Deu fer, com a mínim, vint minuts que
és aquí assegut. Impassible. És el primer cop que ho fa d’aquesta manera. Havia
sentit a dir que la gent ho feia, que era habitual, però ell no ho acabava
d’entendre. Són maneres. N’és conscient. Que cadascú baixa les escales com vol.
O com pot. I malgrat tot, ell té tota una altra rutina que mai no passa per
seure a esperar. Té paciència, no em mal interpreteu. És l’home més pacient del
món, ell. Però la contemplació comporta un temps i li han ensenyat que el temps
és fet d’or, que no s’ha de malversar. Que el temps no torna. Prou que ho sap
que, de tota manera, amb els anys, un s’adona que tot és molt més relatiu i
precisament el temps n’és l’exemple més clar. Ha acabat per entendre que seure
no sempre és mandrejar, que menjar no és un simple acte reflex per alimentar el
cos, que veure i mirar són verbs que parlen dels ulls però de formes tan
diferents que un se’n faria creus. I per això ho ha provat. Ha agafat
l’indispensable i ha vingut a trobar el lloc escaient. Ha girat a dreta i
esquerra, dret i assegut. Ara diria que ho té; podríem dir que ja és a punt i ,fins
i tot, s’ha plantejat de començar d’una
vegada per totes, però encara respira fondo i continua esperant que el moment
arribi per ell mateix, com una carícia o com un cop de puny; però que arribi.
Ha esmorzat com cada dia i ha anat a
fer una passejada, també com cada dia. En Josep, com tants altres jubilats, ha
fet de la passejada un ritual i un art. Potser no és un atleta i no avança a la
velocitat de la llum però les cames funcionen prou per dur-lo tota la setmana a
caminar d’una punta a l’altra. A l’estiu, aprofita que són a l’apartament per
canviar l’empedrat de la ciutat per aquesta sorra fina, que li omple els ulls
cada matí. Abans es descalçava però ara ja no; que un dia es va clavar alguna
cosa —la naturalesa de la qual encara està per acreditar— que el va deixar a
mig gas, ben bé una setmana. Ell sempre ha estat un home actiu. No sé si us
podria enumerar els projectes que ha endegat i les iniciatives en què s’ha
implicat tots aquests anys, sobretot perquè no crec que tinguéssiu temps de
llegir-los. Mai no en va tenir prou només de la feina en aquella entitat
financera. Li calia fer i desfer, xerrar amb els d’aquí i conversar amb els de
més enllà, anar d’una banda a l’altra, enriquir l’ànima. Fins i tot quan la
canalla era petita i els dies es mesuraven en unes altres coordenades,
allargassava vint-i-quatre hores tant com podia. No cal dir que eren altres
temps, que les presses eren presses d’anar per casa comparades amb les bogeries
d’avui dia i que la ciutat ha canviat de cara completament. Ja no es coneixen
tots o, si de cas, no com abans. Que els companys s’han fet grans i la majoria
no estan per romanços. Els que hi són. Alguns, no cal dir-ho, han començat a
faltar i han evidenciat que ells ja són a primera línia de foc. Però mentre el
cos i el cap aguanten s’ha de tirar endavant, què dic tirar endavant?, s’ha
d’anar a totes, pensa. I recorda fa uns estius quan de sobte el cos li va dir
prou i se li quedà quiet. Una part d’ell mateix que no responia, s’amotinava
anguniosament i no estava per orgues. La seva mateixa pell, una meitat de boca
idèntica a l’altra meitat Però se’n va sortir. Com no podia ser de cap altra
manera.
La ratlla que fa el mar es baralla amb
la ratlla que fa el cel. O potser no es barallen, potser és només que s’han fet
amigues i juguen a confondre’s i compartir tonalitats igual que aquests
brivalls vora l’aigua que aixequen castells amb una pala i un cubell descolorit
pel sol. La platja encara és mig buida. Les vacances es lleven tan tard com
poden. I encara. Una petita embarcació dibuixa perfils d’escuma tan fràgils com
una respiració d’abans-d’ahir. Van fer malbé el retrat de la costa tant com van
poder i, encara així, continua essent un paisatge increïble que el corprèn cada
matí. Repassa les edificacions per l’època que devien ser construïdes i de
l’alçada de cada pi en fa una mesura. Hi ha coses tan lletges que no s’explica
com les deixaven fer. No pot ser pas feliç una família passant l’estiu en disbarats
d’aquesta categoria, ni empaitats per l’excusa de la salabror! S’hi està bé, aquí, a mig asseure, es
diu. I es guaita les mans encara al seu lloc. I es guaita les cames, amb els
peus ben clavats a terra. Té una vida seva, ben a la seva mida. Una vida que li
pertany, una vida que, vulguis o no,
haurà merescut. La seva.
I pren el llapis. El fixa davant dels
seus ulls i mira. No sap del cert si serveix per res, però ho ha vist fer i ara
ho prova. Calibra perspectives, basteix impressions. Davant seu, entre el
llapis i la panoràmica dels seus estius, una tela de primera comunió. Ni gran
ni petita i vestida de blanc a punt pel compromís. Fa quatre ratlles i la
perverteix. Res decidit. Res prou cruel. Fa servir la traçada més àgil de què
és capaç i, conscient de la seva certesa, encara gargoteja una altre feix més. Comença així una obra?, es demana. I
torna a fer seu l’horitzó apamant-lo, reglant-lo, empetitint-lo al rerefons de
la seva retina. El llapis només juga amb dos colors i tanmateix composa
universos cromàtics inabastables amb habilitat. No us espanteu. Té les pintures
a punt i els pinzells i la caixa sencera amb els elements necessaris que
l’ocasió requereix. No obstant això, aquí assegut, guaita els primers dibuixos
dels seu llapis i s’adona que el mal ja està fet, que no hi ha volta enrere,
que ha esquitxat la tela de vida només de ratllar-la amb un llapis del dos —un
bastó innocent amb bata d’escola que no en té prou, que en vol més. I ara
s’inventa unes roques i ara prepara un banyista que no gosa, que és tan freda
l’aigua com si fos plena de blau. I somriu. S’ajusta aquestes ulleres de pasta
i acluca els ulls per somriure.
Perquè d’això que avui ha provat en
diuen “sortir a buscar tema”. Com si
calgués. Com si no fos tot ple d’assumptes per resoldre. I pensa en la novel·la
de misteri que va escriure fa una eternitat, durant la qual ningú que l’hagi llegida,
n’ha resolt l’enigma. Un sopar s’hi va jugar, un bon sopar. Res. Ni així.
Tothom, és curiós, pensa que no pot ser tan complicat, que tan bon punt l’hagin
llegida seran ells qui descobriran l’assassí. I assaja un somrís —com
l’entremaliat que no va tenir prou temps de ser de menut— tan segur que no
haurà de convidar ningú, com del seu nom. I no hi ha trampa, ni canvis a
darrera hora. Allò que es veu és el que hi ha. Però no l’encerten. I torna a
remugar: Assumptes per resoldre. El món en va ple. Ja veus. Per què els fills
no són mai com un pensa que seran? Per què no es converteixen en allò que un
havia planificat? Per què la força d’esperit no lliga mai prou amb la força de
la pell? I ja posats, què li passa a la pell que ja no tiba i esgarrapa el
dies? Per què no el van poder tenir ells un Barça com aquest que vesteix el futbol
de blau i grana? Per què es penja sempre l’ordinador en el pitjor moment? I les
impressores, què es pot dir de bo de les impressores? Quins deures presentarà
per al taller d’aquest dijous? I s’adona que el mecanisme continua en
marxa, que potser tots aquests assumptes, encara per resoldre, n’omplen el
dipòsit i es presenten sense avisar durant la pintura, com un exercici de
solitud tan dolç i sever, la maquinària dels pensaments que cadenen lògiques
invisibles, les mateixes que ara el fan creuar i barrar la tela amb un blau que
encara taca del dret i del revés i, de sobte, tot recomença.
És fantàstic, Dani, la prosa tan rica,exuberant; el personatge, tan estimable: és ell.
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina