I se’n sentí cofoi.
Sempre ha estat en forma, ell; un home àgil que mai no ha descuidat el físic
tot i haver-se passat la vida rere una taula de despatx, còmodament assegut.
Però així i tot se’n sentí orgullós i no fou fins a l’hora de sopar quan, escoltant
les notícies que parlaven </span><span style="font-family: "Euphemia","sans-serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">—</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">com
sovint— d’economia, se’n féu al càrrec: No havia posat els peus al despatx en
tot el dia. Ni un sol minut. El primer cop en tants anys! </span></span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’endemà,
directament es vestí ja per a un nou repte. Enlloc de les camises de sempre, va
triar un polo així i, tot seguit, uns texans en comptes dels seus pantalons de
vestir marca de la casa. Es calçà els mocassins més tot terreny que tenia i es
llençà als carrers per tal d’assolir la seva nova fita. Arrencà d’entrada amb
una passa lleugera que compassà convenientment amb braços i escàpules, tal i
com li recomana el seu osteòpata a cada visita. Sense saber com, aquella passa
lleugera es reconvertí en gambada precisa, en un ritme generós però encara
relaxat. Quan temps feia que no corria? Tanta paperassa i tanta negociació li
havien fet oblidar l’atleta coratjós que havia estat en l’adolescència. Com
podia haver oblidat aquells dies de medalles penjades al coll? Després de
l’entrenament, agafava la vespa i recollia la xicota a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ca donya Maria</i>, on aleshores donava classes. La seva dona. I
respira. Escolta la melodia de la respiració que li fa companyia i li marca la
cursa. No s’atura fins que deu haver fet ben bé dues voltes senceres a la
ciutat, que es diu aviat. Aleshores, entra al primer supermercat que troba,
agafa una ampolleta d’aigua i l’engola d’una sola glopada allà mateix,
transgredint totes les convencions socials. Una glopada de campió. Paga la
botelleta buida i surt fent un salt als quatre esglaons de l’entrada. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">I,
com aquell qui no vol la cosa, canvia l’hàbit del despatx pel de les curses. Es
compra un xandall elegant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—no pot ser
d’altra manera. Un de blau marí amb tres ratlletes blau clar a joc amb el color
de les tres ratlles de les sabatilles. I es llença al nou món de la carretera.
Deixa la ciutat i ara les llargues sessions, cada cop més ràpides, el duen a
pobles que abans semblaven inabastables, si no era en cotxe. Poble rere poble
sent els pulmons com s’eixamplen, com si aquells òrgans gaudissin d’una vida
nova ara que, per fi, la seva existència s’amortitza tal com cal. Els cabells
al vent. El gest felí. Les cames fortes i els músculs en la tensió justa. A les
tardes, comença unes sèries al gimnàs del costat de casa. Hi havia entrat mig
de visita un dia, abans de pujar a dinar, però aquell entramat de màquines
complexes el van convèncer que calia engreixar un xic més aquell cos seu que
tornava a fer la patxoca que mai no hagués hagut d’abandonar. No cal dir que
era el tipus de més edat que doblegava el tors a l’aparell d’abdominals i,
malgrat tot, aquella colla de joves musculats el tractava de tu a tu i hi
intercanviaven consells i xerrameca, l’edat no semblava resultar-los cap
problema. Les tardes, gimnàs. Els matins, carrera contínua per aquests mons de Déu.
Els altres jubilats, en veure’l passar, es distreien un moment de les obres i
el miraven amb una barreja de reprovació i orgull de raça. Però ell no s’atura.
Corre i corre, tants metres com la vida li posi al davant. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Malauradament,
l’endemà del seu aniversari, uns electricistes maldestres van descuidar uns
cables al mig de la vorera; un obstacle invisible que ell, absort amb el cel
net i clar i els seus pensaments ebris d’oxigen, no va saber veure, de tal
manera que hi ensopegà aparatosament i anà a petar a terra tan llarg com és. A
banda de quatre senyals i un set als pantalons, el cert és que el traumatòleg
el felicità per la sort que havia tingut. Un trist esquinç. Però la dona se’l
mirava amb la cella que només ella pot alçar d’aquella manera i el doctor
aprofità l’avinentesa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per prescriure un
repòs que a ell li sonà com una sentència. Embenat i amb una crossa, se’n tornà
a casa. Allà, pres per l’abatiment, enfonsat, s’asseu a la butaca, posa el
canal d’esports i esgota una setmana veient la canalla que brinca amunt i avall
amb pilota o sense, dintre del seu aparell de televisió. Quina presó, un cos
malalt! </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fou
la dona qui s’encarregà d’inscriure’l al taller dels dijous, empesa potser pel
record dels poemes que li havia escrit quan eren brivalls. La idea original havia
sorgit per apartar-lo del seu atletisme recent reprès, però el cert és que a
ell tampoc no li va desagradar la pensada. Depèn de com t’ho miris; que no ha
fet sempre d’escrivent, ell? Sigui com sigui, els primers dies no el van acabar
de convèncer. No era pas l’únic jubilat assegut a taula escoltant aquell marrec
esprimatxat que teoritzava de literatura amb mots pretensiosos i estranys. A
banda, què n’havia de fer ell de la resta del temps, si aquella colla de novel·listes
només es trobaven un cop per setmana? Poc a poc, però, li va anar agafant el
gustet. El mestre els proposava un exercici a presentar a cada nova trobada i a
ell sempre li ha semblat que les coses o es fan ben fetes, o no cal que es
facin. Els companys, comptat i debatut, eren maquets i llegien textos que es
feien escoltar i reien molt més que no s’hagués imaginat en un primer moment. Tampoc
no hi havia tants jubilats com això! Ell sempre havia escrit per a celebracions
familiars i no cal dir que una de les seves passions ha estat sempre la lectura,
així que és fàcil d’entendre que els altres bé que reien amb aquells girs
enginyosos que ell inventava per a l’ocasió. Es comprà un ordinador nou i es
posà al dia en l’intercanvi de correus electrònics que el grup havia posat en
marxa en una rutina ferotge. Feien sopars que allargaven les nits i compartien
escrits els uns amb els altres. S’hi trobava, no sé com voleu que us ho digui. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: large;">Jubilat
com està, li feia l’efecte que tenia tot el temps del món per escriure. S’endreçà
el despatx de casa i es dissenyà el seu raconet d’escriptor. N’és conscient que
l’hàbit no fa pas el monjo, però que no vesteixen hàbit tots els monjos? Per
això no hi falta una d’aquelles llibretetes negres com la d’aquell xicot
advocat que sempre escriu versos de morts i desamors i una estilogràfica com la
d’aquella noia de cabells de cendra i ulleres de pasta. Omplí el portàtil de
carpetes i subcarpetes i encetà un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">blog,</i>
després de riure a cor què vols amb el d’aquell jove funcionari, que escriu
genialment amb igual dosi de surrealisme que d’atreviment. Li agradava aquell
nou paper. Recuperà els mocadorets del coll i tornà a les camises impecables.
Perfilà el seu bigotet ultrafí i practicà el dandi que porta dins, oblidat a
còpia d’informes de viabilitat. Enllestí una novel·la breu a mig camí entre la
tradició i el romanticisme, però conreant la ironia que ja l’havia
caracteritzat de gestor. La té mig emparaulada amb un jubilat de banca que ara
ha encetat vocació d’editor i que també li vol publicar un recull de poemes de
mètrica lliure que no pot parar de revisar. La seva dona, al principi, llegia
amb veneració les lletres que ell lligava amb traça i mestratge. Comentava
emocions, compartia dubtes. Amb el temps, però, ha arribat un punt que ja no en
vol saber res. N’està ben farta. Li ha omplert la casa d’andròmines i té més
llibres a casa que no hi ha a la Biblioteca Nacional. Sovint li diu: «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">només de pensar que et trobes cada dijous
amb dotze elements malalts com tu, ja tremolo». </i></span></span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Darrerament,
però, hi ha un neguit que li ha rondat el cap amb insistència, fins al punt que
ha fet el pas que la situació requeria. La literatura està molt bé i escriure
converteix els seus dies en un mar d’emocions i totes les collonades que hi
vulguis afegir, però som aquí per alguna cosa més. La revolució no pot passar
per acampar en una plaça de poble, la revolució ha de començar per un mateix,
ha de començar a casa. S’ha ben decidit. Només cal mirar-lo. Veureu, tot va
començar fa dos dijous, al taller, quan el professor de biologia, aquell tan
ben plantat, els va llegir una història molt ben treballada i colpidora sobre
un superheroi de pa sucat amb oli. No sabries perquè, però allò el va fer
pensar. El drama, el plantejament general, el personatge per ell mateix.
Aquella historieta va trasbalsar el disseny de la seva jubilació. Sobretot
després que un brètol li estirà la bossa a la seva senyora sortint del teatre.
No ha pogut parar de donar-hi voltes. El què i el com. Per això ara me’l teniu
aquí, plantat davant del mirall. L’única sortida és aquest vestit llampant que
s’ha fet fer a mida. S’ha fet brodar les inicials al pit per donar-hi un polsim
d’intriga i emoció, que la vida són dos dies. Potser sí que teniu raó que
hauria d’haver triat un altre color per a la roba, però sempre ha sentit a dir
que el negre aprima i ell (ara ja el coneixeu) és presumit de mena. Rere la
màscara s’hi amaga el nostre protagonista; no li heu conegut la picardia de la
mirada? Si en sentiu a dir res, guardeu-li el secret. Només vosaltres (i la
modista, és clar) sabeu la identitat del superheroi jubilat. </span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I
és que, ben mirat, en realitat ell s’ha dedicat sempre a ajustar comptes, oi?</span></span><o:p></o:p></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-34443044047451974772011-06-06T15:07:00.000+02:002012-02-07T22:47:20.146+01:00#3<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDRhTx5XopkeperqZDAKn5hl86HQ81xRA2eEbhqTvghXpMH8f8X9NKQudfw3u1Y1RC3C3AxkzHT0M8elz6Ue0SDzkyOcO5EAOaP47GkbdeTBrZSf6l3va4h-DZ3eQEfk81jQSbztjIlHE/s1600/ramon+de+dijous+en+dijous.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDRhTx5XopkeperqZDAKn5hl86HQ81xRA2eEbhqTvghXpMH8f8X9NKQudfw3u1Y1RC3C3AxkzHT0M8elz6Ue0SDzkyOcO5EAOaP47GkbdeTBrZSf6l3va4h-DZ3eQEfk81jQSbztjIlHE/s320/ramon+de+dijous+en+dijous.jpg" t8="true" width="320" /></a></div>
<br /><br />
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Ramon va guanyar un concurs literari. Enteneu-me, no és que sigui el primer. De
fet, ja va pel setè certamen premiat si obviem el concurs de <st1:personname productid="la Coca-Cola" w:st="on">la Coca-Cola</st1:personname> i els Jocs
Florals del Centre Cívic que ha monopolitzat els darrers quinze anys. Passa,
però, que per algun lloc hem de començar el relat i s’escau que sigui justament
explicant-vos que en Ramon va guanyar un concurs literari. D’això fa ja set
mesos, dues setmanes i tres dies i no us diré ni el nom del premi en qüestió ni
l’entitat que l’organitza, tenint en compte que veureu que en el paper
estel·lar d’aquesta història res hi té a veure. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">De
tota manera, és cert que hi havia un cert salt qualitatiu. El guardó consistia
en una quantitat important de diners i la publicació de tirada llarga en una de
les editorials més prestigioses del país. A més, entre els membres del jurat hi
destacava el nom d’un dels seus escriptors preferits, en Martori. D’entre els
vius, s’entén, perquè en Ramon sentia una certa predilecció per autors
traspassats, teòric com era i aquell en devia ser una clara excepció. Viu i del
país. L’altre enamorament literari creuava el mar i es perdia a la pampa. Mira,
tothom té les seves dèries. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Anem
al gra. El seu es tractava d’un recull de poemes que havia relligat pessigant
d’aquí i d’allà el disc dur del seu ordinador vell. Ja ho té això, en Ramon, es
proposa jocs i reptes que només ell coneix. De fet, si algun dia us l’heu
creuat pel carrer i us heu estranyat de veure com l’home reia animosament tot
sol, no patiu, probablement s’havia jugat l’últim puret que li quedava a si era
capaç de trobar ―abans d’arribar a la pastisseria de l’altra vorera― tres
paraules bisíl·labes que comencessin i acabessin amb la mateixa vocal i que
juntes configuressin una unitat lògica, per exemple. Ell és així. De lletres.
De lletres pures. El que us deia. Un recull de poemes als quals havia atorgat
una unitat conceptual suficient per entregar-los com un cos tancat. En
recopilar-los, s’havia adonat que tots donaven voltes d’una manera o altra al
tema de la mort accidental, així que en reestructurà la mètrica d’alguns, de
tal manera que aquesta accidentalitat es traslladés a la forma, igual com es
presentava en el fons. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Content
per aquest digne treball de refregit, envià els originals respectant
escrupolosament allò que dictaven les bases i se n’oblidà pensant que, total,
ja estava fet. Naturalment, li vingué a la memòria el mateix adagi llatí que
ara us ve al cap i que hom fa servir per expressar aquesta idea però, com li
passa sovint, el pensament se li trabucà i no hi va haver manera d’ordenar i
declinar convenientment les tres maleïdes paraules. «Que sigui el que Déu
vulgui!» ― va acabar dient-se en veu alta, mentre tornava de correus i una noia
de cabell blanc i recollit elegant se’l quedà mirant compassivament. I se
n’oblidà. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Va
tornar a les seves classes a secundària i al Taller de lletres de cada dijous.
Aprofità per casar-se i visitar la tieta Carmen de l’Argentina. Exercí el seu
dret a vot a les darreres municipals i gosà finalment deixar-se aquella mitja
barba romàntica i bohèmia que feia joc amb el barret que sa mare li havia
regalat pels trenta i que, fins aleshores, havia col·leccionat pols al
penja-robes de l’entrada. Prologà dos llibres de companys i amics. Un li
agradava força i l’altre més aviat poc. Presentava el segon a l’Ateneu, el dia
que van ingressar d’urgència al seu pare i, ja veus, se’n va haver d’excusar.
També accedí a compilar una edició més aviat barroera i mal traduïda d’uns
contes inèdits de Borges que, ara que hi penso, encara no han vist la llum. En
fi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Havia tornat a les seves rutines i
se n’oblidà completament. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Algun
cop, per veure’n l’efecte, en llegia fragments als seus alumnes. Aleshores
quequejava i ensopegava amb un signe d’admiració aquí, o bé una coma furtiva
allà. No més de l’habitual. I als altres no els era nova la seva poca ortodòxia
i escoltaven amb admiració els versos estripadament romàntics d’en Ramon que,
en acabar, somreia, es ruboritzava lleument i perdia el fil de la conversa,
sense deixar de rumiar. Que si segurament aquella no podia haver estat la
versió definitiva, que si hi calia encara algun retoc, una subtilesa, una ombra
retòrica que només s’endevinava. Naturalment, els oients aplaudien
fervorosament i elogiaven el poema fins que ell canviava de tema i procurava
tornar al confort de la teoria. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">A
casa, penjava el llapis, prenia el violí i s’entotsolava amb les sonates i
partites per a un violí sol de Bach. N’assaboria especialment la gran xacona de
la segona partita i pensava en Mehunin i Perlman. Estimava el soroll d’aquelles
cordes a qui havia traït temps enrere, quan va prendre les lletres en
matrimoni. Però tampoc no es podia estar de tornar a la caixa d’avet sempre que
podia, com qui torna a una amant que es fa vella esperant, però que no guarda
retrets, que guarda només la música i ofereix el barbaquí perquè s’hi encaixi
mandíbula i clavícula, a poc a poc, sense pressa, encara que sigui només una
estona, per petita que sigui, en què ella i tu tornareu a ser un. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Però
un dia el truquen i li recorden el llibre de poemes que va enviar a les armes i
ell ja veu per on van i mig somriu. Li expliquen que està entre els finalistes
i la paraula l’emociona. Diria que li ha pujat el sucre perquè se sent marejat,
així que s’asseu a la butaca i escolta les indicacions de la veu dolça. El
veredicte final no se sabrà fins a la nit abans del banquet, al qual se
l’espera amb vestit i corbata. I a ell, ja se li escapa el pensament cap a
l’armari. Repassa les camises decents i en descarta tantes que no sabria dir si
no li convé anar de compres. Pel que fa al vestit ho té clar. Fetitxista i
mitòman impenitent no hi pensa renunciar, per atrotinat que estigui. La veu li
parla d’hores i confirmacions i ara ell es mira els peus i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rumia en el fet que ningú ha parlat de
sabates i decideix que el toc personal l’haurà de concedir a aquest complement.
Una cosa és la literatura però una altra —igual d’important com a mínim— és el
vestit de qui la fa quan els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">flashos </i>dels
periodistes l’assetgen amb les seves ràfegues. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De
seguida que penja, marca el número de la seva dona i li comenta, així de
passada, això que li acaben de comunicar. L’altra, que en estoïcisme no la
guanya ningú, comença una ofensiva de racionalitat: «Quants finalistes més hi
ha? Existeix la possibilitat d’accèssits? Ha transcendit si hi participa alguna
vaca sagrada? Hi haurà temps per refer-se i no quedar-se amb cara d’idiota
davant l’exèrcit de càmeres un cop diguin el nom del premiat? En fi. Ell
l’atura perquè el sucre se li dispara definitivament, o potser és la vergonya
de saber-se tan il·lús, de no haver-se ni plantejat cap d’aquells interrogants.
S’excusa. Queda per dinar i penja. Aleshores corre a servir-se un conyac que
reserva per les grans ocasions i s’encén un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mood</i>
que degusta tancant els ulls i respirant fons. Finalista. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fins
i tot en aquests temps de revolucions tecnològiques i de virtualitat portada a
extrems de ciència-ficció, el fet de publicar continua essent el clar objectiu
de la paraula escrita. En Ramon és poeta, d’aquí que presumeixi d’un món intern
que es desenvolupa indefugiblement amb el bolígraf a la mà. I una mica sí que
és cert. Una mica. Igual que és cert que l’escriptor busca lectors com oxigen per
a les seves fulles. Però la publicació sublima aquestes necessitats. El llibre,
un cop maquetat i imprès, un cop es fa realitat, converteix la ficció en una
cosa real. Una realitat, és clar, que porta el teu nom a la portada. De vegades
fins i tot una bona foto teva en la solapa interior. Es diu tan sovint que el
llibre té els dies comptats..., i tanmateix encara no li troben substitut. Ho
intenten, és cert. Però també es diu que poden arribar a molta més gent quatre
ratlles penjades a la xarxa i, encara així, cada dia els diaris tornen a omplir
els quioscos amb tones de paper. Ell vol aquest llibre. Vol formar part de la
llista d’autors que hom associa a l’editorial. Ho vol. I ara és finalista. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Es
censura. Potser ella té raó. Potser cal valorar la possibilitat que sigui, tan
sols, un dels embalums, un d’aquells farcits amb què s’embolcalla al premiat de
debò per tal de donar-li versemblança —igual que es posen figurants a una roda
de reconeixement. Però, què collons!, el seu recull era bo. Per què hauria
d’impostar ara una modèstia que mai no ha tingut? Recorda, en concret, una
sextina que havia confegit més com un divertiment per enlluernar els seus
alumnes dels dijous que una altra cosa, però que recollia perfectament el nus
del concepte. L’ubicà al bell mig de la compilació com la tornada en una cançó
pop. Una mena de single barroc que amb la seva forma deforma la resta fent-la
més gran. I els dits es mouen com fent anar un arc imaginari. El presagi de
l’èxit és l’èxit per ell mateix? La por del fracàs s’esdevé el fracàs mateix?
Ara és finalista. Que potser li pot treure algú, això? </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Durant
l’àpat amb la seva dona<span style="color: #4f81bd;">,</span> prefereix deixar
l’ego a casa i amb el peix de l’arròs només hi acompanya temes quotidians i
converses ocioses. Així i tot, ella el descobreix amb el cap a una altra banda
i ell s’ha d’excusar amb el sucre que el torna a tenir una mica fora de lloc, més
encara des que li van canviar la insulina. Òbviament, no li confessa que ja ha
començat a escriure mentalment el que ha de ser el seu discurs de recollida del
premi. Començarà amb un acudit ocurrent que encara està per venir i aleshores
deixarà anar la càrrega oportuna de transcendència, citant d’entrada Gonzalo
Rojas i després passejant<span style="color: red;"> </span>dels clàssic com
Quevedo o Rimbaud als més nous com Casas o <st1:personname productid="la Wittner" w:st="on">la Wittner</st1:personname>, per acabar, és
clar, amb aquelles paraules de Borges que tant li agraden, tot allò de la
literatura de cada un i de tots. I la seva dona se’l mira i li llegeix els
pensaments com fa sempre. Es posa bé les ulleres, li somriu amb els ulls i li
agafa la mà. «Ramon, ja has pensat quines sabates et posaràs?».</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Llurba, el seu alumne més avantatjat, el truca per anar a fer unes cerveses i
ell dubta perquè espera la trucada. L’endemà és el dia de la gala i el seu
telèfon encara no ha sonat com hauria hagut de sonar. Accedeix a beure amb
l’amic i surt de casa convençut que les finals només les perden aquells que hi
arriben. Accedeix a beure amb l’amic i surt de casa convençut que les finals
només les pot guanyar un i que la història només se’n recorda del qui ha
aixecat la copa. Entre la segona i la tercera botella, el mòbil tremola sobre
la taula avisant que un desconegut li vol alguna cosa i ell se’l mira, com
acusant-lo i s’encén un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mood</i> i el
despenja. Ell, que no és de dir mentides, salta i crida i s’abraça amb en
Llurba només penjar i, pràcticament, canta que acaben de comunicar-li l’èxit.
L’Èxit, així, en majúscules. I l’altre, que no sap de què li parlen, li segueix
la corda esperant que en Ramon afluixi. Cambrer, una ampolla de cava! I l’escuma
de la victòria que esquitxa el mocadoret de coll de l’alumne avantatjat ―que
ara també salta i canta aliè a les mirades reprovadores dels veïns de taula. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">No
se’n pot estar de dir ximpleries i riure potser massa fort. Beu més del compte
i la seva dona li va tocant la cama amb el seu genoll per avisar-lo que hauria
d’anar frenant. Però ell està exultant i no se’n sap avenir de ser on és,
assegut costat per costat amb algunes de les millors plomes del país i a punt
per tocar el cel literari. El seu ídol li entregarà el guardó. L’Escriptor en
persona. Repassa mentalment aquell discurs que fa dies que sap de memòria i el
reescriu una i mil vegades —com sempre fa amb tot el que li és propi. Veu en
Martori que puja les escales i s’apropa al faristol, s’escura la gola i comença
a pronunciar el seu nom al mateix temps que una remor de veus, que no coneix,
xiuxiuegen i els periodistes se li comencen a enramar a banda i banda i ell es
corda els botons de l’americana i se’ls descorda i se’ls torna a cordar i es
dirigeix amb pas decidit cap a l’escenari. L’Escriptor aplaudeix a mesura que ell
es va apropant i la resta de convidats a l’esdeveniment s’hi van afegint fins a
convertir el lloc en un estadi olímpic a punt per al salt. La glòria és a
tocar. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El·lipsi. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">La
següent cosa que recorda és un trep al cap i una costella trencada,<span style="color: red;"> </span>a conseqüència del desmai diabètic que omple les
seccions culturals de tots els diaris del país. La seva dona encara riu ara. No
se’n fot. Només riu. I ell se n’està perquè la costella el té ben acoquinat.
Repassen les cròniques i les fotos<span style="color: #4f81bd;">: </span>en
Martori desconjuntat damunt del desmaiat, perquè ―no us ho perdeu― l’idolatrat
també va acabar sobre la catifa vermella. L’Escriptor va caure sobre l’altre en
intentar sostenir-lo quan en Ramon començava a perdre el món de vista. I passen
l’estona mentre la infermera no arriba amb la medicació del vespre. La fama té
aquestes coses. El cert és que ningú no oblidarà el seu nom per anys que
passin. Miraran de no riure. L’estudiaran seriosament i en faran comentaris de
text comptant-ne la mètrica i elogiant-ne el ritme, explicaran la segona
joventut de la sextina i la influència de la prosa críptica de Monterrosso en
els seus versos. Però, sobretot, recordaran el desmai, el desmai i aquella
clatellada que li haurà d’oferir, per sempre, <st1:personname productid="la Immortalitat." w:st="on">la Immortalitat.</st1:personname></span></span></span></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-51064617227385686882011-05-30T23:12:00.002+02:002012-02-05T17:06:02.220+01:00#2<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMAbYcuMZ4RF6yckcbqCRixHKemhyA5OjbNVIGqo9dXyNTXbH78erH23v2zHQUoEYN4iLzL_BoEQp2m-_490KTYxE5CPUN65Dgt683goTrcAcAMRc_5ho9D6mubBrrCpESYAv-CxK0bVc/s1600/fotosd%2527aquelles+%2528480%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMAbYcuMZ4RF6yckcbqCRixHKemhyA5OjbNVIGqo9dXyNTXbH78erH23v2zHQUoEYN4iLzL_BoEQp2m-_490KTYxE5CPUN65Dgt683goTrcAcAMRc_5ho9D6mubBrrCpESYAv-CxK0bVc/s320/fotosd%2527aquelles+%2528480%2529.jpg" t8="true" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;"></span><br />
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La
veu. La seva veu. La potència de la seva veu que l’acaba de trair. I encara bo
que era al camerino perquè només de pensar que li passa allà al mig, amb
l’escenari sencer per al seu monòleg i els ulls de tants companys i amics, de
tantes celebritats i autoritats escoltant-lo, només a ell... El primer cop que
li passa. Cinquanta anys de professió i mai abans, mai, no li havia fallat el
seu instrument màgic. Al contrari. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Assegut,
el cos li pesa, però li pesa encara molt més la sola idea d’haver d’avisar el
director. Tot just el dia de l’estrena. No troba les paraules. D’altra banda
aquesta maleïda afonia tampoc no el permetria d’articular excuses, si més no
orals. De sobte, es ruboritza. Imagina els altres pensant que li ha arribat
l’hora, pensant que finalment el paper se li ha fet gran i el terror
l’oprimeix. Ell, que va abandonar la por el primer dia. Que ha pujat a escena
amb febre o borratxo i, fins i tot, sense dormir. Ell, que va actuar l’endemà
que li diagnostiquessin aquell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tumor
dolent a la gola. Quina por ha de tenir ell, que als vint anys ja donava
rèplica a les més consagrades dives? Quina por ha de tenir ell, si s’ha fet
gran entre bambolines i no coneix altra llum que la dels focus que il·luminen
el seu rostre fort, el seu bigoti d’home valent i poderós, de l’home que no té
por (i que, collons,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tampoc no té veu)? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S’escura
la gola i empassa litres d’aigua. S’acaricia la gargamella en un gest que va
aprendre del mestre. I ho prova. Prova d’emetre un so. Per petit que sigui.
Res. Silenci total. Pitjor que això. Una mena d’esgarip ridícul es perd per la
boca, com una ventositat mal dissimulada. I el rubor torna. Pensa si pot ser
que hagi perdut el tren sense ni adonar-se’n. Pensa en el crit que li ha deixat
anar aquest matí a aquell paio del pàrquing, quan ha clavat el cotxe al mig del
camí, com si allò fos seu. Paciència. Déu meu! Quin mal li feia perdre mig
minut aquest matí si ara hi hagués guanyat una vida? Encara que, i si aquell
crit no hi ha tingut res a veure? I si és que el càncer ha tornat? O que, de
fet, no se’n va anar mai, que aquell metge ximple i caduc no va fer la seva
feina com cal i en comptes d’arrencar tot el que havia d’arrencar s’hi va
oblidar un bocí d’aquesta bèstia que ara no el deixa dir res? No, res no, el
seu monòleg! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Faria
cridar l’Anna Maria, però es diu ràpid. Com s’avisa algú si no es pot parlar? I
a més, la pobra es pensaria que és una broma pesada i ja no estan per bromes,
amb tot el que ha passat. S’aixeca i treu el cap pel passadís a veure si hi ha
algú però la gent corre amunt i avall perquè tot és a punt de caramel. El dia
d’estrena, el món s’accelera i neguiteja i ningú toca vores fins que el teló no
torna a caure. Veu en Pau. Tan jove! Tan ple de vida ara que crida de l’altra
punta estant amb aquella seva veu: un terratrèmol sencer que surt projectat
gola enllà, cada cop que parla. I ell no té veu. No li pensa dir res. Ningú no
en sabrà res. La veu vindrà. I el jove intèrpret l’ha vist i li envia un
somriure còmplice i ell gesticula amb el cap ara que el té per tota arma de
comunicació. I se’n torna al camerino. El gran camerino d’actor principal que,
com tots els altres, no és res més que quatre parets gastades plenes de les
imatges d’altres dinosaures els quals, com<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ell, ensumant la immortalitat, els va consumir la glòria eterna. Perquè,
què és aquest camerino sinó una presó lletja i petita només per a ell, feta a
mida només per a ell, sobretot per a ell que ja no en pensa sortir, si no és
cridant i cagant-se amb la mare que va parir l’Assumpta que li ha cosit un
vestit amb les mides de fa vint anys. I pensa: «què cony!» i es descorda la camisa i es mira el pit al
mirall i veu el pit d’un home gran, que mira d’aguantar, que interpreta el
galant madur, que ja ni recorda que un dia ho fou. Un pit ple del pèl que ja no
té al cap. «Si n’ets de ridícul! Què faràs ara? Oblida la ràdio, oblida el
doblatge, oblida la tele, oblida-ho tot. I quina altra cosa saps fer, tu?» </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’Anna
Maria fa temps que diu que hauria de dir prou, dosificar-se, si més no. Ell, en
canvi, volia demostrar a tothom que ni que el serial durés més que la guerra
dels cent anys, ell seguiria allà com un jonc que es gronxa al vent i que es
bressola amb el pas del temps —com li agrada comparar-se amb el jonc. I, quan
els premis van anar caient, ell inflava aquest mateix pit i feia callar les
veus incrèdules de la nena i la seva dona. Ara se’n fa creus de qui tenia la
raó. Ja no té edat per aprendre’s cada dia aquest munt de línies. Ni ho
imaginen, és clar, però cada dia quan li arriba el sobre amb els nous guions de
la setmana, la suor comença a regalimar cor endins. I una merda que no té edat!
Prova de tornar a cridar algun improperi però el mirall ple de bombetes li
retorna la imatge d’un mudet, d’un mim de poble, d’un xitxarel·lo. I plora. Feu
el favor de no anar-ho esbombant, però plora. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Potser
sí que ha arribat l’hora que faci una altra cosa. Els del taller de dijous li
riuen les gràcies i en Ramon no sembla pas condescendent<span style="color: red;">,</span> quan ell llegeix fragments (especialment adaptats per a
l’exercici en concret) de les memòries que fa vora mitja dècada va començar a
redactar. No cal dir que els altres li admiren més la veu del recitat que no
pas allò que els llegeix<span style="color: red;">,</span> però tampoc fan cares
ni esbufeguen com quan en Dani llegeix els seus poemes de núvols i suïcides. I
ell les percep aquestes coses. Després d’anys davant per davant, a tocar del
públic, amb tantes cares i gesticulacions, un aprèn a desxifrar els avorriments
i les mandres, les admiracions i la gelosia. Un aprèn a trobar les mirades
entre els milers d’ulls que et guaiten. Per això sap que no, que no deu
escriure tan malament com això. Òbviament, s’absté de revelar els passatges més
explícits i sucosos de les memòries als companys setmanals. Se’ls guarda perquè
sap que, si els delatés, aleshores ni la veu (que ja no té) el salvaria. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Menys
de mitja hora i la platea frisarà per veure el seu cos aparèixer a mesura que
el vellut vermell s’enlairi cap als llums. Menys de mitja hora i serà la riota
de tothom. Demà, tots els diaris del país en parlaran i on s’amagarà llavors,
ell? Que parlin de tu, encara que sigui malament. I una merda! Que parlin bé, o
que es fotin les crítiques al cul. Menys de mitja hora i el treball de tots
aquests anys no haurà servit per a res. I si no pot parlar mai més? I si
veritablement s’ha acabat? Totes les hores de ràdio i les trenta-vuit
pel·lícules, de les quals com a mínim deu rodades a l’estranger, els cent
quinze espectacles estrenats —que es diu aviat— i els anuncis i el nombre
incomptable de veus posades a disposició d’infinits personatges que, des d’avui
mateix, deixaran de parlar per sempre més. Ni dirigir, no podrà, com fan tots
els fòssils reciclats. Com és possible fer de director si no ets capaç
d’engegar un bon grapat de renecs des de la fosca última fila de butaques? Déu
dels cels, vint minuts. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I
reprèn els exercicis, tossudament. Beu. S’escalfa una infusió amb llimona i
torna a beure. Els massatges al coll. S’aixeca. S’asseu. Es torna a aixecar.
Passeja per l’habitació. Un pas endavant. Dos enrere. Es bressola d’una banda a
l’altra. Sent les veus rere la porta com s’enjogassen pel corredor. Com, el to
d’excitació, va apressant-se igual que el de les criatures quan l’hora del pati
és a prop. Ell també fou una criatura. Ell també va cridar al pati d’una
escola. El món era molt diferent. O potser no tant. Un quart d’hora i la veu no
torna. En absolut. Ni tan sols l’esgarip d’abans no és capaç d’aconseguir ara.
I el seu cap torna als versos clàssics. Sent la seva veu que li recita poesia orelles
endins. I s’escolta. Merda! Ara sí que veu clar que no anirem enlloc. Si en
comptes de repassar el text, dedica el poc temps que queda a conjurar els
romàntics és que tot està perdut. Ben perdut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però
la poesia i la veu van néixer al mateix temps. Perquè fins que no recità
aquells versos d’amor a l’Anna Maria no existien ni una cosa ni l’altra. Potser
hi havia els autors i potser hi havia les veus. Però la Poesia i la Veu van
comparèixer indestriables el segon dia que va veure l’Anna Maria i va recitar,
maldestrament, patètica i ridícula<span style="color: red;">:</span> «...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Y entramos por el beso que me abres, y
pensamos en ti, los dos, yo solo...». </i>Havia acabat de llegir-ho casualment
en un llibre que va trobar obert a cals oncles i li va semblar que li parlava i
li va semblar que li recordava la dolça noia que havia vist sortint de missa,
feia encara no dos dies, el record de la qual no l’havia deixat dormir. La va
aturar, li va preguntar el nom i li va deixar anar Salinas, com qui escup una
por que té molt endins. I ella obrí aquells ulls, com pous que encara té, i se
n’anà corrents. Després, esbrinà que la noieta cantava a la coral i —mira com
són les coses— féu de
manera d’aportar els seus greus a aquella olla de grills. I, encara més
endavant, algú li va contar que preparaven uns pastorets on ella feia —ves— de
Verge Maria i, sí, miraculosament, una llarga i fosca barba postissa com la
seva innocència, el convertí en el Sant Josep li recorden sovint (encara avui
en dia) molts coetanis seus. Fins que, al final, la veu l’emmetzinà i la pobra
no se’n pogué estar de rebre els seus afalacs lírics. Es va acostumar a aquella
veu que era només seva i que, tan sols de pronunciar-li el nom, alguna mena de
música li feia ballar l’ànima. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deu
minuts. Deu minuts pelats el separen de l’exili. Com quan aquell atac li posà
la vida i la carrera en pausa. D’aleshores ençà, no ha tornat a fumar. Ni
fumarà. Per bé que ara mateix una bona cigarreta el faria un home nou.
Acceptat: amb la gola més cascada però feliç, a la fi. Com s’explica un atac de
cor a algú que no n’ha patit mai cap? Deixeu-vos de collonades que la vida no
se’t passa pel davant. No hi ha pas temps. Fa mal. El pit explota i l’aire no
arriba. El coll pensa que alguna cosa no rutlla i el fet és que no rutlla
perquè el braç comença a adormir-se i no vol jugar i, tot seguit, el cos sencer
comença a ser una llosa feixuga i tant se val perquè el forat que se t’obre al
pit et fa oblidar la resta. Si tinguessis esma, pensaries que et mors o que
voldries viure, però el cert és que no pots perquè el pit es plega o bé
s’eixampla fins a fer-se delicadament insuportable. Però sortosament entra
l’Anna Maria que ho veu i li agafa la mà, i pren el telèfon, i truca, i el fa
seure, i li acarona el clatell, i li torna a donar la vida —encara amb els dits
abraçats sobre uns llençols impecables i desconeguts d’hospital—, i encara somriu
perquè no és fins que tot s’ha acabat, i tornen a casa, i després de sopar ell
s’asseu a la butaca i allarga el braç buscant el tabac, que el buit li explica
que no li cal un sol retret, que no li cal ni una paraula més alta que l’altra
per fer-li saber que no tornarà a respirar mai més el fum de la seva nicotina. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cinc
minuts. Un pas endavant. Cal fer alguna cosa. S’han acabat els plors i els
planys. Decideix que no hi ha veu però hi ha vida. Decideix que cal donar la
cara com l’ha donada sempre que ha calgut.<span style="color: #4f81bd;"> </span>Que
ho entendran. Que ho han d’entendre i, si no ho entenen, doncs pitjor per ells.
L’Anna Maria ho mereix després de tots aquests anys. Ell va acabar anant a
aquella prova a la capital i ella el va seguir. Contra tot pronòstic. Fou ella
qui l’envià a mostrar aquella veu a la resta del món perquè sabia que no la
podia fermar a casa, que no era just que en mantingués l’exclusiva. Acabà anant
a aquella prova i ella el seguí. Contra tothom. No tenien edat però tampoc no
tenien cap por. S’estimaven. I els altres, és clar, han hagut d’acceptar-ho, al
cap i a la fi. Que potser feien res de dolent? Que potser no han passat junts
cada minut, des d’aleshores? No, no es van equivocar. El paper fou per a<span style="color: red;"> </span>ell i, darrere d’aquell, n’hagueren de venir molts
més. La ràdio i la televisió i el teatre i el cinema. El món sencer s’adonà que
hi ha veus que no necessiten altaveus, que hi ha veus que parlen fins i tot
sense paraules. I l’Anna Maria no s’ha perdut ni una sola funció, ni un sol
dels seus programes, ni un de sol. De fet, quan es va posar de part de la nena,
la féu esperar fins que el pare sortí a saludar i aleshores sí,<span style="color: red;"> </span>aleshores un camerino infinitament més llòbrec que
aquest d’ara li oferí la primera alenada entre els bravos dels actors i els
crits dels tècnics. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vinga.
Que sigui el que Déu vulgui!. Es corda la camisa, obre la porta i surt. «Molta
merda!». Una passa. Una altra. «Menja-te’ls!». Encara una altra. «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maestro</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maestro</i>!» Ja és entre bambolines. S’abraça amb en Pau i la Carmen
que repassen text. Envia un petó a la Cristina que entrarà per donar-li la
primera rèplica i es posa rere el teló. A la marca. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aixeca
el cap. Infla el pit i deixa anar lentament l’aire per la boca compassant
aquest teló que tira amunt mentre una explosió de cares aplaudint omple el
teatre per darrer cop. Després d’avui, la veu —que ja ha tornat— serà altra
volta i per sempre més, només de l’Anna Maria.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
</div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6852962050770933442.post-6022040555042166352011-05-24T22:57:00.000+02:002012-02-03T16:05:20.690+01:00#1<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaTVU3c99B5NBnX2iak8RQsoodufH2DMjXgdWe82jQigOfkiXceef0flw0E1NUhqE6wD4KsOd0tLwdNVhZFtFX2AlrMFerRn6zeduzTw7OAfCSkvd5GHlAj2WIV4-z-Gf63pkjkp-Pa-o/s1600/fotosd%2527aquelles+%2528416%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaTVU3c99B5NBnX2iak8RQsoodufH2DMjXgdWe82jQigOfkiXceef0flw0E1NUhqE6wD4KsOd0tLwdNVhZFtFX2AlrMFerRn6zeduzTw7OAfCSkvd5GHlAj2WIV4-z-Gf63pkjkp-Pa-o/s320/fotosd%2527aquelles+%2528416%2529.jpg" t8="true" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Sebastià és funcionari. Interí, vaja. En realitat, és personal contractat i de fet,
fa cosa d’un any, se li va acabar el contracte, per bé que ningú va badar boca;
així que farà vora dotze mesos que està renovat tàcitament. En fi. Tornem-hi.
En Sebastià és funcionari. Això de ser funcionari és una cosa que ja li ve de
petit. Va trigar dos anys i mig a decidir-se a caminar. No són coses de riure,
deia l’àvia. O potser sí. El cas és que treballa al Departament de Joventut
d’un Ajuntament relativament important amb una feina relativament poc
estressant. Per entendre’ns, ell i el seu ordinador tenen una relació força
estreta. Ell, l’ordinador i una paperera de mida estàndard —situada
estratègicament cinc metres enllà de la seva taula, entre la fotocopiadora i el
dispensador d’aigua— que tan útil resulta en
els llançaments a mitja distància. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Feliçment
casat amb una artista plàstica, practica sempre que pot de pare de família amb
dues filles encantadores que l’adoren i una tortuga lletjota que passeja amb
solemnitat pel terra hidràulic del seu pis al centre. Enamorat del jazz però
amb un gust musical eclèctic i sense complexes que igual li permet reconèixer
les tonades poca-soltes que li ballen les nenes al llit matrimonial, saltant
pels volts de les vuit del matí, cada dissabte i cada diumenge del món, com les
velles cintes de casset amb grans èxits del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">heavy</i>
tou, que tant fan trempar la seva dona. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Sebastià és un home llegit, i entreté les estones mortes escrivint capítols apassionants
d’una novel·la històrica que acabarà just quan la novel·la històrica hagi passat
a la història. Així i tot, el vigoritza i l’omple d’orgull cada cop que la
mostra a en Llort —un amic de dèries semblants que ensenya biologia al mateix
institut on la dona fa classes de tant en tant. Generalment el primer dimarts
de cada mes, queden per dinar i, a l’hora del cafè, s’ensenyen l’un a l’altre
les darreres línies de llur personatges de ficció. Els fa gràcia que, de
vegades, coincideixen en un recurs narratiu similar o amb l’ús d’un determinat
punt de connexió temporal i riuen com criatures i demanen un conyac. I què coi,
un dia és un dia. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Sebastià és molt apreciat entre la gent del departament. El seu humor, més
aviat negrot, ajuda a passar la feixuga jornada laboral que travessen els
pobres funcionaris. Sempre té un gest amable i mai un no per resposta. Des que
en Llurba es va jubilar, és ell que organitza sopars i comiats,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>així com qualsevol festa que s’escaigui. Per
Sant Jordi, regala una rosa a totes les noies de la planta, inclosa la regidora
que mai no està per bromes. No oblida un aniversari. Sap el nom de pila de
tothom que treballa a l’Ajuntament i el saluden cordialment polítics de tots
els colors. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Per
això l’ha estranyat que en Raimon —el seu cap directe— el cridés de bon matí
d’aquella manera al seu despatx. De primer, ha pensat que no s’hagués deixat el
capítol trenta-tres a la fotocopiadora, però de seguida s’ha visualitzat quan
sortia de l’edifici consistorial amb les còpies al maletí. De fet, sempre pensa
que el conserge per força ho ha de notar que aquell maletí entra buit i surt
ple, cada dia. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El
cap el fa seure i ell posa aquella cara que va aprendre a fer quan devia tenir,
què sé jo, un any i mig i els seus pares —que mig havien començat a perdre la
paciència— se’l miraven emprenyats perquè el Tianet passava olímpicament de fer
ni que fos un trist passet. Una cara que va perfeccionar quan aquells mateixos
pares, molts anys després i ja resignats,
li van trobar una bosseta d’herbes sospitoses a la butxaca dels texans. Una
cara com una esquena que excel·lí en emprar-la davant les recriminacions de la
seva primera xicota així que aquella el va trobar enllitat amb la seva germana
adoptiva, una noieta molt bufona d’origen vietnamita i gustos igual d’exòtics. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">I
tanmateix, el seu cap no engega cap retret ni cap queixa. L’ha cridat per
explicar-li que la regidora en persona vol parlar amb ell en el decurs d’aquest
mateix matí. Segons es veu, es tracta d’un assumpte d’extrema confidencialitat,
del qual el propi Raimon en desconeix els detalls. «Estigues preparat i deixa
tot el que tinguis sobre la taula», li diu abans d’acompanyar-lo a la porta. «I
sobretot, d’això ni <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mu </i>als altres. Ja
saps com van per aquí aquestes coses». </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">En
Sebastià s’asseu al seu lloc. Evita qualsevol mirada o cella interrogant que se
li dirigeixi i atura la feina al mateix lloc on fins ara l’angoixava. Vull dir
que apaga les finestretes de l’ordinador que deixen una partida a mitges del
solitari i les fotos del cap de setmana a Núria per girar.<span style="color: #4f81bd;"> </span>Surt del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">facebook</i><span style="color: red;"> </span>després d’un darrer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">post</i><span style="color: red;"> </span>simpàtic i sospira. Rellegeix
unes notes que ha començat pel capítol trenta-quatre i somriu. Pensa que fou un
encert fer cas de la seva germana i apuntar-se a aquest taller dels dijous al
vespre. Es coneix que ha millorat força la força del relat des que van engegar
aquestes trobades setmanals a l’Ateneu. I torna a somriure i guarda les notes
al maletí. Truca a la seva dona per comentar la reunió tan estrambòtica que
acaba de tenir i l’altra se’n fot i diu que tanta rosa d’abril no pot ser bona
de cap manera. Ell penja i es neguiteja. Avisa els companys que surt un moment
a fer unes gestions i els altres ja entenen que va a fer el cafè —perquè ja se
sap que, en la comunicació, tan important resulta el receptor com el codi i el
context. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Només
veure’l entrar, el bo d’en Roig ja riu i s’apressa a servir-li el cafè amb llet
descafeïnat de sobre, amb la llet natural i tres sobrets de sucre. Tampoc no
oblida la mateixa gràcia de sempre: «què tal per la casa gran?». En Sebastià li
segueix el fil, li riu els acudits i s’interessa per la seva família. Per això
ara, l’amo del bar li explica mig moix que la seva gran, la ballarina, es va
trencar la cama esquiant i ara s’haurà d’estar per força una bona temporada
lluny dels escenaris. Ell l’escolta i hi fica cullerada quan convé i li passa
el braç per l’espatlla abans de deixar l’euro amb quinze sobre la barra lluent.
Se’n recorda, «autèntic marbre italià que en Roig avi va embarcar personalment
a Carrara». Abans de tornar a l’Ajuntament, compra el número dels cecs que la
Montse ja li guarda. El reconeix per la veu i el to amable i li recorda que la
sort només somriu a aquells que la saben buscar. Ell riu sorollosament perquè ella
s’adoni que entén la gràcia. Se n’acomiada i entra a l’edifici a seure i
esperar. Treu, del calaix de baix,<span style="color: #4f81bd;"> </span>el
diccionari de sinònims que li van regalar pel dia del pare i subratlla un
parell de paraules que li criden força l’atenció. Es diu que haurà de
recordar-se de fer-les servir així que en tingui l’oportunitat. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ara
el telèfon l’avisa que ha arribat l’hora. La secretària de la regidora li ha
indicat —educadament— que pugi cagant llets. Es posa la camisa per dins. El
règim ja no pot esperar més. Puja a l’ascensor. Es torna a treure la camisa per
fora els pantalons i, segur que no el veu ningú, fa aquell gest com de coveta
amb la mà per tal d’assegurar-se que l’alè no li farà la guitza. Put del
cigarro que no ha fumat i del cafè que li ha escaldat la llengua —perquè en
Roig no entendrà mai el concepte “llet natural” i ell prou s’estarà de dir-li’n
res. A darrera hora, es torna a ficar els faldons de la camisa dins dels texans
i mastega un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aquells xiclets de menta
que tants cops abans li han salvat la vida. Es mira al mirall (massa blanc per
ser d’aquest món) i truca dèbilment a la porta. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;">La
Roser el rep i el fa seure en una d’aquelles cadires de disseny pensades <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>expressament per allargar poc les esperes. Per
fer-se passar els nervis, enceta una conversa frugal sobre les arracades de la
secretària. I és que en Sebastià hi entén força d’arracades. Si fa deu anys que
ell i la seva dona són casats, doncs podríem dir tranquil·lament, sense por
d’equivocar-nos, que li’n deu haver regalat vint-i-cinc. No feu números. Les
patologies no s’expliquen bé amb les matemàtiques. I mira que la seva dona és
moderna i encara no s’ha tret mai les arracades de la primera comunió. En fi.
Reconeix que les figuretes que la Roser duu clavades a les orelles han de ser
per força de la Vall de la Mort. «Efectivament, xato. No se te n’escapa ni una»
—diu aquella. «Calla, ja surt la sergent». </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">La
regidora fa passar en Sebastià al despatx amb un somriure de banda ampla força
dubtós —tot i que això de la susceptibilitat no ha estat mai un dels forts del
nostre home. En seure, li ofereix bombons de la caixa vermella. Ell, d’entrada,
es fa l’interessant però no és fins al tercer, en sentir-se desembolicar
sorollosament i enutjosa la xocolatina i encara sense haver intercanviat ni un
sol mot, que no es diu prou. Veu com la dona se’l mira amb posat polític. Vostè
dirà. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’he fet cridar</i>. Per això, per
això. I li fa la proposta. Ell encara sua ara i s’excusa, i es vexa, i no diu
que sí, però ja sabem que tampoc diu que no, i abans que passi un mes ja
estrena despatx de cap de departament. En Raimon, lluny de sentir-se violentat
o rancuniós, el posa al dia d’allò que li cal saber i li assegura que el té —«no
ho dubtis ni per un moment»— a la seva disposició. «Pel que convingui». </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Només
la seva dona coneix l’encàrrec que li va fer la regidora i encara riu ara. Li
sap greu sobretot pel Llort, i pensa si, tal vegada, li ho hauria d’explicar.
D’altra banda, se sent còmode en aquell nou lloc de —diguem-ne— treball. El seu
contracte continua sent tan virtual com abans però el cert és que el
Departament, un trimestre després de tenir-lo a ell al capdavant, se situa en
el segon lloc en el rànquing dels més eficients —segons estudis <i style="mso-bidi-font-style: normal;">externalitzats</i> a preu d’or, de
contrastada solvència i palmària neutralitat. Això sí, d’allò de l’encàrrec,
res de res. Ja no sap on amagar-se quan veu passar la regidora o només de saber
que ronda pels corredors ara que el termini és a punt de vèncer. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Potser
empès per aquesta darrera circumstància, en Sebastià posa el pilot automàtic i
enllesteix la seva novel·la històrica en un febril novembre sense hores de son.
Li acaba de caure el poc pèl que li quedava i decideix tornar a fumar encara
que sigui temporalment i com qui no vol la cosa. Amb la gramàtica i
l’ortografia a punt, es presenta al despatx de la mestressa amb el notable
volum revisat i relligat sota el braç i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pen
drive</i> a la butxaca dels pantalons de pinça. No ho hagués dit mai que era
tan còmode allò dels pantalons de vestir i els mocassins italians. Aquest cop,
la Roser no el fa esperar i ell entra directament sense trucar a la porta. Seu
davant per davant de la regidora i un silenci absurd fa recordar, a la persona
amb càrrec electe, de treure aquells bombons que va comprar especialment per
quan tornés a tenir en Sebastià assegut davant. El mateix que ara somriu, tria
aquell que té una ametlla dins i deixa les paraules embolicades damunt del cirerer
en forma de taula d’aquell espaiós despatx. Ella que se’l mira i en llegeix
algun fragment a l’atzar. Ho fa en veu alta fent retronar les frases i
envermellir l’autor que, al mateix temps, s’emociona amb la idea d’algú —diferent
d’ell— llegint-li els paràgrafs. Segellen el tracte final amb una encaixada.
Conscients, un i altra, que mai ningú n’ha de saber res. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Sebastià surt de la trobada amb la consciència d’haver entrat blanc i sortit
negre, un d’aquells negres literaris de qui tothom parla, vull dir, però que
mai no abandonen l’esclavatge. Per descomptat, sent també com si li acabessin
d’arravatar una part d’ell mateix. Com l’amo que deixa el gos a la carretera,
així se sent, amb la seva criatura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">din-a-quatres</i>
dolosament desterrada en aquell despatx. Però no té massa temps perquè abans
del cap de setmana té programades diverses reunions amb dos regidors més. L’un
de dretes i l’altre d’esquerres. I no em refereixo a cap on carreguen. La seva
feina al capdavant del departament no ha passat desapercebuda i acaba l’any amb
despatx nou i un esglaó més en l’organigrama del consistori. Ja no para de
dinars i sopars. Sort n’ha tingut de la Roser que va demanar el trasllat i ara li
porta l’agenda i li fa de memòria externa. Les nenes expliquen a l’escola, quan
ell les va a buscar, que la corbata és de seda i que és el seu pare, tot sol,
el responsable que no sé quin <i style="mso-bidi-font-style: normal;">coi</i> de
marrec hagi accedit a cantar per la festa major. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’endemà
de Reis no —que se’l passa jugant amb la canalla a la consola nova—, però sí
l’endemà mateix, el secretari general del partit amb qui més simpatitza i la
tercera força a la ciutat es presenta amb cos de camisa al seu despatx i li
prega que els permeti d’incloure’l a la llista en les municipals que són a
tocar. És coneguda la tasca que està duent a terme. Se’l responsabilitza del
rentat de cara de l’ala est de la casa del poble i d’haver aixecat el sostre
cultural de la localitat, que comença a situar-se als mapes estatals en àmbits
que mai abans hagués somniat. «Total» —pensa ell—,<span style="color: red;"> </span>«quatre
cosetes i un parell de retocs». I li plau la idea de fer-se un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">photoshop</i> per empaperar els carrers amb
la seva cara bonica. I tria de posar-se en tercer lloc i com a independent. Si
no té el carnet del Barça no el tindrà de cap altre club! </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El
dia de reflexió, porta les nenes al parc d’atraccions. El de les eleccions, el
passa tancat a casa de la vergonya que li fa que parlin d’ell. Però els
resultats són aclaparadors i el partit passa a ser el segon més votat. En
realitat, pràcticament ha doblat el nombre de regidors i per això no li queda
més remei que passar la vesprada a la seu i sentir els crits dels militants que
fan anar el seu nom com si del d’un jugador de futbol es tractés. La dona plora
i les nenes apuren les ampolles de cava que surten de tot arreu. Els homes suen
les camises i les dones ofereixen escots i el cap de llista que l’abraona i
salten i boten abraçats com si els hagués tocat la primitiva. En Sebastià
demana una excedència i els papers no arriben, però el seu despatx és el més gran
després del de l’alcalde i la Roser s’ha encarregat de les plantes i el color
de les parets i la finestra —abocada a la Plaça Major— el fa notar uns deliris
de grandesa que mai no hagués ni pensat que tenia amagats sota la pell. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
Roig, quan el veu entrar, li posa el cafè i li parla de vostè. Ell, que no parlaria
de vostè ni que entrés Nostre-senyor. Quan en Sebastià li demana, li explica
que li han fitxat la Montse per un programa nou que han d’estrenar a la
televisió, ara que la dansa s’ha posat tan de moda. Ell paga i marxa ràpid
perquè això de la representativitat me’l fa estar molt tens, perquè pensa en la
gent que l’ha votat i no pot parar quiet. Compra el número dels cecs i es deixa
fer la broma per la noia i ell li regala quatre amanyacs al gos que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jeu als seus peus, «quin quisso tan maco!».
El conserge li aixeca la mà quasi com una salutació marcial i ell li torna. Seu
rere columnes de papers que farien avergonyir Babel i fa trucades i passa
conferències i emet dictàmens i es reuneix a tort i a dret, però s’atura un
moment per baixar a dinar amb en Llort, que és primer dimarts de mes. L’amic li
comenta que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">d’això</i>, la regidora
aquella per qui treballava abans, doncs, que acaben d’anunciar a la ràdio que
s’ha endut el Premi Literari més reconegut i més ben pagat del país i tot just
amb una novel·la històrica com les seves. Ell s’ennuega i pensa que,
efectivament «la molt malparida se l’ha endut, el premi; sí, i amb una novel·la
històrica, com “les seves”». Demanen un altre conyac i surten a fumar. Sí, en
Llort també hi ha tornat. La dona li ha dit que van per la segona criatura. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Abans
d’acabar la quarta legislatura i quatre o cinc quilos més de pes —pel cap baix—,
en Sebastià veu com l’executiva del partit fa mans i mànigues per comunicar-li
que serà ell i només ell qui encapçalarà les llistes en els nous comicis. Li
van permetre de fer-se fonedís per les generals però aquest cop el necessiten
més que mai. Ell parla amb la seva dona. La convida a sopar i, a les postres,
li regala unes altres arracades. Li explica que hi ha molts números per arribar
a la cadira del batlle i que li han pregat i que es deu a la gent i que màxim
vuit anys més i que la gran ja anirà a la universitat i a la petita poc li
faltarà i que ja tindran temps de tornar a la vida d’abans i que sí i que no,
que no regalarà mai més roses a ningú que no sigui la seva nineta dolça. Un cop
que ja són a casa, fan l’amor a la manera dels que saben que s’estimen de fa
temps i espera’t. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">I
no res; això, que en Sebastià torna a ser a la seu del partit. Tancat tot sol
amb la seva dona al despatxet de darrere, amb la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tele</i> oberta, escolten escrutinis, resultats. I malgrat que els
sondejos el fan alcalde, cal esperar al final. Els analistes locals ja parlen
d’un canvi de cicle i fan travesses amb el seu nom per portar el partit i el
país sencer a una nova era. Ell es frega els ulls, encén una cigarreta furtiva
i pensa com n’és de fotuda la vida just al moment que s’adona que el nombre de
vots que és a punt d’aconseguir és pràcticament el mateix número amb què tota
la vida ha jugat als cecs, un número que no és altre que el dia que va fer dos
anys i mig. Aleshores, entra la gran cridant com una esperitada amb un paper en
una mà i el diari a l’altra: «Hem guanyat, papa, hem guanyat!». En Sebastià
aixeca el cap fitant la pantalla que encara treu sumes i restes i formatgets de
colors i torna a mirar la nena com dient, i la criatura que continua cridant: «Hem
guanyat, papa, hem guanyat! Una milionada».<span style="color: red;"> </span>I
ensenya el diari rebregat que publica el guanyador dels cecs. El seu número:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>170370.</span></span><o:p></o:p></div>Daniel Recasenshttp://www.blogger.com/profile/07032677233658189834noreply@blogger.com4