#8

Deu fer, com a mínim, vint minuts que és aquí assegut. Impassible. És el primer cop que ho fa d’aquesta manera. Havia sentit a dir que la gent ho feia, que era habitual, però ell no ho acabava d’entendre. Són maneres. N’és conscient. Que cadascú baixa les escales com vol. O com pot. I malgrat tot, ell té tota una altra rutina que mai no passa per seure a esperar. Té paciència, no em mal interpreteu. És l’home més pacient del món, ell. Però la contemplació comporta un temps i li han ensenyat que el temps és fet d’or, que no s’ha de malversar. Que el temps no torna. Prou que ho sap que, de tota manera, amb els anys, un s’adona que tot és molt més relatiu i precisament el temps n’és l’exemple més clar. Ha acabat per entendre que seure no sempre és mandrejar, que menjar no és un simple acte reflex per alimentar el cos, que veure i mirar són verbs que parlen dels ulls però de formes tan diferents que un se’n faria creus. I per això ho ha provat. Ha agafat l’indispensable i ha vingut a trobar el lloc escaient. Ha girat a dreta i esquerra, dret i assegut. Ara diria que ho té; podríem dir que ja és a punt i ,fins i tot, s’ha plantejat  de començar d’una vegada per totes, però encara respira fondo i continua esperant que el moment arribi per ell mateix, com una carícia o com un cop de puny; però que arribi.

Ha esmorzat com cada dia i ha anat a fer una passejada, també com cada dia. En Josep, com tants altres jubilats, ha fet de la passejada un ritual i un art. Potser no és un atleta i no avança a la velocitat de la llum però les cames funcionen prou per dur-lo tota la setmana a caminar d’una punta a l’altra. A l’estiu, aprofita que són a l’apartament per canviar l’empedrat de la ciutat per aquesta sorra fina, que li omple els ulls cada matí. Abans es descalçava però ara ja no; que un dia es va clavar alguna cosa —la naturalesa de la qual encara està per acreditar— que el va deixar a mig gas, ben bé una setmana. Ell sempre ha estat un home actiu. No sé si us podria enumerar els projectes que ha endegat i les iniciatives en què s’ha implicat tots aquests anys, sobretot perquè no crec que tinguéssiu temps de llegir-los. Mai no en va tenir prou només de la feina en aquella entitat financera. Li calia fer i desfer, xerrar amb els d’aquí i conversar amb els de més enllà, anar d’una banda a l’altra, enriquir l’ànima. Fins i tot quan la canalla era petita i els dies es mesuraven en unes altres coordenades, allargassava vint-i-quatre hores tant com podia. No cal dir que eren altres temps, que les presses eren presses d’anar per casa comparades amb les bogeries d’avui dia i que la ciutat ha canviat de cara completament. Ja no es coneixen tots o, si de cas, no com abans. Que els companys s’han fet grans i la majoria no estan per romanços. Els que hi són. Alguns, no cal dir-ho, han començat a faltar i han evidenciat que ells ja són a primera línia de foc. Però mentre el cos i el cap aguanten s’ha de tirar endavant, què dic tirar endavant?, s’ha d’anar a totes, pensa. I recorda fa uns estius quan de sobte el cos li va dir prou i se li quedà quiet. Una part d’ell mateix que no responia, s’amotinava anguniosament i no estava per orgues. La seva mateixa pell, una meitat de boca idèntica a l’altra meitat Però se’n va sortir. Com no podia ser de cap altra manera.

La ratlla que fa el mar es baralla amb la ratlla que fa el cel. O potser no es barallen, potser és només que s’han fet amigues i juguen a confondre’s i compartir tonalitats igual que aquests brivalls vora l’aigua que aixequen castells amb una pala i un cubell descolorit pel sol. La platja encara és mig buida. Les vacances es lleven tan tard com poden. I encara. Una petita embarcació dibuixa perfils d’escuma tan fràgils com una respiració d’abans-d’ahir. Van fer malbé el retrat de la costa tant com van poder i, encara així, continua essent un paisatge increïble que el corprèn cada matí. Repassa les edificacions per l’època que devien ser construïdes i de l’alçada de cada pi en fa una mesura. Hi ha coses tan lletges que no s’explica com les deixaven fer. No pot ser pas feliç una família passant l’estiu en disbarats d’aquesta categoria, ni empaitats per l’excusa de la salabror! S’hi està bé, aquí, a mig asseure, es diu. I es guaita les mans encara al seu lloc. I es guaita les cames, amb els peus ben clavats a terra. Té una vida seva, ben a la seva mida. Una vida que li pertany, una vida que, vulguis o no,  haurà merescut. La seva.

I pren el llapis. El fixa davant dels seus ulls i mira. No sap del cert si serveix per res, però ho ha vist fer i ara ho prova. Calibra perspectives, basteix impressions. Davant seu, entre el llapis i la panoràmica dels seus estius, una tela de primera comunió. Ni gran ni petita i vestida de blanc a punt pel compromís. Fa quatre ratlles i la perverteix. Res decidit. Res prou cruel. Fa servir la traçada més àgil de què és capaç i, conscient de la seva certesa, encara gargoteja una altre feix més. Comença així una obra?, es demana. I torna a fer seu l’horitzó apamant-lo, reglant-lo, empetitint-lo al rerefons de la seva retina. El llapis només juga amb dos colors i tanmateix composa universos cromàtics inabastables amb habilitat. No us espanteu. Té les pintures a punt i els pinzells i la caixa sencera amb els elements necessaris que l’ocasió requereix. No obstant això, aquí assegut, guaita els primers dibuixos dels seu llapis i s’adona que el mal ja està fet, que no hi ha volta enrere, que ha esquitxat la tela de vida només de ratllar-la amb un llapis del dos —un bastó innocent amb bata d’escola que no en té prou, que en vol més. I ara s’inventa unes roques i ara prepara un banyista que no gosa, que és tan freda l’aigua com si fos plena de blau. I somriu. S’ajusta aquestes ulleres de pasta i acluca els ulls per somriure.

Perquè d’això que avui ha provat en diuen “sortir a buscar tema”. Com si calgués. Com si no fos tot ple d’assumptes per resoldre. I pensa en la novel·la de misteri que va escriure fa una eternitat, durant la qual ningú que l’hagi llegida, n’ha resolt l’enigma. Un sopar s’hi va jugar, un bon sopar. Res. Ni així. Tothom, és curiós, pensa que no pot ser tan complicat, que tan bon punt l’hagin llegida seran ells qui descobriran l’assassí. I assaja un somrís —com l’entremaliat que no va tenir prou temps de ser de menut— tan segur que no haurà de convidar ningú, com del seu nom. I no hi ha trampa, ni canvis a darrera hora. Allò que es veu és el que hi ha. Però no l’encerten. I torna a remugar: Assumptes per resoldre. El món en va ple. Ja veus. Per què els fills no són mai com un pensa que seran? Per què no es converteixen en allò que un havia planificat? Per què la força d’esperit no lliga mai prou amb la força de la pell? I ja posats, què li passa a la pell que ja no tiba i esgarrapa el dies? Per què no el van poder tenir ells un Barça com aquest que vesteix el futbol de blau i grana? Per què es penja sempre l’ordinador en el pitjor moment? I les impressores, què es pot dir de bo de les impressores? Quins deures presentarà per al taller d’aquest dijous? I s’adona que el mecanisme continua en marxa, que potser tots aquests assumptes, encara per resoldre, n’omplen el dipòsit i es presenten sense avisar durant la pintura, com un exercici de solitud tan dolç i sever, la maquinària dels pensaments que cadenen lògiques invisibles, les mateixes que ara el fan creuar i barrar la tela amb un blau que encara taca del dret i del revés i, de sobte, tot recomença.